"La dalla diu que la mort no perdona ningú"

Dijous Sant a la mitjanit, deu persones vestides com si fossin esquelets, amb mallots negres sobre els quals s’ha pintat una ossamenta blanca, executen any rere any a Verges, localitat del Baix Empordà d’uns 1.200 habitants, la impressionant Dansa de la Mort. Constitueix l’únic exemple viu a Europa dels balls macabres sorgits a l’edat mitjana per conjurar el terror causat per les èpoques de fam, les guerres i la pesta negra. Tono Casabó Majó (Verges, 1968), que és mestre al poble, és un dels organitzadors de la processó.

–Obre el quadro el capdanser.    

–Sí, el pot anomenar així. Porta una gran dalla a la mà amb la qual salta fent els moviments típics de la sega a l’estiu, girant sobre si mateix. La mateixa eina de pagès amb què la mort sega la vida.

–¿Què diu al mànec de la dalla?

–'Nemini parco', que en llatí significa «No perdono a ningú». Un avís, perquè ningú se n’escapa: ni ric ni pobre ni guapo ni lleig.

–Darrere segueix el banderer.

–Porta un estendard negre on es llegeix «Lo temps és breu». L’acompanyen dos esquelets nens que porten platets amb cendra. I tanca el quadro l’esquelet del rellotge.

–Encara n’hi ha cinc més.

–Un toca el tabal, amb el seu so sec i monòton, i els altres quatre porten torxes per il·luminar la dansa.

–¿És difícil ensenyar als nens uns passos tan peculiars?

–Els nens de Verges ja ho saben perquè ho viuen i van a veure els assajos. A més a més, el Dissabte de Glòria fem la processó dels petits, a imitació de la dels adults. És una manera que s’hi aficionin i pervisqui la tradició. 

–¿Passa el paper de pares a fills?

–Abans anava així, però ara uns estatuts ho regulen. Els nens creixen i les malles ja no els van, mentre que els adults estan sis anys de dalla i sis d’estendard.

–¿Vostè balla?

–Vaig ballar de petit com a esquelet i vaig ballar d’adult, però ara faig de pelegrí cec a la processó. Pensi que en la passió de Jesucrist que representem es vesteixen i hi participen uns 500 veïns... També és molt bonic el carrer dels caragols.

–¿Pot explicar-ho?

–La processó recorre un carrer estret il·luminat amb petxines de cargol plenes d’oli –en teoria, oli que s’ha usat per fregir els bunyols– que els veïns enganxen als murs amb una espècie de ciment fet a base d’aigua i cendra guardada del foc durant tot l’any. Però, és clar, la dansa és el que crida més l’atenció perquè és única; diferent.

–¿De quina antiguitat parlem?

–Hi ha diferents teories, però la més plausible és que es remunta al segle XIV, quan l’epidèmia de la pesta negra va assolar Europa i va causar una gran mortaldat.

–Ja.

–Altres estudiosos parlen de l’època del Barroc en funció dels símbols que porten els dansaires. Pot ser que la tradició es reprengués els segles XVII o XVIII, però l’origen de la dansa és medieval. De totes maneres, la gent de Verges tampoc hi entrem gaire en això.

–Ho suposo.

–És un tema per a experts. Sabem que se celebra des de fa moltíssim temps. S’han trobat documents al Bisbat de Girona que daten de 1666 i que testifiquen que a Verges ja es compraven ciris per a la processó.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Deuen tenir el poble abarrotat.

–Doncs per aquestes dates arribem fins a les 5.000 o 6.000 persones. Encara que tot es concentra en un dia, és la nostra festa i ja ens agrada que vinguin a veure-la, ja.