LES PLATGES DELS LECTORS

Una espurna de vida

La recomanació de Núria Canals. 40 anys. Farmacèutica de Santa Coloma de Gramenet. 

Una espurna de vida TOTS_MEDIA_2

Una espurna de vida TOTS_MEDIA_2 / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
MARC ESPÍN
TOSSA DE MAR

La passió de Núria Canals per la platja de la Mar Menuda li ve de família. Els seus pares, la Marta i el Josep Manel, l'hi portaven quan era petita. Adoraven Tossa de Mar i, especialment, la més petita, acollidora i septentrional de les dues platges de la badia: la Mar Menuda. En aquest petit bancal de sorra gruixuda envoltat de roques rosades com la pell d'un nadó el Josep Manel clavava cada matí el para-sol. I allà, a recer del sol, mirava EL PERIÓDICO obert de bat a bat sota el seu frondós bigoti. A vegades, pare i filla es banyaven junts o agafaven musclos entre les roques que després cuinaven al vapor.

Quan la Núria estudiava a la universitat, els seus pares seguien anant-hi cada cap de setmana i ella, de tant en tant, s'hi apuntava. Baixava a la platja en bici pels carrers costeruts i s'estirava a la Mar Menuda al costat del Josep Manel, però fora de l'abast del para-sol. Ella prenia el sol mentre llegia o escoltava música, però el seu pare sempre estava més moreno, així que la Núria li solia dir que si tenia una màquina de raigs uva amagada sota el para-sol. I reien junts.

TOSSA DE MAR Longitud/amplada 170 m / 25 m. Tipus Sorra gruixuda . Urbana. Ocupació Alta. Platja familiar, amb bandera blava i accés per a persones discapacitades.Ideal per al busseig amb tub o amb ampolla. Lloguer de gandules i para-sols.

A finals dels 90, la Núria es va enamorar i va començar a venir amb la seva parella. Van descobrir el romanticisme que envolta la Mar Menuda. Equipats amb tub i màscara es passaven els matins observant els fascinants congostos de sorra flanquejats per parets de roca i la gran diversitat de vida que habita el seu fons: peixets de colors, pops, crustacis... I a les tardes, com solia fer la Núria amb els seus pares, passejaven per la fortalesa medieval de la Vila Vella. Tot anava bé i van decidir buscar el seu primer fill, però llavors el seu pare es va posar malalt.

Notícies relacionades

Li van diagnosticar càncer de pulmó. El maleït càncer. El Josep Manel va empitjorar ràpidament i la Núria no va voler que se n'anés sense acomiadar-se de la Mar Menuda. Així que el seu marit i ella li van proposar portar-lo allà una vegada més. Anava en cadira de rodes i necessitava oxigen per no ofegar-se. Però ho va acceptar. No li podia tocar el sol; el van recollir ben aviat i a dos quarts de deu ja eren a la platja. A la seva platja. Van baixar a la riba i es va banyar. Els seus ulls apagats per la malaltia es van tornar a il·luminar. I va somriure com si tornés a néixer. Va ser una espurna de vida, com la que la Núria duia al ventre i el Josep Manel no va arribar a conèixer.

Digueu-nos quina platja preferiu a entretots.elperiodico.catDigueu-nos quina platja preferiu a entretots.elperiodico.cat