La llegenda de la Roca Negra

No ha tornat a la Fosca des de finals dels anys 90, però Marta González recorda amb vivesa aquesta platja de sorra fina ubicada en una zona residencial dels afores de Palamós (Baix Empordà). Tenia 18 anys acabats de fer quan es va banyar per primer cop a les seves aigües fresques de peixos en assemblea. Es va enamorar del lloc i, durant les següents dues dècades, hi va tornar cada estiu, primer de soltera i més tard amb la seva parella. Nedava fins a la boia cada matí, ben d'hora, quan el mar era un mirall només custodiat per l'enorme Roca Negra que divideix la platja de la Fosca en dues cales desiguals. A aquelles hores, sobre l'enorme illot encara no hi havia nens saltant ni parelles mirant cap a l'horitzó.

Des d'aleshores, les coses han canviat. El passeig va ser remodelat, s'hi han construït edificis i s'hi han obert més negocis. Avui és una platja semiurbanitzada i amb tota mena de serveis, però no ha perdut l'encant natural que la va convertir en una de les preferides dels palamosins. Des del cel, la Fosca són dues cares contentes separades per una pedra gegant; dos somriures de sorra amb la Roca Negra com a clotet.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Aquesta pedra gegant amaga una gran història. Diu la llegenda, publicada fa gairebé un segle al número 107 de la desapareguda revista Marinada, que la princesa Pirene, filla dels Pirineus, després d'haver estat salvada d'un incendi per Alcides, va deixar la muntanya per trobar un racó a la Costa Brava on establir el seu niu d'amor. Buscant i buscant, una avaria a la nau la va obligar a saltar en una petita platja. La sensació que la suavitat de la sorra li va produir als peus nus la va deixar meravellada. I allà, mig a l'aigua, mig a la platja, hi va manar construir un palau. Va passar el temps i el senyor que habitava el castell situat al cim del promontori, extasiat amb la princesa, va intentar conquistar-la, però els seus esforços van ser en va. Sentint-se menyspreat i humiliat, una nit, mentre tothom dormia, va calar foc al palau. Les ruïnes cremades, on  les onades van batre durant segles, van quedar reduïdes a una gran roca negra que va donar el nom a la platja de la Fosca. Un paradís amb el qual Marta González no ha deixat de somiar al llarg dels últims 15 anys i en què, igual que Pirene, hauria construït el seu niu d'amor.

PALAMÓS (BAIX EMPORDÀ) Longitud/amplada: 500  m. / 35 m. Tipus : Sorra fina. Semiurbana Ocupació Alta. Catalogada amb bandera blava. Disposa d'accés per a minusvàlids, lavabos, dutxes  i servei de lloguer de gandules.

Digueu-nos quina platja preferiu a entretots.elperiodico.cat