La festa de l'amor

Cada 28 de juliol des de 1906, la platja de Sant Francesc -coneguda com a Cala Bona- acull l'Aplec de l'Amor. És la culminació de la festa major de Blanes. Avui ha recuperat la popularitat i molts dels costums que va disfrutar fins a l'esclat de la guerra civil. Els veïns de Blanes arribaven per mar, en les seves menorquines de fusta, o a peu, pels camins de muntanya, on s'enamoraven els joves quan el turó era vinya sense urbanitzar i la gisnesta perfumava l'aire. Era costum emportar-se el berenar o el sopar i menjar i beure sobre monticles de sorra fets amb les mans que es cobrien amb estovalles i servien de taula. Després, es ballaven sardanes. Els músics tocaven sobre les roques que hi ha a prop de la riba.

BLANES Longitud/amplada 170 m / 35 m. Tipus de platja Sorra gruixuda. Residencial. Ocupació Alta. Platja familiar amb bandera blava. Accessible per a persones amb discapacitat. Hamaques, para-sols, patins de pedals i caiacs.

Es diu que l'aplec és el de l'amor per la fraternitat que es creava entre persones de tots els estaments socials que acudien a la festa. Segons una altra versió, compartida per Francesc Buixeda, la denominació ve de les trobades que es vivien en el camí d'anada i tornada a Cala Bona, en què s'encenia amb freqüència la passió. Algunes parelles es van descobrir allà. No és el cas de Francesc, que hi havia vingut abans de conèixer la seva dona, però sense enamoraments. «No va passar mai res», diu rient. Amb l'única dona amb qui ha disfrutat de Cala Bona ha estat amb la seva, quan es van enamorar i després, durant tota una vida, amb els seus fills, que ara són grans i freqüenten més que ells aquest mar blau i inoblidable, que és turquesa a la riba i marí a l'horitzó.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Una de les últimes vegades que Francesc va veure aquest mar va ser fa quatre anys, la nit del dia en què es va jubilar. Els companys més pròxims de l'Ajuntament de Blanes, on va treballar durant 45 anys, li van preparar una festa al restaurant de la platja. Van menjar i van beure acompanyats amb la frescor de la brisa marina, com és costum en l'aplec, mentre algunes parelles festejaven a la sorra i la llum de la lluna es reflectia a l'aigua assossegada d'aquesta cala, digna porta del sud a la Costa Brava. Va ser un comiat fraternal. Entre amics. Des d'aleshores, Francesc viu amb la seva dona en un petit poble de la Garrotxa, a prop d'Olot, lluny del bulliciós Blanes on van cultivar la seva relació i lluny de la cala en la qual van veure créixer els seus fills, fruit de la festa del seu amor.

Digueu-nos quina és la vostra platja favorita a entretots.elperiodico.cat