Anar al contingut

Gairebé 20.000 alumnes catalans comencen el curs en 1.013 barracons

El Govern aspira a retirar-ne 700 en set anys sempre que el Parlament trenqui el bloqueig als pressupostos

Educació lamenta una situació «no desitjada» i elogia la capacitat de les escoles de «fer de la necessitat virtut»

Carlos Márquez Daniel

Gairebé 20.000 alumnes catalans comencen el curs en 1.013 barracons

FERRAN NADEU

A Catalunya hi ha 93 escoles instal·lades en barracons. Però no parlem de mòduls de suport per a activitats concretes; són centres educatius la rutina docent dels quals es fa íntegrament entre aquestes fredes parets, és a dir, que l’escola, a excepció del pati, és 100% de metall. Després hi ha els que disposen de contenidors de reforç, i en aquest cas, la xifra s’eixampla fins als 422 (d’un total de 3.800 centres públics). El curs comença aquest dijous amb 1.013 aules prefabricades repartides per tot el territori, dos menys que l’any anterior, una xifra molt similar a la dels últims 10 anys. El Govern aspira a eliminar-ne 700 en set anys gràcies a un pla de noves construccions i ampliacions. Però la inestabilitat política i els dos anys seguits de pròrroga de pressupostos no conviden a combregar amb aquest optimisme, sobretot per part de les famílies dels 19.000 alumnes el pupitre dels quals estarà col·locat en aquestes classes rectangulars.

El Departament d’Educació va informar l’abril passat de la construcció de 21 nous centres i l’ampliació de cinc més, als quals s’ha d’afegir una rehabilitació integral. En total, 104 milions d’euros per a aquestes 27 actuacions que haurien d’estar llestes en un parell o tres d’anys. Amb tot això aixecat, segons assenyala a aquest diari el director general de Centres Públics, Josep González-Cambray, «es retiraran de cop 100 mòduls». Dels 1.013 que estrenaran el curs, la Generalitat treballa amb la idea que uns 300 «sempre existiran», perquè ara o en futur respondran a necessitats temporals, ja sigui per obres o per la creació de nous grups en determinades línies que requereixen un espai efímer. Els 700 sobrants, els considerats estructurals, són els es volen acabar amb un «pla de construccions a set anys vista» del qual González-Cambray prefereix no aventurar detalls, sobretot pel que fa als diners, ja que tot dependrà de la capacitat de teixir majories parlamentàries per aprovar uns comptes catalans que acumulen dos anys de pròrroga i, per tant, sense capacitat per tirar endavant noves inversions.

Aprenen igual

«Tenir tants mòduls –comparteix el responsable de Centres Públics del departament– és una cosa que no ens agrada, però podem afirmar que estan en bones condicions, que ara són molt millors que abans». Estudiar en aules prefabricades, assegura González-Cambray, «no afecta l’aprenentatge ni la pedagogia dels nens», entre altres coses, perquè es «garanteix l’amplitud i l’espai ideal per a la docència». Pot ser que no tingui un efecte negatiu, però tal com també admet aquest expert del Govern, l’ensenyament en barracons exigeix «una adaptació tant per part dels professors com per part dels estudiants per fer de la necessitat virtut». Una manera d’elogiar la capacitat dels afectats de treure avantatges dels desavantatges. En aquest curs se’n retiren 57 i se’n col·loquen 55, bàsicament pel trànsit de matriculats de la primària (9.000 alumnes menys) a la secundària (7.000 estudiants més), una tendència que, tal com va avançar fa uns dies el consellerJosep Bargalló, es repetirà en els pròxims anys. Com a mínim, fins al curs 2023-2024. 

Sobre el repartiment territorial dels barracons, Educació admet que hi ha zones amb molts més mòduls que d’altres, cosa que respon al fet que en alguns llocs «s’ha construït més que en d’altres». Girona és la província amb més nombre d’aules prefabricades, seguida de Tarragona, Lleida i, en molta menys mesura, Barcelona. Malgrat que el cost és molt inferior al que implica aixecar una escola nova, la despesa corresponent a la compra i instal·lació de contenidors en centres educatius ascendeix, en el període 2008-2019, a 34,5 milions d’euros. El trasllat, el manteniment i les reparacions d’aquestes instal·lacions ha requerit, en aquesta dècada, una inversió superior als 97 milions d’euros. En total, els mòduls dels últims 10 anys han esgarrapat a les arques públiques la barbaritat de 131 milions

Solució enquistada

Malgrat que sempre han sigut concebuts com una solució provisional, fa gairebé dues dècades que una vintena d’escoles catalanes esperen la construcció o l’ampliació definitiva que els tregui de l’habitacle de metall. «Hi ha centres que fa molts anys que estan així», admet el responsable del 'departament', que recorda que també afecta el fet que cada vegada més famílies apostin per l’educació pública en detriment de la concertada o la privada. El límit de barracons es va registrar en el curs 2009-2010, quan es va arribar a la xifra de 1.063. Un any abans eren 952. El nombre va començar a créixer el 2003, quan n’hi havia 523. Al boom demogràfic de principis de segle s’hi va anar unint, a poc a poc, l’efecte de la crisi econòmica. En qualsevol cas, fins ara no s’ha aconseguit reduir el nombre de manera significativa, bàsicament, perquè no hi ha hagut una aposta pressupostària decidida que permetés canviar el ferro pels maons.

L’educació en general, també la universitària, ha sigut un dels àmbits més afectats per les retallades. I els mòduls prefabricats són, en definitiva, la part més palpable del dèficit educatiu a Catalunya