Maleducats sense edat

L’ha feta grossa aquesta setmana Raquel Aguilar amb la seva carta titulada Si arribo tard, existeixo, en què confessava que sempre arriba tard i que ho fa a consciència, perquè «ser puntual és un automatisme, és no ser». I afegia aquesta estudiant de Santa Coloma de Gramenet: «És cert que si altres poden ser puntuals, jo també podria. Però a vegades penso que aquesta és l’última mostra que segueixo sent un ésser humà. Que encara tinc ànima. (...) Arribar tard em fa veure que hi ha més coses en la meva vida que cenyir-me al que està preestablert. Em fa sentir humana en el sentit ampli de la paraula. (...) Em fa veure un indici de llibertat en la meva vida».

    I dèiem que l’ha feta grossa, la Raquel, a qui molts lectors el mínim que li han dit en les seves cartes de resposta és «maleducada», en alguns casos amb unes formes i qualificatius que només es poden qualificar de... maleducats, i en altres amb bones paraules. «No, jo no arribo tard, la meva àvia i els meus pares em van ensenyar que arribar tard a una cita era una falta de respecte i educació envers els altres. Si realment Raquel Aguilar necessita això per ser un ésser humà i sentir que existeix... la veritat és que em fa molta pena», va escriure Liliana Claramunt, desocupada d’Igualada.

    «Jo titularia la seva carta Si arribo tard, sóc un maleducat. Crec que ningú és prou important per fer esperar una o diverses persones amb les quals ha quedat tan sols pel plaer de sentir-se lliure. Si vol ser lliure, no quedi amb ningú i visqui al seu aire, però no faci perdre el temps i la paciència a qui està disposat a compartir una estona amb vostè», critica l’actitud vital de la Raquel Montse Bigas, delineanta jubilada de Barcelona. I una altra resposta més, la de Luis Martín, psicòleg jubilat de Barcelona: «¿I què se n’ha fet del respecte pels altres? Jo detesto els lladres del temps aliè. I encara que en moments de la meva vida vaig estar obligat a esperar sovint aquells desconsiderats que es permetien robar-me trossos del meu temps, espais de la meva vida, actualment, als meus 80 anys, no accepto esperar més de cinc minuts aquell que arriba tard per sentir-se més humà i més lliure».

    El nivell de respostes que ha merescut la carta de la Raquel la posa al nivell dels grans temes de debat de la setmana a Entre Tots (la nova entrega/pantalla/fase/el que sigui del procés, aquell triangle gens amorós que formen Valentino Rossi, Marc Márquez i Jorge Lorenzo...). I és que la (falta de) educació, la desaparició de la urbanitat, a on anirem a parar, és un dels temes de les cartes a Entre Tots que acostumen a generar més controvèrsia i participació. En aquest sentit, hi ha un argument recurrent en la conversa: la mala educació campa per tot arreu, abans això no era així, i aquests joves d’avui no saben què és el respecte. L’argument està tan interioritzat que moltes de les crítiques acusen la Raquel del delicte de ser jove. És cert, té 21 anys. El petit detall és que a la carta publicada no s’indicava en cap lloc la seva edat. És un prejudici, en aquest cas contra els joves, assumir que per definició són maleducats i incívics.

Notícies relacionades

Humor sense paraules 2.0

¿Quant viuen els gats?

    La vida, capritxosa, sempre dóna sorpreses. Jaime Fernández, de Terrassa, va descriure en una carta aquesta escena: un tren abarrotat a mitja tarda, la seva dona embarassada sense seient, i un altre passatger que va demanant als altres que la deixin seure. Nou persones van dir que no. El desè, el que es va aixecar, «va ser un adolescent». La mala educació, per desgràcia, no té edat, i si llegíssim les cartes dels lectors de principis del segle passat molt probablement en trobaríem moltes dient que la urbanitat s’ha perdut i que abans la gent era més respectuosa, no sé on anirem a parar.

    Un cop dit tot això: el fet d’arribar tard a propòsit no sembla gaire considerat amb els altres, Raquel.