Sergi Mingote duplica la seva aposta: 14 vuitmils en 1.000 dies

Sergi Mingote va aconseguir entrar el passat 18 de juliol en el rècord Guinness de l’alpinisme desprésd’ascendir sis vuitmils en només un any i dos dies sense l’ajuda d’oxigen artificial. Ara, l’alpinista de Parets del Vallès ha anunciat la seva intenció de seguir endavant amb la seva gesta i duplicar la seva aposta: vol ascendir els 14 vuitmils del planeta en només 1.000 dies.

Així tindrà fins al maig del 2021 per assolir el cim dels vuit pics de 8.000 metres que li queden, entre els quals hi ha l’Everest o el Kanchenjunga. Poc més d’un any i mig per fer realitat un repte alpinístic sense precedents que pretén rebaixar en menys de la meitat l’actual rècord mundial que ostenta el coreà Kim Chang-Ho, que ho va fer en 7 anys, 10 mesos i 6 dies.

Mingote ja va avançar en una entrevista amb EL PERIÓDICO que estava pensant en sumar una segona part al projecte que va emprendre el 15 de juliol de 2018, i que va incloure l’ascens al Broad Peak (8.047 m), el K2 (8.611 m), el Manaslu (8.152 m), el Lhotse (8.516 m), el Nanga el Parbat (8.152 m) i el Gasherbrum II (8.035 m). No obstant, reconeixia no tenir-ho clar perl’«enorme sacrifici» que suposaria «en l’àmbit econòmic, personal i familiar», i que deixava la decisió per al mes de setembre.

I així va ser fins aquest divendres, quan es va fer públic al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat el naixement del 14x1000 Catalonian Project ‘Pirineus Barcelona 2030’, nom amb què s’ha batejat aquest ambiciós projecte que uneix institucions, federacions, associacions i organismes i que té, a més, l’objectiu de promocionar la candidatura de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030, dels quals l’alpinista serà ambaixador.

Segon intent al Dhaulagiri, l’inici del repte

L’alpinista reprendrà el desafiament aquest mateix mes de setembre amb l’expedició al Dhaulagiri (8.167 m) nepalès, el setè cim més alt de la Terra i al qual Mingote es va veure obligat a renunciar l’octubre de l’any passat per culpa del mal temps. Seguirà el març del 2020 amb l’expedició al’Annapurna  (8.091 m), la desena muntanya més alta del globus i una de les més complicades juntament amb el K2 i el Nanga Parbat.

Al maig serà el torn del Kanchenjunga (8.586 m), un dels grans cims pendents del paretà, que ja va voler incloure’l en el 3x2x8000 Solidary Project, però que finalment va substituir pel Dhaulagiri. El seguirà al juliol el Gashrebrum I (8.068 m) i, després de la pausa d’estiu, les expedicions al Cho Oyu (8.201 m) –el seu primer vuitmil, el 1998– al setembre i al Shisha Pangma (8.027 m) a l’octubre.

El projecte finalitzarà amb els dos últims vuitmils del planeta que li quedaran pendents a Mingote: el Makalu (8.463 m), a l’abril, il’Everest  (8.848 m), al maig. El vallesà ja ha assolit en dues ocasions el sostre del món, pel que reconeix que no és el pic que més il·lusió li fa, però servirà per posar la guinda a un repte que, si tot surt bé, li permetrà rubricar el seu nom al costat dels grans de l’alpinisme.

«Qui m’anava a dir a mi que, amb 48 anys, acabaria sent esportista d’alt rendiment», reconeixia l’alpinista, que assegurava, a més, que sentia amb «moltes ganes» i preparat tant físicament com psíquicament: «Cal anar-hi molt bé mentalment, sense càrregues ni motxilles mentals, perquè allà a dalt el cap sempre et diu que baixis», una cosa per a la qual agraeix haver tingut «el consens i el suport de la família». 

Alt rendiment a la muntanya

El vertiginós ritme i la complexitat del repte de Sergi Mingote van fer que els especialistes en medicina esportiva del CAR de Sant Cugat decidissin convertir-lo en objecte d’estudi per investigar els efectes que produeix sobre el cos humà l’exposició reiterada a les altures i la falta d’oxigen. Així, des de l’any passatMingote ha estat fent proves abans i després de les seves expedicions, i complementant-les amb supervisió nutricional.

«Estem aprenent molt amb la feina amb el Sergi en termes fisiològics, perquè és un cas únic», reconeixia durant la presentació del projecte Ramon Terrassa, director del CAR, que explica que tots aquests estudis serviran per «incorporar protocols i per formar nous alpinistes amb més seguretat i precisió». I no només alpinistes, també entrenadors i esportistes d’altres disciplines.

Ara la idea és que aquests estudis continuïn, ja que el projecte permetrà a l’equip mèdic recopilar dades mai abans registrades sobre rendiment i altura, que serviran de referència per aplicar paràmetres d’entrenaments amb dèficit d’oxigen en els esports de resistència, una iniciativa que s’espera que també ajudi a potenciar la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics d’hivern, que es complementarà amb altres accions.

Un impuls a la candidatura Barcelona 2030

Durant el temps que duri el projecte, la Generalitat, a través de la Secretaria General de l’Esport, visitarà les diferents estacions d’esquí i zones estratègiques del Pirineu per a lacandidatura olímpica, una cosa que que combinarà amb les conferències sobre el projecte 14x1000, que s’impartiran per tot el territori i inclouran la projecció del documental resultat del projecte, que esperen presentar en festivals nacionals i internacionals.

Notícies relacionades

Confinament, alpinisme i capacitat d'adaptació

L'alpinista Sergi Mingote ofereix en obert els seus documentals per amenitzar el confinament

«És un projecte de país, que ajudarà a donar a conèixer el territori en tota la seva extensió, més enllà de Barcelona, que donarà la possibilitat de generar infraestructures i millorar la connexió entre la zona metropolitana i el Pirineu i que ens ajudarà a fer un salt de qualitat i a continuar demostrant que l’esport català és un referent a nivell mundial», defensava Mingote davant dels seus companys, familiars i amics.

Ho feia acompanyat pel secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física, Gerard Figueras, que va voler posar de relleu la feina de l’alpinista, «la cara visible» d’un projecte que, va assegurar, «va més enllà dels 15 dies de Jocs» i que pretén conservar i reforçar el caràcter inclusiu del 3x2x8000, a més de «mostrar la riquesa del territori i dels seus esportistes» a la resta del món.