Cavallers i pirates

L'estiu del 2008, Judith Bardeli, el seu marit i el seu fill petit, el Marc, van passejar per primera vegada per la vora d'aquesta llarga moqueta de sorra fina-or en pols- de la Costa Daurada. O almenys és el que ella pensava. Però la visió del misteriós castell de Tamarit, el so d'aquell nom inoblidable, Ta-ma-rit, i una sensació de pau familiar, tendra i infantil, li van provocar un déjà-vu. Els seus pares van resoldre l'enigma: quan ella i el seu germà eren petits havien estiuejat allà. Ho va recordar i no se'n va voler tornar a allunyar mai més. Així que van llogar un apartament i, des d'aleshores, hi van tots els caps de setmana i per vacances. Més enllà del valor sentimental, la Judith veu en Tamarit una platja ideal per a famílies amb nens: és tranquil·la, no li falta cap servei i el mar no cau, té molt poc desnivell.

La Judith adora sentir el petoneig de la sorra als peus mentre escolta les onades i observa el paisatge d'aquesta moqueta dominada, al seu extrem sud, pel castell de Tamarit. Aquesta fortalesa d'estil romànic fa mil anys que està enfilada al promontori que, envoltat de vegetació, treu el nas al mar. La seva funció era protegir el comerç marítim i repel·lir els atacs de pirates barbarescos. Avui al seu interior s'hi celebren concerts i casaments. Un dels més sonats va ser el d'Andrés Iniesta, fa dos estius. La Judith hi era i va veure la platja i els turons pròxims al promontori plens de curiosos que van assetjar la fortalesa, com abans, però aquesta vegada per robar una foto del futbolista i la núvia.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

De tota manera aquell va ser un dia excepcional. Generalment el castell aporta menys enrenou, menys glamur i més història. Una història de reis i pirates que entusiasma el petit Marc, que juga a cavalcar amb el para-sol encreuat com si es batés en duel igual que un cavaller medieval. Però el Marc ja té 11 anys i aviat preferirà quedar-se amb els seus amics a Sant Joan de Vilatorrada que anar a Altafulla a passejar amb la seva mare durant les tardes, a xipollejar a l'aigua o, fins i tot, a defensar la fortalesa del setge d'estiuejants, curiosos i pirates. La Judith n'és conscient i per això no deixarà de parlar-li de tot això perquè el petit Marc, quan es faci gran, no s'oblidi mai ni de l'or en pols, ni del misteriós castell, ni del so d'aquest nom inoblidable, Ta-ma-rit.

TAMARIT ALTAFULLA Longitud/amplada :1.750 m. / 45 m. Tipus de platja: Residencial. Ocupació: Mitjana. Platja familiar amb bandera blava. Accés per a minusvàlids. Hi ha una parada de bus a un quilòmetre pel camí del castell. Ideal per a nens.

Digueu quina platja preferiu a entretots.elperiodico.cat