De granja a negoci i atracció turística

Com antigament a totes les cases de pagès, al mas El Lladré hi va haver sempre gallines, porcs, conills i vaques. Amb això i els petits horts, les famílies en el camp s’asseguraven la manutenció. En els anys 40 i 50 a les cases dels pobles de menjar no en faltava. Els modestos ingressos arribaven de la venda d’alguns dels productes, ous, formatge fresc, mató...

Amb la introducció a Catalunya de la vaca frisona (blanca i negra) per a producció de llet, moltes granges van fer un salt amb el seu negoci. Les indústries lleteres passaven a buscar a les portes de les finques els recipients d’acer inoxidable de 25 litres de llet acabada de munyir a les masies. «Es diu que la llet va treure de la misèria moltes cases», explica Marina Puigcorbé. Avui ella està al capdavant de la masia de la seva família, el mas El Lladré.

És una masia envoltada de boscos de pins i roures, en el municipi ripollès de les Llosses. La llet ben pagada va introduir un aire nou a les finques. Es van poder comprar tractors, es van ampliar els coberts per augmentar els ramats i amb això la producció de litres de llet, un producte que feia falta a tot el país, era un producte de gran consum.

Però l’entrada al mercat comú europeu va obrir les portes a camions de llet d’altres països i el preu base del làctic va començar a descendir. I per poder produir més llet, es va canviar l’alimentació de les vaques, es van fer créixer la majoria d’explotacions per tenir més vaques encara i així més ingressos. Però la masia dels Puigcorbé, al mig del bosc, no tenia gaires possibilitats d’ampliar les seves instal·lacions. Així que van haver de buscar una alternativa. I la van trobar aterrant al món del iogurt, el mató i els formatges, totes les elaboracions làctiques que poden derivar-se de la llet de les seves vaques van entrar en joc a l’obrador familiar.

Era el 1992, Joan, el pare de Marina, de seguida es va adonar que el seu mató no durava els 8 dies que es mantenia fresc el que feien els seus pares. I es va adonar que era perquè l’alimentació de les vaques ja no era la mateixa. I va optar per recuperar la manera de criança dels animals tradicional, tal com ho havien fet els avis, amb la pastura del camp, el farratge a base d’herba seca. I d’aquesta manera l’explotació va tornar a fer un gir. Des d’aleshores, les vaques surten a pastar tot el dia, únicament entren a l’estable per ser munyides.

Són una trentena, i quan es visita el mas El Lladré es poden veure pasturant tranquil·lament a les prades al voltant de la masia. Mentrestant, a l’obrador, Marina i la seva germana Laia s’ocupen de la producció d’aquests formatges i altres productes que durant el confinament van deixar de servir-se durant setmanes a restaurants i hotels de la comarca, en plena primavera, quan la llet és més abundant. I per aprofitar-la millor, es van posar a fer grans formatges curats. «Ha sigut la nostra manera d’emmagatzemar la llet durant més temps, formatges d’almenys mig any de curació», explica Marina Puigcorbé.

«Acostumats a elaborar peces petites de formatge tendre, que despatxàvem molt sobretot en fires, ara ens dediquem a les peces grans que estaran a punt per a les fires de tardor o vendre a través de la nostra web o a la nostra agrobotiga», afegeix.

Situada en el mateix mas, de 9 a 14 h, a l’establiment es pot comprar directament qualsevol dels seus productes: carn de vedella i de porc, formatge i altres productes que, com tots els que ells produeixen, porten el segell Producte del Ripollès. Tenen cervesa, mel, fruita seca o infusions, «tot elaborat per petits productors locals», precisa Puigcorbé. Des que van deixar de vendre la llet a les fàbriques, per la gran competència que va reduir al màxim el seu preu, la venda a la botiga a la mateixa granja i al mercat setmanal i fires, a més de la restauració, és la seva única font d’ingressos. Però amb la pandèmia, es van tancar les portes dels establiments i es van acabar les fires. Després d’un primer temps dur sense ingressos, se’ls va ocórrer obrir un compte a Twitter per donar a conèixer el producte, i van començar a arribar encàrrecs de nous clients, sobretot de gent de Barcelona.

Confiança en l’origen

Amb els seus productes làctics, la vedella i el porc tanquen el cercle d’origen, criança, elaboració i venda directa al consumidor. Així granges com aquesta poden oferir un preu just, ja que salven tots els marges que d’una altra manera serien per a intermediaris.

Notícies relacionades

El turisme rural pronostica una bona campanya d'estiu

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

Des que van participar fa cinc anys en la iniciativa Benvinguts a Pagès, realitzen jornades de portes obertes, amb visites guiades a la seva granja per a tota mena de públic. «Ens vam adonar que la gent ha desconnectat del món rural. Abans sempre es tenia algun avi o oncles en una casa de pagès, però ara no hi ha gairebé vincle amb aquest món», argumenta Marina Puigcorbé. «Per això vam veure que era molt necessari obrir la granja a la gent, sobretot pensant en molts nens que, a part dels llibres, no han vist animals de granja reals. Obrim les portes per ensenyar el nostre món, que és el que millor coneixem», diu Puigcorbé.

Les visites són sota reserva prèvia i, a més d’un passeig per l’explotació per veure tots els animals, també es fa una degustació de productes locals. Marina i la seva germana Laia, els seus pares i dues persones més empleades donen corda a aquesta roda productiva que també compta amb un petit ramat de cabres. Són les jardineres que s’encarreguen de tenir camins i sotabosc nets, un paisatge per viure i ensenyar a viure.