La platja que es consumeix

La Punta del Fangar és un petit Sàhara amb 400 hectàrees de dunes protegides i set quilòmetres de platja verge deixada de la mà de Déu i de l'home. Aquesta península de sorra ultrafina que creix al nord del delta de l'Ebre és un lloc per a gent a qui no li agrada la platja tradicional, gent independent i amb idees pròpies, com Pedro J. Gil, que la recomana per a qui no vulgui anar a rebuf del ramat. A la Punta del Fangar no hi ha cossos a la brasa ni biquinis últim model. No hi ha patins de pedals ni amb tobogan ni sense. Ni hamaques de lloguer ni xarxes de voleibol ni socorristes, ni tan sols hi ha dutxes. Per no haver-hi, aviat no hi haurà ni sorra en aquest desert que es consumeix com un cigarret encès.

Les dunes desapareixen per la pujada del nivell del mar i, sobretot, per l'escassetat de sediments que baixen pel riu a causa de la construcció d'embassaments que frenen el seu pas des dels anys 50 i 60. Sense l'aliment que porta l'Ebre, el Delta perdrà milers d'hectàrees de platges i aiguamolls a finals de segle, segons Greenpeace. Però les conseqüències no són només previsions per a un futur llunyà, sinó fets empírics, presents. Aquí tenim la volatilització dels centenars de metres de dunes que separaven la riba del restaurant Los Vascos, que avui estaria a l'aigua si no fos pel dic de pedres instal·lat l'any passat per contenir l'avanç del mar.

DELTEBRE Longitud / amplada 7.000 / 2.500 m. Tipus Sorra molt fina. Natural. Ocupació Baixa. Platja verge de dunes. No compta amb serveis de cap mena. Es pot  aparcar al costat del restaurant Los Vascos. S’hi permet l’accés amb gossos  lligats.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

En aquestes pedres, que són la porta d'entrada a la Punta del Fangar, es va asseure el Pedro un matí d'aquest estiu per contemplar la processó de caminants rumb al far: parelles agafades de la mà, nens a collibè, ciclistes amb cames d'acer, pescadors de canya, famílies amb gossos i observadors d'ocells que esperaven veure gavines i xatracs nidificant a les dunes. Va veure passar dotzenes de peus descalços que trepitjaven sense deixar empremta la sorra fosca i compacta de la sinuosa i interminable riba. I la brisa li va portar perfum d'arrossars madurs i va recordar la salutació amable dels deltebrencs i el vigor del galop del cavall amb què va recórrer el Delta i aquesta platja la primera vegada que va venir, amb 12 anys. N'han passat 25. El Pedro ara és pare i tem que els fills del seu fill es quedin sense records infantils d'aquest paratge que aviat serà patrimoni exclusiu de les velles memòries.

Digueu-nos quina platja preferiu a entretots.elperiodico.catentretots.elperiodico.cat