Anar al contingut

UNA història de L'EIXAMPLE... Casa Golferichs

El Xalet que el barri va salvar de la piqueta

El Centre Cívic Casa Golferichs va néixer com a vivenda familiar i va ser un col·legi de monges

ANNALISA PALUMBO / BARCELONA

Arcs punxeguts en tons marrons i verds capturen la vista dels passants. Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491), ara centre cívic, es va construir el 1901 per encàrrec de l'enginyer de camins i comerciant de fustes exòtiques Macari Golferichs Losada. El seu arquitecte, Joan Rubió i Bellver, va guanyar amb aquest projecte el premi de l'ajuntament al millor edifici acabat el 1901.

Popularment coneguda com el Xalet, Casa Golferichs té elements d'inspiració neogòtica que la fan destacar del seu entorn. «Rubió se serveix dels tons marrons i verds de la fusta en homenatge als comerços de Golferichs», explica la historiadora Carolina Chifoni. Una combinació de maçoneria, obra vista i ceràmica, amb arcs punxeguts que hi ha també al seu interior constitueixen aquesta vivenda unifamiliar, d'ubicació perfecta. «La Gran Via d'aquella època era un carrer molt ample, que adquireix importància amb les obres per a l'Exposició Universal de 1929», segueix Chifoni.

Una imponent escala de fusta porta a la primera planta, on s'ubicaven els dormitoris. La segona planta acollia cuina i habitacions del servei. «Una de les joies de Casa Golferichs és just l'última planta, amb la coberta a dues aigüesAquí ara fem cursos, conferències i concerts. L'acústica és perfecta», explica Jordi Villar, coordinador de cursos del centre cívic.

El 1936, amb la guerra civil, la casa va ser confiscada i Golferichs va morir el 1938. Les monges dominiques van comprar l'edifici i hi van muntar un col·legi, destrossant l'interior. Als anys 70, després d'estar uns anys tancat, es va posar en venda. «Josep Lluís Núñez el va comprar amb la intenció d'enderrocar-lo per construir pisos», segueix Chifoni. Les protestes veïnals i el suport del Col·legi d'Arquitectes van aconseguir que l'ajuntament catalogués la casa, i així en van impedir l'enderrocament. Al veure els seus plans frustrats, Núñez va vendre l'edifici a l'ajuntament, que el va restaurar als anys 80 i el va obrir com a centre cívic el 1989. L'edifici celebrarà els seus 25 anys de dedicació als veïns amb uns actes durant el mes de desembre vinent. «Sense la lluita veïnal nosaltres no tindríem la casa», sentencia Villar.

0 Comentaris
cargando