El Periódico de l'Eixample

Eixample

districtes. Eixample

Santuari dels coloms

La normativa que prohibeix alimentar les aus a la via pública té com a excepció la plaça de Catalunya emparant-se en la tradició

A la resta de la ciutat, es posen 100 multes a l'any

2
Es llegeix en minuts
BEATRIZ PÉREZ / BARCELONA

«Respecte a una tradició històrica». Aquest és el motiu pel qual l'ajuntament permet donar menjar als coloms a la plaça de Catalunya, l'únic punt de la ciutat en què alimentar aquestes aus i, per tant, embrutar el carrer, no comporta cap mena de sanció econòmica.

«A tota la ciutat, l'Ordenança General del Medi Ambient Urbà del 2003 persegueix aquelles persones que tirin menjar a la via pública o alimentin la fauna urbana de qualsevol tipus», expliquen fonts de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L'única excepció, «per decisió de l'alcaldia», és la plaça de Catalunya. Segons l'ASPB, es desconeix el moment exacte en què es va originar aquesta singularitat, però és possible que sigui anterior al mandat de l'alcalde socialista Joan Clos (1997-2006).

La Guàrdia Urbana posa cada any un centenar de multes d'entre 300 i 600 euros per tirar menjar al carrer, informa l'ASPB. Però a més d'embrutar, afegeix, donar menjar als coloms és perjudicial per a les aus, perquè en promou la superpoblació. D'aquesta manera, el seu cicle reproductiu normal s'altera a l'augmentar la seva posta d'ous.

NEGOCI / Óscar Suñé té 45 anys i treballa des dels 16 venent llaminadures, begudes i menjar per als coloms al quiosc situat al davant de les Fonts Bessones de la plaça de Catalunya, al mateix centre. «El que més diners dóna és el menjar per a aus», reconeix. Encara que no proporciona xifres exactes, explica que de mitjana en un dia guanya entre 50 i 70 euros, dels quals gran part provenen de la venda d'aliment a aquestes aus. Són bosses plenes de blat i veça, una menba de pinso, que es venen en bosses d'un, dos i tres euros. «El 80% de les persones que donen menjar als coloms són barcelonins -diu Suñé-.Només el 20% restant són turistes». Per a aquest venedor ambulant, donar menjar als coloms és una tradició històrica de la ciutat. «¿Qui no ha portat aquí els seus fills o néts alguna vegada?», opina.

DE MONTJUÏC / Alexis Calvo, president de l'associació protectora Corazón de Paloma, coneix bé la història dels coloms de la plaça de Catalunya. «Els van portar de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Universal del 1929. Abans no n'hi havia cap», narra. En la seva opinió, és «absurd» que el consistori permeti alimentar aquests animals a la plaça de Catalunya per després «capturar-los amb xarxes i gasar-los amb CO2», com, segons ell, fa quan instal·len la pista de gel per Nadal. «Possiblement l'ajuntament té interès a seguir cobrant el lloguer de les parades ambulants», manifesta.

Notícies relacionades

Aquest expert explica que a Barcelona hi ha més de 100.000 coloms, si bé fa anys que no es porta a terme cap cens. Per al cas de la plaça de Catalunya, lamenta que aquests animals siguin utilitzats com una «atracció turística» i explica que estan més bruts que en altres barris perquè també la zona és molt més bruta.

Sergi López, president de l'Associació de Veïns de la Dreta de l'Eixample, opina que «els animals urbans són necessaris per a la biodiversitat». López explica que va néixer fa 58 anys en aquest districte de la ciutat i de la seva infantesa en guarda el record d'anar a la plaça de Catalunya amb els seus pares i germans per fer-se una foto amb els coloms. «Són animals als quals et pots acostar, sobretot abans quan hi havia menys contaminació».