«Colòmbia no veurà la pau sense superar la impunitat»

A la seva mare encara li faltaven dos mesos per complir el seu còmput gestacional, però Iván Forero ja va demanar pas per arribar al món. Ho va fer el 10 de desembre de 1960, i avui, veient el recorregut d’aquest activista de la pau, es diria que va arribar marcat per la data en què el món celebra el Dia Internacional dels Drets Humans. Els seus últims 18 aniversaris els ha dedicat a recordar, en xerrades, que la pau és un dret universal no respectat encara a molts llocs, com tants exilis forçats mostren. El seu el va portar a deixar Colòmbia, el seu país, el 1998.  

–¿Què va passar perquè decidís sortir?

–A mesura que assumeixes responsabilitats en el teu compromís amb la lluita pels drets de les persones, en el meu cas molt vinculat a les comunitats cristianes de base, empenyent processos d’alfabetització, organització i mobilització en barris populars, la resposta del govern sempre és repressiva. Es criminalitza qualsevol forma de lluita, per la salut, per l’ensenyament, per l’aigua, les terres o els serveis públics.

–També treballava amb Justícia i Pau, a Bogotà, on van patir una extorsió.

–Sí, volien impedir que el projecte Colòmbia Mai Més Crims contra la Humanitat prosseguís. Ja teníem 38.000 crims identificats i començàvem a construir el moviment de víctimes.

–¿Va rebre amenaces directes?

–Molt pròximes. I em vaig acollir al programa d’Amnistia Internacional de protecció als defensors dels drets humans d’alt risc. Podia sentir-se més segur un guerriller a la muntanya que un defensor dels drets humans a la ciutat.

–Les trobades recents a l’Havana han fet entreveure la pau al seu país. ¿Com ho ha viscut vostè?

–Sí, govern i guerrilla es van asseure a parlar, i va ser molt bo que aquesta vegada hi va haver representants de víctimes. Perquè, precisament, Colòmbia no pot veure la pau sense, abans, superar la terrible impunitat que plana sobre el país. Les xifres oficials parlen de 7 milions de persones desplaçades per la guerra, una guerra silenciada. Però podríem parlar de fins al doble, 14 milions de desplaçats, en realitat, i més de 210.000 desapareguts. I 14 milions d’hectàrees de les quals han sigut desposseïts els pagesos, i hi ha gairebé 10.000 presos polítics. En ple procés de pau han sigut assassinades 230 persones, moltes membres de projectes polítics.

–¿Què suposa superar la impunitat?

–Que se sàpiga la veritat de cada crim, que es jutgi els responsables i hi hagi reparació integral a les víctimes i s’ofereixin garanties de no repetició. Això implica tenir en compte els efectes psicosocials, culturals i la reconstrucció dels projectes que van ser destruïts. A més, la pau requereix el compromís de la comunitat internacional i la participació efectiva de dones, indígenes, afrodescendents, pagesos, empresaris i estudiants.

–¿Què es necessita perquè arribi això?

–S’ha d’aconseguir un nou pacte social perquè el país erradiqui la violència política i posi la riquesa al servei del poble. I donar a conèixer la veritat per no acabar resumint que dretes i esquerres es disputen el negoci del narcotràfic. El narcotràfic s’ha convertit en política d’Estat. La droga és un negoci unit a les armes i al tràfic de persones i forma part de la mateixa dinàmica de la guerra.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–A Madrid –on resideix– la seva tasca pels drets de les persones continua.

–Sí, amb la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) treballo en el programa d’Intervenció Comunitària Intercultural, l’objectiu del qual és construir polítiques públiques per gestionar les diversitats de gènere, culturals, socioreligioses, d’orientació sexual, de tota mena, i promoure la convivència i la cohesió social.