Anàlisi

Els rèdits electorals de la xenofòbia

1
Es llegeix en minuts
Miguel Pajares
Miguel Pajares

Membre de Catalunya en Comú i de Federalistes d'Esquerres.

ver +

Ni Catalunya, ni Espa-nya, ni Europa tenen futur sense immigració. Abans de la crisi vam tenir necessitat d'intensos fluxos d'immigració per al nostre desenvolupament econòmic, i quan s'acabi de superar la crisi tornarem a tenir-ne. Ara mateix, si es produís un retorn massiu dels immigrants tindríem més problemes que una altra cosa: moltes empreses tindrien dificultats, la desocupació, lluny d'alleujar-se, podria augmentar, i les arques de la Seguretat Social experimentarien un impacte molt negatiu. Aquestes afirmacions estan avalades pels estudis que s'han estat portant a terme sobre immigració, mercat laboral i desenvolupament econòmic, però, reconeguem-ho, no són fàcils de convertir en missatges senzills per al gran públic. Els arguments xenòfobs, en canvi, caben en enunciats simples i entren bé en els caps poc predisposats a la reflexió. És molt fàcil culpar la població immigrant de l'atur, de la inseguretat ciutadana o dels retards en l'atenció sanitària, i hi ha polítics amb pocs escrúpols que, encara que sàpiguen que res d'això és atribuïble a la immigració (al seu abast tenen els estudis realitzats sobre l'ús que fan els immigrants del sistema sanitari i altres), no tenen cap mania a fer d'aquests arguments l'eix central del seu discurs.

El discurs xenòfob invita a la discriminació dels immigrants i a negar-los drets que tenen com a treballadors, com a veïns i com a ciutadans que paguen impostos. Invita a segregar-los, a tractar-los com si fossin éssers inferiors i, en definitiva, a la violència contra ells. És un discurs criminal, i així ho diuen institucions com el Consell d'Europa, l'OSCE i l'ONU. És el discurs de l'odi que transmet una extrema dreta que al continent europeu està creixent per tot arreu. A Catalunya, aquest discurs el representa PxC, que diumenge passat va passar de 17 a 67 regidors; però pitjor que això, si pot ser, és que el Partit Popular l'hagi fet seu i li hagi servit per créixer notablement en alguns municipis. Així, ens hem de preguntar: ¿algú posarà fre a la deriva xenòfoba del Partit Popular de Catalunya? ¿Resistiran altres partits la temptació que poden tenir de seguir pel mateix camí?