ENTREVISTA

'Planificar-se financerament és prendre el control sobre el futur'

És necessari revisar el sistema públic quant a finançament i nivell de cobertura

Avui, la inversió en productes d'estalvi és accessible a gairebé tothom

natalia-dominguez

natalia-dominguez

6
Es llegeix en minuts
Pilar Enériz

El futur del sistema públic de pensions està en ple debat i també qüestionat quant a la seva viabilitat futura. La directora d’Estalvi i Inversió de Banc Sabadell, Natalia Domínguez, considera necessari que, en aquesta conjuntura, les futures reformes vagin precedides d’un diàleg públic informat amb la participació de totes les parts interessades i que es prenguin amb un ampli consens polític i social que asseguri un entorn sostenible i predictible a futur, condició necessària perquè els estalviadors puguin planificar adequadament les seves decisions d’inversió.

-¿És l’estalvi privat una solució per tenir una jubilació digna?

-L’actual sistema públic de pensions es va definir en la dècada dels 60 sota un model de solidaritat intergeneracional. Els treballadors en actiu financen les prestacions dels pensionistes. Les condicions sota les quals es va configurar l’esmentat model han canviat.

Els aspectes demogràfics incideixen de manera crítica en la sostenibilitat del model. Espanya és el país amb menor taxa de fertilitat de la Unió Europea i un dels països amb més esperança de vida, i amb una tendència creixent. Un indicador rellevant és la relació entre el nombre de cotitzadors i pensionistes ha anat disminuint en els últims anys, sent de 2,2 a finals del 2017, mentre que deu anys abans era de 2,7. Això té una gran repercussió en els sistemes de repartiment  com el model espanyol.

-¿Què caldria fer perquè es mantingués el sistema de pensions?

-És necessari revisar el sistema públic tant per la part del seu finançament com pel seu nivell de cobertura. Alguns experts xifren aquesta revisió en termes de la cobertura futura en nivells inferiors al 50% de la taxa de substitució, un gran canvi a la baixa davant la situació actual, del 80%. I en qualsevol cas, serà necessari complementar-ho amb l’estalvi privat, perquè el nostre nivell de vida es mantingui després de la jubilació.

-S’afirma que Espanya no s’endinsa en aquesta cultura perquè també ens agrada viure el present. ¿Està d’acord amb aquesta afirmació?

-Hi ha diversos factors que han influït que l’estalvi per a la jubilació no hagi evolucionat a Espanya amb el mateix creixement que en altres països desenvolupats. D’una banda, la mateixa crisi econòmica i la situació del mercat laboral amb taxes d’atur actuals del 15% han incidit en un menor estalvi financer. També influeix la mateixa distribució de l’estalvi entre les llars espanyoles, on el component immobiliari arriba a nivells del 75% del patrimoni familiar, sent Espanya un dels països de l’OCDE on l’estalvi financer per càpita és més baix. I, potser per sobre de tot això, assenyalar la falta de previsió i de cultura financera en la nostra societat. Això exigeix millorar l’educació i cultura financera, així com una informació més gran i transparència en la informació de les cobertures públiques i privades per poder prendre decisions de planificació en el llarg termini.

-¿Creu que estalviar és sinònim de gastar menys?

Tot comença per desenvolupar la cultura de l’estalvi i la meva recomanació és iniciar-la mitjançant l’estalvi periòdic des de la primera ocupació. Planificar-se financerament des d’una primerenca edat suposa prendre el control sobre el nostre futur.

És important destacar que amb l’assessorament adequat podem arribar molt lluny i afrontar els anys venidors amb més confiança.

Com sabrà, certs nivells salarials tampoc faciliten el pensar en un pla de pensions a futur

-Es pot contractar un pla de pensions a partir d’una aportació inicial de 30 euros, i posteriorment augmentar-la de manera progressiva. La inversió en productes d’estalvi és accessible a gairebé tot el món.

El perfil temporal de les inversions en plans de pensions permet beneficiar-se de les tendències de llarg termini d’actius de més risc però major rendibilitat, com la renda variable, i fer créixer el capital invertit amb l’objectiu de mantenir el nivell de vida que ens agradaria en la nostra jubilació

¿Quines solucions recomana una entitat com la seva als estalviadors?

-En general recomanem la gamma de plans de pensions de cicle de vida que, en el nostre cas concret, és Sabadell Planes Futuro, que manté un posicionament més gran en renda variable per a, a mesura que s’acosta l’edat de jubilació dels partícips, anar rebaixant la inversió. Aquest tipus de plans ofereixen solucions personalitzades, adaptant-se al client en funció de variables com a data prevista de jubilació i perfil de risc.

-I qui no tingui avui un pla privat i cregui que no hi arriba a temps perquè és massa gran per tenir-lo, ¿quina solució té?

-Si és proper a la jubilació en requerirà que estalviï més que si l’hagués contractat anteriorment. En aquest cas, és clau l’assessorament per a l’elecció de l’import a aportar i del producte que s’adeqüi millor al seu perfil. Els productes amb interès garantit, com els Plans de Previsió Assegurats (PPA) per a clients més conservadors i pròxims a la seva jubilació, i els Plans de Pensions Individuals, amb diferents estratègies d’inversió i nivells de risc, ofereixen solucions a situacions diverses.


Estalviar amb seguretat en temps difícils

En l’últim estudi de Melbourne Mercer Global Pension Index, que analitza la suficiència, la sostenibilitat, el bon govern i la comunicació dels sistemes de pensions de 34 països, Espanya no figura als llocs més destacats del rànquing. Els resultats d’aquest informe indiquen que el sistema de pensions espanyol ocupa la posició 23 en l’índex afegit, i en el factor de sostenibilitat el descens és encara més acusat al situar-se al lloc 33. El quid de la qüestió ja no només se centra a com fer sostenible el sistema públic actual, sinó també en la manera d’assegurar el poder adquisitiu de qui finalitza la seva trajectòria professional.

Sembla clar que qualsevol solució seria complementar la pensió pública amb alternatives d’estalvi privat. El cert és que ni la cultura de l’estalvi ni la planificació financera a llarg termini tenen un gran arrelament al nostre país. Segons dades d’Eurostat, les llars espanyoles van registrar en el segon trimestre de l’any una taxa d’estalvi de tan sols el 4%, tres vegades menys que la mitjana dels països de la Unió Europea, que és del 12%

Notícies relacionades

Per als experts resulta bàsic tenir control sobre el futur i desenvolupar la cultura de l’estalvi. Avui estan disponibles una gamma de plans de pensions de cicle de vida que mantenen un posicionament més gran en  renda variable, el nivell de risc del qual es va reduint a mesura que s’acosta l’edat de jubilació. Alhora permeten aprofitar la rendibilitat més gran esperada de la renda variable en el llarg termini adaptant-se a l’estalviador en funció de: la data prevista de jubilació i el perfil de risc

 Tot i que un 70% dels saldos en plans de pensions corresponen a clients de més de 50 anys, entitats com ara Banc Sabadell treballen per conscienciar els més joves, la idea és que la inversió en productes d’estalvi és accessible a tot el món. “El perfil temporal de les inversions en plans de pensions permet fer créixer el capital en el llarg termini amb l’objectiu de mantenir el nivell de vida que ens agradaria en la nostra jubilació”, assenyalen els seus responsables

Temes:

Bancs