"Cuidar la llengua és feina de tots"

En els seus gairebé 20 anys de vida, el Departament d’Español al día de la Real Academia Española (RAE) ha resolt més de 700.000 consultes d’hispanoparlants de tot el món que en algun moment van dubtar si solo s’escriu amb accent o si podien dir andé en lloc de anduve. Des dels seus inicis, Elena Hernández (Madrid, 1964) ha estat exercint de metge de capçalera dels usuaris de la llengua, al principi per carta o correu electrònic i avui majoritàriament per Twitter (@RAEinforma), sota la marca #RAEconsultas. «Digue’n 'etiqueta' millor que 'hashtag'», suggereix.

 

–¿El seu dia a dia ha canviat molt des que va inaugurar aquest departament?

–Ha canviat el volum de consultes. Al principi en rebíem unes deu al dia. Ara en resolem gairebé 300. La gent manifesta més dubtes perquè cada dia escriu més i és conscient que res enlletgeix tant com un text mal escrit.

 

–¿Cada dia escrivim més? Pensava que era al revés.

–Avui ha sorgit un nou registre de comunicació, a mig camí entre l’oralitat i l’escriptura. Persones que abans trucaven per donar un avís, ara envien un whatsap i, a l’hora de redactar-lo, dubten.

 

–¿Ha canviat el tipus de consultes?

–Hi ha preguntes clàssiques que no varien en el temps, com les relacionades amb l’ortografia o la sintaxi. Les que canvien són sobretot els dubtes lèxics, vinculats a neologismes o estrangerismes que van irrompent en les nostres vides. Fa deu anys ningú preguntava per selfie i avui és habitual. Moltes consultes estan relacionades amb assumptes d’actualitat.

 

–¿Per exemple?

–Aquest any molts usuaris ens han preguntat per 'quiéreteme', eslògan de la campanya publicitària d’uns grans magatzems. Volien saber si l’expressió era correcta i la resposta és que sí, està ben construïda, per rara que soni. El 'me', que és el que genera estranyesa, és el que en lingüística se’n diu un datiu ètic: un pronom que incorpora al verb la persona que se sent afectivament implicada en l’acció. Com quan diem a un nen: «'Abrígateme bien'».

 

–¿Podrien seguir l’actualitat per les preguntes que els arriben?

–A vegades sí. Hi ha dies que rebem consultes repetides sobre un terme rar, cosa que ens causa certa estranyesa. Després, seguint les notícies, descobrim que un personatge públic l’ha utilitzat i entenem el perquè de tanta pregunta. Ens va passar la setmana passada amb el famós «'avergonzante'» de la vicepresidenta del Govern.

 

–¿Què va passar?

–Sáenz de Santamaría va usar aquest qualificatiu referint-se a certa sessió del Parlament de Catalunya i de seguida vam rebre multitud de preguntes sobre si era correcte. Per al sentit que volia donar a les seves paraules (que causa vergonya), el normal és que hagués usat 'vergonzoso', però pot admetre’s 'avergonzante' com a derivat d’'avergonzar', amb aquest mateix sentit.

 

–¿Com és un dia dur en aquesta oficina?

–Quan es generen polèmiques amb les respostes que donem. A vegades ens critiquen per proposar adaptacions gràfiques per als estrangerismes, com 'bluyín' (de 'blue jean') o 'yintónic' (de 'gintònic'). Els parlants obliden sovint que futbol ve de l’anglès 'foot ball', per exemple. La llengua no és una cosa immutable i la norma lingüística no la decideixen els acadèmics. La llengua canvia amb l’ús que en fan els parlants. Cuidar la llengua és feina de tots.

 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿No s’avorreix després de tants anys?

–Al contrari, m’encanta la meva feina. La llengua és el vehicle d’expressió de tota l’experiència humana i les consultes m’obliguen a bussejar en molts camps del saber. Cada dia aprenc alguna cosa nova dels dubtes dels parlants.