"El poble que perd la seva llengua es torna trist"

A Catalunya hi ha tres llengües oficials: el català, el castellà i... ¿Vostè sabria completar la frase? Ferriol Macip sí.

3
Es llegeix en minuts
GEMMA TRAMULLAS

Uns dos milions de persones saben parlar occità, una llengua romànica que va tenir el seu apogeu a l'edat mitjana i que es conserva en un territori que va des de les valls alpines italianes, passant per Llemotges, Niça i Tolosa (a França) fins a la Vall d'Aran, on es coneix com a aranès. És la tercera llengua oficial a Catalunya i es pot aprendre al Cercle d'Agermanament Occitano-Català. Ferriol Macip és traductor, fa un informatiu en occità a Betevé i dirigeix Jornalet, un diari digital en aquesta llengua.

-Bon jorn. Cossí ès? [Bon dia. ¿Com estàs?]

-Va plan [Bé].

-¿Què hi fem a l'Estadi Olímpic? [foto]

-Aquí és on va començar tot. Jo visc al barri de la Font de la Guatlla, tocant a la muntanya de Montjuïc, i durant els Jocs havia de passar per controls de policia per arribar a casa. Així que el 1992 vaig decidir marxar i travessar la frontera cap a Occitània.

-Occitània. Mmm... La majoria diríem sud de França.

-Jo ja sabia on anava. Als 16 anys vaig aprendre esperanto i això em va obrir la ment, em va obrir una cosmovisió totalment diferent.

-¿Quina motivació podia tenir un adolescent per aprendre esperanto?

-El conserge de l'institut on estudiava era esperantista. Un dia ens va parlar de l'esperanto i vaig començar a aprendre'l jo sol amb alguns llibres. El que et mou és relacionar-te amb altres persones; hi ha poca gent que parli esperanto però estan repartits per tot el món. El 1992 ja havia fet un curs d'aranès i per això sabia que anava a Occitània i que hi parlaven occità.

-¿Quina situació es va trobar?

-Vaig passar vuit anys treballant en colònies d'estiu. Recordo un poble, Aramits, on tothom parlava occità menys el capellà, l'alcalde i la mestra, que parlaven francès per donar exemple. A l'escola vaig veure un cartell que deia: Parlez français/ Soyez propres [Parleu francès/Sigueu nets].

-Carai. I d'això només fa 20 anys...

-Em vaig quedar esgarrifat. Als nens els ensenyaven que el francès és l'única llengua capaç de transmetre els valors de la llum [pensament il·lustrat] i el missatge de llibertat, igualtat i fraternitat de la revolució. Gairebé ningú ha transmès l'occità als seus fills.

-És un miracle que en quedin parlants.

-Hi ha una nova generació de francesos que comença a fer-se preguntes: «¿Per què diem refranys en una llengua que no parlem? ¿Per què cantem cançons tradicionals en una llengua que no coneixem? ¿Per què als camps de futbol cantem un himne que no entenem?». Ara es reivindica el que és occità.

-L'occità és llengua cooficial a Catalunya des del 2006 però a penes se sap.

-En un entorn lingüísticament sostenible, parlaríem català, castellà i occità, a més de francès i una interllengua per entendre'ns amb gent d'arreu del món. També m'indigna que desconeguem la llengua de signes catalana i el braille.

-Si apuntem els nens a anglès i a xinès és perquè tinguin llocs de treball millors.

-Si els apuntéssim a esperanto els donaríem una visió més àmplia del món. Una llengua és més que un codi, és una manera de veure el món, una manera de viure. Jo també parlo anglès, a més d'eusquera, francès, italià... Cap llengua, gran o petita, és superior a una altra.

Notícies relacionades

-Segons els experts, al segle XXI desapareixeran el 90% de les llengües.

-El poble que perd la seva llengua es torna trist, perquè les persones deixen de ser elles mateixes. El que realment ens fa únics és que som diversos. Quan siguem tots iguals, no tindrem res a aportar ni a aprendre dels altres.