GENT CORRENT

Lola Toro: «L'Índia m'ajuda a sentir la vida des de dins»

Ment i mans de Lola Toro, metgessa i osteòpata estructural i cranial, renoven cada mes de gener la seva energia a l'Índia

zentauroepp36297028 siurana   alt emporda  lola toro   fisioterapeuta y osteopat161229212210

zentauroepp36297028 siurana alt emporda lola toro fisioterapeuta y osteopat161229212210 / Joan Castro ICONNA

3
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

A poc més d’un dia de tornar a posar el comptaquilòmetres a zero a l’estrenar any, és moment de balanços i propòsits. Aquesta doctora, especialista a desbloquejar amb les seves mans els passos d’energia al cos humà, té el seu moment i racó preferits per fer-ho. Un bitllet d’avió a l’Índia per al 22 de gener vinent porta el seu nom. Lola Toro (Figueres, 1953), mare de tres fills i àvia de tres néts, carrega les bateries cada principi d’any en un 'ashram', un lloc per a la pràctica del ioga, a Chennai, –l’antiga ciutat de Madràs–. Allà gira la vista enrere i contempla el camí recorregut.

–Un retir espiritual en majúscules...

–Centrada en el meu interior, podré avaluar el que l’any m’ha donat i el que em queda per treballar per aconseguir el que per a mi és l’èxit a la vida: morir satisfeta i en pau sabent que has viscut una vida amb sentit.

–¿On es busca el sentit de la vida?

–Dins d’un mateix, en la satisfacció i en la pau. En el meu cas, hi he trobat molt sentit ajudant altres persones a calmar o eliminar el seu dolor. Quan la medicina et crida, busques com ajudar l’altre a alleujar el seu patiment. És molt satisfactori aconseguir-ho. Jo estic molt agraïda a la vida.

–I a l’Índia, ¿què li agraeix?

–Allà he après coses molt valuoses per a la meva feina. Més que tècniques, que també n’he après, l’Índia m’ha ajudat a sentir la vida des de dins i no des de fora, això em permet treballar amb una tècnica –Mètode Poyet-Pialoux, que a més a més imparteix com a postgrau per a fisioterapeutes a la UIC– però amb una manera d’estar diferent, des del cor. La programació del cor és molt més àmplia que la de la ment. El 'Heartfulness', la meditació des del cor, m’ajuda molt. I l’Índia és un lloc privilegiat per practicar-la.

–¿Què hi ha a l’Índia que no hi hagi aquí?

–El seu privilegi és més aviat pel que no hi ha. No hi ha tant temor, ni por, es viu amb més naturalitat, aquí som bastant més paranoides. Allà, quan algú mor, celebren una festa. Aquí, si es pot enterrar a les 24 hores el difunt, no se n’esperen 48. Aquí, si de cinc coses, una va malament, es viu com una cosa terrible. Allà, si de cinc coses una va bé, donen gràcies per això.

–A més de meditar, ¿què hi fa allà?

–Llegeixo, passejo i estic amb la gent. Molts neixen, viuen i moren al carrer, però fins i tot els més humils i pobres tenen un punt de felicitat que nosaltres no som capaços de tenir. És clar que per a ells meditar és part de la seva normalitat. A les universitats i als col·legis es practica, la ministra d’educació ho recomana públicament. També mediten en centres de l’exèrcit i de la policia.

–¿Com és la vida en un ashram?

–Jo tinc un matalàs, una mosquitera i la motxilla, en una modesta habitació. Res més. A l’Índia aprens a desprendre’t del que et sobra. La vida se simplifica. Fem tres àpats al dia, en els quals hi ha sempre arròs, i un és comunitari. Al senyor de la cafeteria, al jardiner australià, a moltes persones ja les conec.

–¿Quan va començar a viatjar a l’Índia?

–El 1982 hi vaig anar per primera vegada, però de turista. I el país em va impressionar. Era una Índia encara molt tancada a Occident. No trobaves Coca-Cola, ni un bolígraf BIC. La gent es delia pels bolis i rellotges. Des del 99 hi he tornat cada any.

–La medicina tradicional no li va ser suficient per esborrar certs dolors, i va observar el que feia Orient. I ho segueix fent...

Notícies relacionades

–Osteopatia i acupuntura són coadjuvants d’altres teràpies. Amb això actuem a tots els nivells de l’organisme, optimitzem les seves funcions. Les persones estem perfectament dissenyades, amb mecanismes de control propis. Jo miro de distribuir-hi l’energia adequadament.