«Quan la vida està en joc, m'agrada intervenir»

Una línia d'exquisida coherència travessa la vida de Ramsès Martí, des que es va fer socorrista als 16 anys fins ara, que amb 40 és expert en rescat aquàtic amb gossos. «Intervenir en el moment crític de la vida d'una persona» és el que té sentit per a aquest home, el motor que l'ha mogut, la raó per la qual ha sigut tècnic conductor d'ambulància i la raó per la qual actualment es guanya la vida com a infermer d'emergències del SEM. El moment crític, urgent: llavors apareix Ramsès.

-S'ha d'estar fet d'una pasta, dic jo. ¿Amb 16 anys ja era socorrista?

-Sí. Primer vaig ser socorrista i després vaig ser cap de socorristes. I després instructor de socorristes. I sí, com li dic: m'atrau molt intervenir en els moments en què la vida està en joc. Posar el meu granet de sorra en el procés que pot acabar marcant la diferència entre la vida i la mort.

-Sembla una recerca, ¿no? D'aquesta mena de situacions, diria un.

-Jo ho veig com un aprenentatge. Des que vaig fer el primer curs de socorrisme amb 16 anys, sempre he volgut aprendre, saber més. Un dia vaig sentir que havia complert el cicle com a socorrista i em vaig posar a treballar com a tècnic conductor d'ambulància.

-¿I d'allà va fer el salt a infermer?

-Precisament: sent tècnic conductor vaig descobrir que el que volia era ser l'altre, l'infermer d'emergències. Llavors vaig estudiar Infermeria. I després, per ser aquest infermer en concret, em vaig especialitzar.

-Vostè ve a ser aquella persona que un vol tenir a prop en cas d'emergència.

-He procurat estudiar. Soc bussejador professional i socorrista. A més, vaig fer un màster en gestió de riscos especialitzat en emergències en el medi aquàtic.

-És aquesta persona, definitivament. ¿I els gossos? ¿El rescat aquàtic caní?

-La història amb els gossos és que una vegada, estant a França, a la platja, vaig veure que tenien un grup de gossos ajudant en tasques de rescat, i em vaig descobrir dient-me: «Si algun dia tinc un gos, el posaré a fer això». I sí. Un dia va aparèixer Odín.

-Aquest gos terranova enorme.

-Sí… M'acabava de separar… Eren moments de molta inestabilitat emocional i Odín era un suport, però en un moment donat vaig buscar la manera de començar a treballar amb ell. Llavors vaig entrar en contacte amb un grup anomenat Newfywater, que feien salvament caní esportiu.

-Només a nivell esportiu.

-Només, sí, però volien fer aquest pas. Jo hi vaig entrar com a assessor en salvament i ara és un grup de rescat caní plenament operatiu, un dels tres que hi ha a Espanya (newfywater.com). És curiós, en països com Itàlia i França és un tema molt desenvolupat. Aquí no. Aquí el gos està en totes les tasques de seguretat menys en aquesta.

-Tot això, a Vilanova i la Geltrú, ¿no?

-Sí. On també vam posar en marxa l'Escola de Salvament Aquàtic Caní.

-¿Quin és el valor afegit d'entrar a l'aigua a salvar algú amb un gos?

-La principal funció del gos és el remolc del socorrista i de la víctima. A més, en cas de rescats múltiples pot treure més d'una persona. Pensi que un gos com aquest pot arrossegar fins a 1.500 quilos a l'aigua. I si el socorrista té algun problema, pot estar segur que el gos el treurà. Està entrenat per a això.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-¿El terranova és el gos ideal per a això?

-Miri, gairebé qualsevol gos de més de 30 quilos serveix, però a l'aigua, sí: el terranova ho porta a la sang. Pensi que quan han de morir se'ls porta una última vegada a nedar. És una cosa que s'ha de fer. Jo sé que hauré de fer-ho algun dia amb Odín, i quan ho penso em venen ganes de plorar.