El vot més difícil

"En les eleccions catalanes del 2012 no vaig poder votar perquè només feia sis mesos que era aquí. En les europees del 2014, les paperetes van arribar tard. Per al 27-S, estava de vacances a Espanya i quan vaig tornar el termini havia expirat. Ja he iniciat el procés per votar el 20-D, però temo que les paperetes tampoc arribaran a temps", explica des de Seül Juan Pablo Postigo, estudiant barceloní, de 21 anys. Des de fa quatre anys, cada procés electoral suposa una enorme decepció per a molts dels espanyols que viuen a l'estranger i que acaben atrapats en un embolic burocràtic que els impedeix exercir el seu dret al vot. Amb l'èxode de joves a la recerca de futur d'aquests últims temps, són gairebé dos milions de vots en els llimbs. Davant la falta de resposta del Govern, els expatriats miren d'organitzar-se de cara a les pròximes eleccions generals, en què res indica que la cosa pugui funcionar millor.

La prova del cotó que aquí hi ha un problema és l'enorme caiguda de la participació electoral des de l'exterior: si en les generals del 2008 va votar el 31,88%, en les del 2011 la xifra es va desplomar fins al 4,95%, segons dades de l'INE. I no va parar aquí. Al llarg d'aquest any 2015 de nombroses cites electorals, la participació des de l'estranger s'ha situat per sota del 4%. De cara al 20-D, el procés de vot exterior ja ha començat i, com en el cas de Juan Pablo, la frustració i el temor de no poder votar s'escampen en un col·lectiu que ja arriba a la xifra d'1.875.272 persones, prop de 400.000 més que en les últimes generals. Si es repeteixen els precedents, més del 95% dels expatriats espanyols s'abstindran el 20-D. Per voluntat pròpia o víctimes del caos.

CREAR PROBLEMES PER SOLUCIONAR UN PROBLEMA

I aquest caos té un motiu molt clar: la reforma de la llei orgànica del règim electoral general  (LOREG) impulsada pel PSOE i el PP, amb el suport de CIU i el PNB, i aprovada el gener del 2011. Amb la modificació, s'obliga els electors a l'exterior a sol·licitar el vot, un pas inexistent a la LOREG original. Abans del 2011, l'espanyol resident a l'estranger i inscrit en el cens rebia els documents electorals per correu i a casa seva, sense necessitat de realitzar cap altre tràmit, i només havia d'enviar-los en el període establert. Aquest procés presentava alguns problemes censals, ja que hi havia persones mortes que rebien les paperetes al no haver sigut eliminades del cens. Per solucionar aquest problema es va fer una reforma que n'ha creat altres.

Així, es va passar d'aquell simple sistema de rebre i enviar a un de tres passos, conegut com a vot sol·licitat: primer se sol·licita el vot, després es rep la documentació electoral i, finalment, es vota. Això no hauria de ser un problema si els terminis anessin d'acord amb el temps que efectivament triguen els enviaments per arribar al seu destí, però la realitat és que acaben fent-se curts perquè alguns dels processos es puguin realitzar a temps. Això se suma a altres traves, com l'exigència de tràmits presencials en consolats que poden estar a centenars de quilòmetres de distància, errors en els recursos telemàtics facilitats per agilitzar el procés o el tancament del cens (CERA) sense previ avís.

Així, diversos grups parlamentaris (inclosos alguns dels impulsors de la norma, com el PSOE i CiU) han presentat peticions d'eliminació del vot sol·licitat, però totes han caigut en sac foradat. També una proposició de llei del Parlament de Galícia que va arribar fins i tot a ser aprovada en el Congrés, però va quedar parada en la comissió constitucional de la Cambra. "El 2011 semblava que la reforma era la mesura correcta per a una transparència més gran, però la minva de participació és molt negativa", admet Roberto Jiménez, secretari d'Emigració del PSOE, que governava quan es va aprovar. Jiménez acusa l'actual Govern d'haver impedit la rectificació: "El PP ha posat preu al vot exterior, ja que no l'ha considerat motiu suficient per a un canvi de la llei, al·legant que s'ha d'incloure en una reforma més gran amb temes com el procés d'elecció d'alcaldes".

Jordi Xuclà, portaveu d'exteriors de CDC al Congrés, també ha reclamat el canvi: "Una vegada vist el problema s'hauria d'haver actuat, però la falta de voluntat d'un Govern insensible no ho ha permès, i ha causat que el dret de vot de molts ciutadans s'hagi ignorat". En canvi, fonts del Ministeri d'Interior parlen de falta de consens per a una nova reforma: "No correspon al Govern proposar una reforma d'un procediment que va sorgir del treball conjunt dels grups parlamentaris, i si s'hagués aconseguit el consens de la majoria dels grups la reforma hauria tirat endavant, com va succeir el 2011", sostenen.

ELS EXPATRIATS S'ORGANITZEN

Davant la repetició any rere any, elecció rere elecció, dels mateixos problemes i l'absència de solucions, els expatriats opten per organitzar-se. Així Marea Granate, una plataforma que lluita contra els motius que “obliguen a marxar d'Espanya", ha creat un Grup de Treball de Vot per informar de tot el que està relacionat amb el vot exterior. Aquest mes ha emprès així mateix una col·laboració amb un grup de juristes per llançar DosMillonesDeVotos, una altra plataforma que ofereix igualment ajuda pràctica i tècnica als espanyols que envien les seves consultes.

Notícies relacionades

Júlia Miralles de Imperial: "Les paperetes del 27-S van arribar tard"

¿Quant viuen els gats?

DosMillonedeVotos, que ha denunciat els problemes trobats en el present procés electoral als ministeris d'Economia i Afers Estrangers, proposa 11 mesures per reduir els efectes negatius del vot sol·licitat, com l'ampliació dels horaris de consolat, l'eliminació dels tràmits presencials i l'ampliació extraordinària dels terminis. Si l'Administració es decidís a aplicar aquest tipus de mesures, casos com el de Júlia Miralles, resident a Buenos Aires, podrien trobar solució: “En totes les eleccions anteriors les paperetes em van arribar després dels comicis. Aquesta vegada espero poder exercir el meu dret de vot”.

Si vols comentar o publicar una carta sobre aquest tema, pots fer-ho a Entre TotsEntre Tots