GENT CORRENT

"Llibres i amics, si veig que connectaran, els uneixo"

Emma Gràcia és llibretera, filla i neta de llibreters, però el seu amor pels llibres és un viatge molt més personal

2m9a4858

2m9a4858 / MIREIA REYNAL

3
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

En un ascensor, a la cua del supermercat o, fins i tot, en un concert. Aquesta dona treu un llibre de la bossa quan menys t’ho esperes. Abans que un silenci, un llibre. En les seves converses sempre hi ha una bona recomanació. No tracta de vendre el llibre en si, anhela molt més destapar aquells canals interns pels quals el desig permeti que una història escrita llisqui fins al lloc on resideixen les nostres emocions. Emma Gràcia (Barcelona, 1972) sap que els llibres són companyia i expenen els bitllets més 'low cost' de viatges a destins inabastables mitjançant cap altre transport. 

–¿Com defineix la seva relació amb els llibres?

–Crec que és pura addicció. Jo també m’he preguntat per què estic tan boja pels llibres. Alguns diuen que és genètic. El meu pare, Manel Gràcia, ha regentat fins ara la llibreria familiar [Salas Llibreteria; Jaume I, 5, a Barcelona, que a finals d’agost tanca per jubilació]. Va agafar el relleu del meu avi, Emilio Salas, que va ser qui em va encomanar a mi l’amor per la lectura. Jo, pel sol fet de tenir llibres a prop em sento bé, tranquil·la.

El pòster d’un atractiu Steve McQueen llegint i la frase 'Reading is sexy' (Llegir és sexi) també l’acompanya al seu lloc de treball, a la planta -2 de La Llibreria de Pedralbes Center. ¿Què fa sexi la lectura?

–La bona conversa que t'assegura.

¿Què més hi troba vostè?

–Un llibre t’obre els ulls. Jo amb els llibres he après moltíssim, coses que no vaig aprendre a l’escola, que el sistema educatiu no va saber donar-me i encara no sap donar. Els llibres donen respostes que no són en un altre lloc. I són viatges en el temps, ens donen a conèixer gent que ja va morir, vius el que et ve de gust discretament. Tenir llibres a casa és com tenir professors al costat. I si tens un mal dia, un llibre te l’arregla, et rescata.

–¿Què veia en el seu avi que porti a pensar que ell també rebia això d’un llibre?

–A ell no se li feia res estrany, no s’escandalitzava per res, havia llegit molt, la lectura el va fer un home molt més obert que els de la seva època, molt lliure i sense por, i més content de si mateix.

–I del seu pare, ¿què n’ha après?

–A ser molt honesta. A la llibreria familiar vaig aprendre que no es pot vendre per vendre. Estem jugant amb el temps i els sentiments de la gent, i l’honestedat és un pilar bàsic al capdavant d’una llibreria.

–Però vostè no s’ha llegit tot el que pot arribar a recomanar...

–Amb els anys de tracte amb el públic i amb les editorials, i havent llegit molts autors i traductors, desenvolupes un sisè sentit. Coneixement i intuïció flueixen junts en la recomanació. Els llibres i els amics, si veig que connectaran, els uneixo, els he de presentar.

–¿On li és més fàcil fer-ho, a més de La Llibreria de Pedralbes Center?

–Ui, ho faig a tot arreu. Quan un llibre crec que s’ha de vendre, me’l emporto amb mi i el trec a qualsevol lloc i pregunto si el coneixen. També a desconeguts, ¡eh! Alguns ja em coneixen, com el cambrer del Harlem Jazz Club; quan ja recull, a vegades m’hi acosto i li dic: «Et porto unes coses perquè les vegis». En concerts, a les tres de la matinada, he venut bastants llibres, també molts els regalo. 

–¿I a la llibreria, com convenç millor?

–Doncs, per exemple, a les mares, que veig que sempre gasten en llibres per als seus fills i no per a elles, els en deixo un i els dic: «Si no t’agrada, me’l tornes. Si t’agrada, me’l pagues». Primer els compro i després els patrocino. Així he guanyat molta clientela. És un privilegi que unes galeries comercials tinguin una llibreria. Competint amb pastissos i joies, la guinda la posen els llibres, que és la compra més intel·ligent.

Notícies relacionades

–Parlant del sisè sentit: deia que havia llegit autors i també traductors...

–Sí, els traductors fan molt bona feina. ¿Saps el que ens hauríem perdut sense ells? És com quan encara es feien les misses en llatí. ¿Com arribaves a Déu? Hi ha traductors impecables, i altres que no tant però que claven l’accent i el to.