On Catalunya

"Anar amb el gos a la platja és una conquista de llibertat"

Una partidària i un oponent de les platges canines coincideixen en el fet que la convivència en l'espai públic es basa en el civisme dels amos

nh 6618

nh 6618 / Ferran Nadeu (Ferran Nadeu)

4
Es llegeix en minuts
TRISTAN IBÁÑEZ SABRAN / BARCELONA

A la platja de Sant Sebastià, una jove parella juga amb un gos a la sorra. Són les tres d'una tarda ennuvolada a Barcelona, i l'escena està lluny de ser poc habitual. Jordi Balarí, expert en models de negoci del Eixample, l'observa plàcidament des de la terrassa d'un d'aquells bars situats sota del passeig marítim. Amb cura, sense perdre mig somriure i només després de ser qüestionat específicament sobre això, discrepa del comportament dels joves: “No em sembla correcte, perquè demà podria venir jo, posar la meva tovallola i caminar descalç. I potser aquests nois no recullen el que embruta el gos”.

Asseguda al seu costat, Emma Infante, documentalista de Poble-sec i propietària de tres gossos, entrellaça les mans davant de la cara. La brusa se li arremanga lleugerament, mostrant el dibuix d'un ull que porta tatuat a l'avantbraç. Ella, replica, confia en el civisme de la parella i el gos, que identifica com un jove bover de Berna. “Si han vingut a la platja, el més normal és que l'animal hagi fet les seves necessitats abans, en un lloc on puguin ser recollides”, explica.

Són els ressons del pols que mantenen a Barcelona aquells que tenen animals de companyia i consideren una conquista cada nou espai on els permeten anar amb les seves mascotes, cada “espai de dret”, contra aquells que no tenen, i les senten com una imposició que pot portar-los més inconvenients que avantatges.

Emma Infante

DOCUMENTALISTA

"Ser propietari de gos i estimar la merda no és el mateix"

El debat s'ha intensificat en els últims dies, a mesura que s'acosta el termini del pla pilot que permetrà a banyistes fer-se acompanyar per les seves mascotes en un tram delimitat de la platja de Llevant. L'Emma ho considera la “conquista d'una llibertat”, però lamenta que “al destinar només un 0.65% de la superfície de platja als gossos, la mesura es queda curta”.

El Jordi, en canvi, apostaria per un espai segregat. “Hi hauria d'haver una separació, que hi hagi un espai tancat, on hi hagués educadors, algú que es fes càrrec del gos”. El seu instint de consultor empresarial li fa endevinar diverses idees de negoci que podrien aplicar-se, des de patrocinis fins a ensinistraments. Per a la seva interlocutora, aquesta segregació seria un pas enrere, ja que “com a propietària d'una mascota, hauria de ser responsable del que passa amb el gos, i per tant he de ser al seu costat.”

ORINAR DINS DE L'AIGUA

Segons el Jordi, la sensibilitat per les actituds incíviques de mascotes té un factor psicològic natural. “El gos es fica dins de l'aigua i pot fer pipí igual que un nen petit, però existeix una percepció diferent, hi ha més rebuig per un animal”. Aquestes actituds incíviques poden acabar repercutint en la imatge del conjunt d'amos de gossos. Però l'Emma és rotunda: "ser propietari de gos i estimar la merda no és el mateix". Tot i així, entén els orígens de l'estigma: “Hi ha més propietaris no aptes que propietaris aptes”. L'Emma confessa no haver tingut mai problemes de convivència greus, i creu que la clau és la conscienciació. “Com a propietària responsable, em mostraré especialment compromesa contra aquells incívics que posin en perill els drets que s'han conquistat”, afirma.

Jordi Balaría

EXPERT EN MODELS DE NEGOCI

"Mañana podria anar a la platja, posar la meva tovallola i caminar descalç. I potser aquests nois no recullen lo que embruta el seu gos"

El Jordi afegeix que l'educació ha de veure's acompanyada per normativa, i proposa un curs obligatori. “De la mateixa forma que hi ha carnet de manipulador, també podria existir-ne un que autoritzés a passejar mascotes en determinats espais de la via pública”, assenyala. Però una normativa massa severa podria generar encara més problemes de convivència. “Hi ha gossos que fan molt soroll a casa perquè els seus propietaris no poden endur-se'ls, i això és per l'ansietat de separació”, explica l'Emma, que lamenta que en moltes ocasions, això és a causa d'adopcions impulsives. L'Emma reivindica que una de les solucions és anar guanyant espais de llibertat per als propietaris responsables i les seves mascotes.

Notícies relacionades

El Jordi convé que la ciutat potser no és el millor entorn per a un gos. Tot i així, es deixa temptar per la nova proposta. “Els primers dies de platja, pot ser que no em posi a prop del “vedat caní”, però si el comportament és cívic, segur que m'hi aniré acostant.” L'Emma espera que algun dia la suma d'aquestes conquistes permeti als propietaris responsables no haver de deixar les seves mascotes en mans d'un familiar per poder assistir a una cita, com li va passar precisament a l'hora d'atendre la crida d'EL PERIÓDICO. Amb respecte i civisme, el debat de gossos potser es dissoldrà com va acabar el del Jordi i l'Emma, convertit en la seva recta final en una conversa sobre el món empresarial i l'agricultura ecològica. La sorra de la platja de Barcelona serà el següent escenari on acostar postures

Si vols debatre sobre aquest tema, envia una carta a Entre Tots