Estius fent de Tom Sawyer

Ningú diria que aquesta és una platja ideal per a nens. Les Carboneres, a Llançà, està als peus d'un penya-segat i s'hi accedeix per unes escales ben dretes i una rampa de terra relliscosa. És una platja salvatge i diminuta, amagada. El terra és de còdols i la riba i el fons del mar estan coberts de roques plenes d'eriçons punxants. Moltes sobresurten del nivell del mar com si fossin illots abruptes i tallants. No hi ha serveis de cap mena: ni socorrista, ni lavabo, ni dutxes, ni xiringuito... No obstant, bona part dels que la disfruten són nens petits. Salten entre les roques com Tom Sawyer, com si fossin nans immortals. Ni els seus pares semblen notar el perill. Calcen, això sí, sandàlies de goma. Alguns es capbussen d'un salt, mentre altres bussegen o recullen pedres del fons, a un escàs metre de profunditat a gairebé tota la cala.

Rosa Nebot va estiuejar a Llançà cinc o sis anys seguits als anys 80 amb la seva parella i els seus fills. Llogaven un apartament dues o tres setmanes i a vegades coincidien amb els mateixos veïns a la platja, que solien ser francesos. Els petits es van fer amics i disfrutaven d'estius emulant Tom Sawyer. Gairebé no hi havia -ni hi ha- cotxes, així que campaven lliurement amb les bicis, feien entremaliadures i buscaven crancs al mar de les Carboneres. Aquesta platja, que en realitat són dues separades per un massís de roca que s'entreobre al mar, va acollir a finals del segle XIX una petita mina de carbó. D'aquella veta mineral li ve el nom, i també pedres negres com el betum de totes les mides que tenyeixen la roba i la pell al fregar-les. La Rosa té desenes d'aquestes pedres a casa repartides per calaixos i prestatges perquè són com un ancoratge a aquells dolços estius a Llançà, on torna ara sense nens.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

El seu moment adult preferit a les Carboneres és el vespre. El mar és un estany i la llum, una carícia càlida de tons violetes. Lluny, cap al sud, hi ha l'imponent cap de Creus, el desemparament mineral del qual se sent també a les Carboneres quan es fa fosc i la resplendor del Port de la Selva il·lumina l'horitzó. Alguna cosa deuen tenir els estius a Llançà i les tardes a les Carboneres quan els fills de la Rosa hi tornen ara amb els seus fills petits perquè visquin, com van fer ells, estius fent de Tom Sawyer.

PLATJA DE LES CARBONERES LLANÇÀ Longitud/amplada : 75 m / 45 m. Tipus de platja :Grava gruixuda i roques. Residencial. Ocupació :Mitjana. Platja familiar freqüentada per veïns de la urbanització. Als carrers hi sol haver aparcament. Salvatge i natural, sense serveis.

Digueu-nos quina platja preferiu a entretots.elperiodico.cat