La reconquista de la Rambla

«La Rambla ja no és la Rambla. Els barcelonins volem recuperar-la i tornar-hi a passejar com abans». Com María Toledano (consultora, 47 anys), una contundent majoria dels centenars de ciutadans que han participat en el debat proposat per EL PERIÓDICO exigeixen que s'acabi la degradació del passeig més popular de la ciutat i estan decidits a reconquistar-lo. Els plans de l'ajuntament per fer-ho són en general ben rebuts, encara que no falta qui reclama més determinació. «Els problemes de la Rambla no s'acabaran perquè s'eixamplin les voreres. S'ha d'anar més enllà», diu Damià Perpinyà (mestre, 39 anys).

Què hi sobra i què hi falta a la Rambla, preguntava aquest diari una vegada conegudes les línies mestres del pla d'usos encaminat a posar el fre al «monocultiu turístic», en paraules de l'alcalde Xavier Trias, restringint llicències hoteleres i de restauració i oci i potenciant la cultura. El diagnòstic ciutadà és concloent. D'una banda, massa turistes, és clar -«hi ha tanta gent que si t'allunyes un metre del teu acompanyant has d'acabar cridant-lo per saber on para», apunta el Damià-, i una oferta deficient: «Hi sobren moltíssimes botigues de souvenirs i supermercats, fins i tot restaurants, i hi falten comerços autòctons amb productes que hi aportin originalitat i identitat», diu Jordi Corbeto (comerciant, 31 anys).

Més símptomes: inseguretat -«hi sobren estiradors de bosses i treballadores del sexe» (Fernando Weiss-mann, 70 anys, arquitecte-, brutícia, massa cotxes... Vaja, que el que hauria de ser «no només un atractiu turístic de primer ordre, sinó el lloc on viuen molts barcelonins i el camí natural des del centre de la ciutat cap al mar» (Josep Alemany, 60 anys, assessor públic local) avui és «terra de ningú, un mal necessari que cal travessar, si pot ser a pas lleuger, per anar del Gòtic al Raval o viceversa» (Antonio Tena, 30 anys, traductor).

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

REFLEX / Acisclo González (administratiu, 53 anys) remata: «Amb el temps i davant de la inacció dels responsables polítics, la Rambla s'ha convertit en el que entre tots hem aconseguit que sigui: un lloc de pas impossible, no recomanable per al turista despistat, brut, sorollós, amb múltiples activitats il·lícites -si no delictives- i, desgraciadament, reflex d'allò en què s'està transformant la nostra estimada Barcelona». Hi ha, doncs, molts dubtes sobre el model de ciutat, sí, i reivindicativa nostàlgia, també: «Hi trobo a faltar la Rambla de quan era joveneta i hi anàvem a passejar i a prendre calamars i cervesa a la plaça Reial» (Rosa Gutiérrez, 52 anys, dependenta). Però els ciutadans no es limiten ni de bon tros a queixar-se. Entre l'allau de propostes: menys xiringuitos, menys comiats de solter/a, flamenques made in China, paella plastificada i sangria a preu de gran reserva, més neteja i vigilància, més flors. «Una Rambla moderna sense que deixi de ser la Rambla de sempre», suggereix Francesc Julià (torner, 33 anys).

Aplaudiments també a la idea municipal de donar més espai al vianant. Això sí, mentre que alguns, com el Josep, només pensen a «limitar l'accés rodat a veïns i serveis i d'aquesta manera poder ampliar les voreres», altres tirarien pel dret: «Colom ens assenyala el camí. Els cotxes, al mar» (Agustí Farrés, 51 anys, arquitecte).