«Treball, descans i oci s'equilibren a l'Eixample»

Com molts altres joves que van arribar a Barcelona per estudiar, per a Pedro Pardo (Lleida, 1974) aquesta també va ser la seva primera experiència de vida independent, sense la seva família. «Al principi va ser molt estrany, en un pis d'estudiants a qui no coneixia», recorda.

Pardo va deixar la seva ciutat natal per estudiar piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Allà va obtenir el títol professional de composició i instrumentació i els títols superiors de solfeig, piano i direcció coral i d'orquestra. Del 1998 al 2004, la Dreta de l'Eixample va ser el seu lloc de residència. El conservatori era el seu quilòmetre zero. Des d'allà, ho tenia tot a mà. «En aquells anys vaig estar en tres pisos diferents, però sempre molt a prop del conservatori», explica. «El primer el vaig compartir amb estudiants; en el segon hi vaig viure amb la meva germana, que també va venir a estudiar; i en l'últim, hi vivia amb Marta, la meva nòvia», detalla.

La Marta era una estudiant d'infermeria que treballava al bar Dow Jones, un dels pocs llocs on aquell estudiant de música es permetia una mica d'esbargiment entre lliçons de piano a casa i classes al conservatori. «Jo era un cap quadrat. Per mi, tocar un instrument era com practicar un esport a l'elit. Tocava el piano de vuit a nou hores diàries. Sí, els veïns o m'apreciaven molt o m'odiaven», rememora el músic, que des de fa dos mesos s'ha donat a conèixer a través de la televisió.

Música, amor i esmorzar

Pardo és la veu experta en el programa que posa en joc l'habilitat de joves i grans en una competició de veus corals, en el concurs de Televisió de Catalunya Oh happy day. En aquella Dreta de l'Eixample, on Pardo vivia, una de les coses amb què més disfrutava era esmorzant a les cafeteries. «M'encantava anar a esmorzar en un d'aquells forns cafeteria de l'estil de Paul o La Boulangerie». Era el seu plaer matutí abans de reprendre les seves classes al conservatori. Al davant, hi ha el bar Dow Jones (Bruc, 97), on el preu dels gintònics oscil·la en funció de la demanda. Allà, el músic va conèixer la que seria la seva dona i viu amb ella i amb els seus fill a Cerdanyola del Vallès. En aquesta ciutat, Pedro Pardo va fundar fa quatre anys la Jove Orquestra de Cerdanyola. També és director del cor i de l'Orquestra Aulos, l'escola municipal de música i director artístic de la temporada musical de l'ajuntament de la ciutat vallenca.

Pardo combina la seva faceta concertística amb la seva tasca pedagògica i, ara, conviu, per primera vegada, amb la dimensió mediàtica. «És increïble la popularitat que dóna la tele. Jo ja fa mil anys que faig música, amb projectes com la cantata del centenari del Palau de la Música, i només ara, al cap de poques setmanes de sortir a la televisió, la gent em reconeix pel carrer, em saluden i em comenten que m'han vist», explica.

Toni, el porter

Notícies relacionades

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

El primer ‘showroom’ virtual d’Espanya de reformes de la llar s’estableix a l’Eixample

Un dels seguidors de Pedro Pardo a TV-3 és el Toni, el porter a qui cada matí saludava amb un bon dia quan vivia al primer quarta de Rosselló, 288. «Allò sí que em va flipar de Barcelona. Algú que estava tot el dia a l'escala, ocupant-se de la neteja i que tot estigués bé. No ho havia vist mai», explica. «Abans de viure a Barcelona, la imaginava una gran ciutat on tot era molt complicat, sobretot orientar-se. Però després vaig descobrir que és una ciutat amable, amb moltes facilitats», reconeix. «I l'Eixample, en concret, per a mi és una gran ciutat en la megaciutat on la gent de tota la vida segueix fent-se sentir pròxima i on s'equilibren bé oci, treball i descans», opina l'exveí, a punt d'estrenar una nova producció de l'Orfeó Lleidatà. Diumenge que ve, a l'església de la localitat de Torres de Segre, dirigirà el concert inaugural del projecte Blanc, música per als sentits, del Cor de l'Orfeó Lleidatà. «Portarem a monestirs, catedrals i esglésies l'Ave Maria dels segles XV al XXI, en concerts en els quals les veus del cor sonaran des de qualsevol racó del temple. Començarem la gira al febrer al monestir de Les Avellanes», avança.

Abans, Pardo continuarà sent part d'un programa televisiu que està aconseguint aportar una nova mirada sobre el cant coral. «La música comunitària traspassa la música, construeix relacions, comunitat i barri, com ho fa el cor femení Actea de l'Eixample, amb seu al conservatori i dirigit per Carles-Josep Comalada», que va ser professor de Pedro Pardo quan aquest era tan sols un veí més del barri: el veí pianista.