Hi ha una cosa que no canvia ni en la tornada al col·le més atípica

Més de vuit milions d’alumnes comencen a partir d’aquesta setmana un nou curs escolar. Segurament, el curs escolar més «estrany» que hagin iniciat mai. Amb noves regles: no podran fer-se abraçades, ni jugar a pilota, ni compartir l’entrepà al pati... I a la motxilla, hauran d’afegir-hi un nou complement imprescindible: la mascareta.

No obstant, hi ha una cosa que no canvia, i que aquest any és més necessària que mai: la necessitat que tenim mares/pares i docents de fer equip. Així ho recorda en aquest reportatge el diari de Prensa Ibérica ‘La nueva España’.

Com deia el periodista Carles Capdevila, «si deixo els meus fills vuit hores amb una persona, el més lògic és que confiï en ella». No obstant, sovint la relació família-escola no es basa en la confiança, sinó tot el contrari. Per a la pedagoga Eva Bach, el fonamental és que «els adults responsables de la seva educació confiem uns amb els altres, ens validem i ens respectem, tot i que de vegades discrepem».

I aquest any, amb tot el que ens ve a sobre, és més necessari que mai que entrem al camp de joc com un veritable equip, tenint molt clar que hem de marcar a la mateixa porteria.

Claus per fer un veritable equip educatiu amb els docents

Pensem en el nostre fill o filla. Ell serà el veritable beneficiat o perjudicat de la relació que establim amb els seus docents. Som com un matrimoni, si ens avenim, els nostres fills estaran bé. En aquest sentit, transmetre una imatge positiva del professor als nostres fills és fonamental. Les discrepàncies que tinguem amb ells les hauríem de resoldre en privat, mai fent-ne partícips els nostres fills.

 

Convertim la queixa en proposta. No és dolent que tinguem idees pròpies o que discrepem davant un comportament de la professora o professor dels nostres fills, però si no transmetem aquestes opinions als professors, si no el convertim en propostes, no serviran de res. Abans d’emetre una queixa, intentem convertir-la en una proposta.

 

Comunicació directa. Les notetes a l’agenda estan bé per a coses puntuals però conèixer cara a cara les persones que comparteixen amb tu l’educació dels teus fills és fonamental. A més, moltes vegades de forma escrita es malinterpreten els missatges. Assistir a les reunions i demanar una tutoria quan ens preocupa especialment alguna cosa és bàsic per fomentar la cooperació i enfortir l’educació del nostre fill.

 

Nosaltres també som part de l’escola. Si entenem que nosaltres som part de la comunitat educativa i sentim l’escola com a una cosa nostra i no aliè, entendrem que podem aportar moltes coses. Participar a l’escola dels teus fills és un molt bon punt de partida per cooperar amb els docents i millorar la confiança i la relació amb ells.

 

Empatia. Aquest curs, més que cap altre, hem de posar-nos al lloc dels docents. Per a ells també és una situació nova. Ells també tenen por del contagi, de no ser capaços d’evitar el dels nostres fills, que la situació els desbordi. Durant el confinament van fer un esforç enorme per portar les classes a la pantalla d’un ordinador i, ara, continuen fent-ho per ajudar que l’escola sigui un lloc segur.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Aquest missatge, que repetim cada inici de curs, és la nostra particular manera de rendir homenatge al gran Carles Capdevila, que en un dels nostres esdeveniments va fer una meravellosa xerrada precisament sobre això, sobre la necessitat que tenim les mares i pares de fer equip amb els docents.

Sempre és un luxe escoltar-la, tot i que hagin passat quatre anys des que la va fer. ¡Que la disfruteu!