Antonio Bernal: "Colom tenia evidència astronòmica que havia descobert un continent"

Astrònom colombià, és un dels conferenciants dels sopars amb estrelles de l'Observatori Fabra de Barcelona

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal

L’astronomia al colombià Antonio Bernal li va entrar per via paterna, perquè quan era petit a la finca de la família a prop de Medellín el seu pare es dedicava a fer-los mirar el cel, a ell i els seus germans, i a dir-los aquí hi ha tal planeta, allà tal galàxia. A Antonio li va quedar sembrat a l’interior. Va estudiar Enginyeria Mecànica, però el seu fantasma sempre va ser l’astronomia, que va cultivar amb la dedicació d’un professional, fins a tal punt que un dia va ser nomenat director del Planetari de Medellín. No és tan llunyà tot això: la vida dona voltes com les nòries, i avui dia aquest home és un dels encarregats de les conferències divulgatives dels Sopars amb Estrelles que tindran lloc a l’Observatori Fabra fins a finals del mes de octubre, impulsats per l’Obra Social La Caixa.

–Justament avui dicta una conferència, ¿no? Digui’m, ¿sobre què?

–Tità, el satèl·lit més gran de Saturn. Un satèl·lit molt interessant, l’hi explico: primer, perquè té una atmosfera similar a la terrestre, però amb altres components.

–¿Què vol dir?

–Vull dir que en lloc del cicle de vida de l’aigua té el cicle de vida del metà. Per això és l’únic cos a part de la Terra que té líquids permanentment: té llacs, rius, hi plou, hi ha llamps… Només que el component és diferent. Però el més interessant del cas és que fa 3.000 milions d’anys l’atmosfera terrestre era similar.

–¿Com la de Tità?

–Sí, perquè llavors no hi havia oxigen com ara sinó hidrocarburs. L’atmosfera de la Terra en aquella època era més semblant a la de Tità ara que a la de la mateixa Terra actualment. Tità s’assembla molt a la Terra antiga. Per això el títol de la conferència: Tità, un fòssil de la Terra.

–Expliqui’m: ¿com va acabar aquí, a Barcelona, a l’Observatori Fabra?

–És una història llarga. Resulta que el 92, amb motiu dels 500 anys del descobriment d’Amèrica, vaig venir a fer unes conferències, una sobre calendaris astronòmics indígenes i una altra sobra l’evidència astronòmica que Colom sabia que havia descobert un nou continent.

–¿Com?

–Colom sabia que havia descobert un nou continent. Tenia l’evidència astronòmica que així era, però o bé era tonto –que no ho era– o bé va deformar les dades.

–¿Per què les havia de deformar?

–Jo suposo que per algun motiu relacionat amb l’acord que havia fet amb els Reis.

–Entenc que aquelles conferències, al 92… van inaugurar alguna cosa.

–Sí, llavors vaig venir per compte de l’Agrupació Astronòmica de Castelldefels, i ells mateixos, al cap d’un temps, quan ja no era director del Planetari de Medellín, em van començar a dir que per què no venia per aquí, que aquí hi havia feina en astronomia. I jo vaig venir, vaig venir amb la meva dona, i ja veu: ens hi vam quedar. 

–¿Des de quan és a l’observatori?

–Em van avisar el 2003 i vaig començar el 2004. És curiós, perquè quan havia estat aquí al 92 m’havien dit: on vols anar, què vols conèixer, i jo vaig dir de seguida: «A l’Observatori Fabra». No vaig dir ni la Sagrada Família, ni el parc Güell… L’Observatori Fabra. ¿Sap per què?

–Per què.

–Perquè els primers llibres d’astronomia que vaig llegir van ser els de Josep Comas Solà, el primer director que va tenir l’observatori, el 1904. Però aquell any estava en remodelació i no hi vam poder entrar.

–Digui’m, ¿es troba còmode en l’àmbit de la divulgació científica?

–Miri, divulgar no és fàcil. És agafar el llenguatge críptic de la ciència i traduir-lo a nivell de públic, i sense vulgaritzar. Jo soc un traductor. Però m’hi sento còmode. Ensenyar és aprendre, com diuen.

Notícies relacionades

–Doncs moltes gràcies. Sort amb Tità.

–Ja que ho diu, una última cosa. ¿Sap qui va descobrir aquesta atmosfera de Tità que el fa tan interessant? Doncs el Fabra, justament. Quan Comas n’era director.