El Periódico

EN DIRECTE El Madrid guanya l'alabes (4-0)

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

Els treballadors del sistema de salut no estan prou reconeguts

Roberto PriorBalaguer

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dilluns, 4 d'abril del 2016 - 09:06 h

Aviat farà sis mesos de la mort del meu pare, a l’edat de 88 anys. El que m’ha empès a escriure aquest panegíric no pas interessat és l’agraïment sincer cap a tota la professió mèdica, des de l’humil zelador al prestigiós neurocirurgià del nostre sistema de salut pública. Dic això perquè mon pare va patir diverses patologies durant la seva llarga vida, que van implicar numerosos ingressos hospitalaris, tant a hospitals de Lleida com de Barcelona.

El que realment m’impressiona i m’admira és la humanitat i el tracte exquisit rebut per part d’absolutament tots els treballadors del nostre sistema de salut. Faig aquesta reflexió perquè considero que el servei que ens presten no estarà mai ben pagat ni reconegut, atès que sóc dels qui creu que la majoria d’aquests servidors públics tenen vocació, paraula que ha caigut en l’oblit. No sé pas en quin món vivim. No puc entendre que a un senyor que li dóna puntades de peu a una pilota de cuir se li puguin pagar milions d’euros i a un senyor o una senyora que en un moment donat ens poden salvar la vida se’ls remuneri miserablement atès el bé protegit.

Invito tothom a dedicar uns minuts a reflexionar sobre aquest tema. Jo ja ho he fet i n’he extret la següent conclusió: si seguim per aquest camí, que Déu ens ampari. A tall d’exemple féu un experiment si us ve de gust. Pregunteu-li a un nen de Catalunya o d’Espanya què vol ser quan sigui gran. La majoria us respondran que rics, futbolistes, etcètera. Si li pregunteu a un nen africà, asiàtic o sudamericà que visqui en el seu país de naixement us respondrà que metge, mestre, bomber... Està clar que no anem bé.

Participacions dels lectors

Multar los comportamientos fascistas

Sara Tripiana Londres

Cuando los ultras aparecieron en la Casa del Libro en Barcelona, durante un acto con Pablo Iglesias, y pronunciaron estas consignas: "viva  Franco", "no déis di... continuar llegint

"Publico, luego existo"

Judit Martin Gil Sant Sadurní d'Anoia

Sembla ser que avui dia acumular likes i visites s'ha tornat  imprescindible per existir en la nostra societat. Cada fo... continuar llegint

Hace falta un Pacto por la Maternidad

Enrique Stuyck Madrid

Podemos presumir de ser uno de los países del mundo de menor fecundidad y mayor envejecimiento de la población. Este año el s... continuar llegint

Copa Libertadores: vergüenza de país

Jose Luis Garcia Sabadell

Pesquero español con 12 náufragos abandonados en el Mediterráneo. Anciana con 99 años desahuciada de su viviend... continuar llegint

Volem seny dels bisbes catalans

Ramon Riu Manlleu

La Conferència Episcopal Tarraconense ha fet pública una carta en resposta a la de la germana de Jordi Turull, ara mateix en vaga de fam junt amb tres companys més. ... continuar llegint

El 21-D, ignorem els provocadors

Alegria Julià Barcelona

Tal com diu Jordi Cuixart des de la presó, el dia 21 de desembre, cal que siguem conscients que “aquesta situació demana que mantinguem tant la de... continuar llegint

Acostar la cultura als centres penitenciaris

Joan Romà Monfa Barcelona

Aquest dilluns a la tarda llegia la piulada de Joan Lluís Bozzo (@espremulla) on anunciava que l'espectacle que dirigeix, Maremar ... continuar llegint

Cataluña: instalados en la dicotomía

Juanma González Hernández Barcelona

No deja de ser curiosa la dicotomía que gobierna Cataluña: nos rompemos las vestiduras condenando la violencia (de género y demás) y despu... continuar llegint

Precariedad: tenemos que despertar

Ramón Cadórniga Mao Madrid

Hace unos días se publicó una noticia cuyo titular decía: "... continuar llegint