Anar al contingut

OPOSICIONS

Educació treu la convocatòria pública més gran de places docents en 10 anys

El Govern obre 5.000 llocs de funcionari i donarà més pes a la competència que a les proves de memòria

Bargalló espera que 20.000 noves credencials en quatre anys redueixin la interinitat del 34% al 10%

Carlos Márquez Daniel

Educació treu la convocatòria pública més gran de places docents en 10 anys

La guerra contra la interinitat en l’educació -43% en secundària i batxillerat i 27% en infantil i primària– es deslliurarà a partir d’ara sota un nou prisma, el de buscar docents menys inclinats a memoritzar i més experts en el coneixement i la pràctica acadèmica, d’acord amb el que ja s’espera del mateix alumnat. La cosa podria resumir-se així: “No volem la persona que en sap més de matemàtiques, sinó el professor que millor pugui ensenyar matemàtiques”. Així s’enfoca la convocatòria de 5.005 noves places públiques de docent a Catalunya, la més gran de l’última dècada, presentada aquest dilluns pel conseller del ram, Josep Bargalló, que ha considerat viable reduir el nivell de formadors interins (sense lloc fix) al 10% amb la sortida a concurs de prop de 20.000 credencials en els pròxims quatre anys.

S’espera que la xifra d’aspirants sigui de rècord, de fins a 50.000 persones. Per a això, el Departament d’Educació avança que el procés serà més llarg que de costum, potser el doble. Tot el peix hauria d’estar venut abans del 31 d’octubre, quan els bitllets ja tinguin nom i cognom perquè en el curs que comença el setembre del 2020 puguin iniciar l’any de pràctiques que els porti a assumir la plaça de treballador públic un any després. Aquest retard, insòlit fins ara, no ha agradat gens al sindicat majoritari de l’ensenyament a Catalunya, Ustec

Bargalló ha posat l’accent en el mètode, en les proves que hauran de superar els candidats a docent. Es posarà en pràctica una cosa que ja es va anunciar el desembre del 2017, la intenció de donar més pes a les proves de competències. Sobre el terreny, això voldrà dir que el que fins ara era l’últim examen, el de pràctica docent, passarà a ser el primer, mentre que la teoria es quedarà a la cua. D’aquesta manera, es ponderarà amb un 70% la part pràctica i amb un 30%, la temàtica.

Formació professional

La Generalitat ha convocat 3.604 places d’educació infantil i primària, 642 de formació professional, en què els interins suposen el 50% del claustre de professors, i 759 de secundària. En pròxims concursos, i de manera alterna, es donarà més pes a l’ESO i batxillerat. Sobre el nivell d’interinitat, el conseller ha avançat la seva voluntat de reduir-la fins al 8%, tot i que, ha dit, “arribar al 10% ja seria tot un èxit”. Actualment, segons les xifres facilitades per la mateixa conselleria, el 27% dels formadors d’infantil i primària no són funcionaris, un percentatge que escala fins al 43% en el cas de la secundària i el batxillerat. En xifres absolutes, això suposa prop de 34.700 docents d’un total de poc més de 100.500 a tot Catalunya.

El conseller d’Educació també ha destacat el fet que les oposicions es facin essencialment durant els mesos en què no hi ha activitat escolar. La idea és que el 31 de juliol estiguin totes les proves fetes. Això permetrà, segons ell, "no alterar la qualitat docent, ja que molts dels professors seran o membres de tribunals o aspirants a la plaça". Un altre detall que explicaria el retard en la tramitació de l’oposició és la possibilitat de reclamar una revisió després de cada prova, i no al final de tot el procés, com passava fins ara.

Amb o sense pressupostos  

El director general de Professorat i Personal de Centres Públics, Ignasi Garcia-Plata, ha explicat que les 20.000 places sortiran a concurs "hi hagi o no pressupostos en curs aprovats". És a dir, que tot i que al Govern de torn li toqui prorrogar-los perquè no ha trobat socis al Parlament, les oposicions d’Educació podran seguir endavant. En el cas que sí que hi hagi pacte polític, es podria fins i tot arribar a les 25.000 credencials. Per això la conselleria aspira a reduir la taxa d’interinitat al 8%.

Com a colofó, Bargalló ha donat algunes claus sobre com li agradaria que fossin les oposicions si tingués les mans lliures. O sigui, què faria si no tingués per sobre una llei estatal. "Serien absolutament competencials i pràctiques, gairebé amb l’aspirant dins de l’aula. No ens toca avaluar els continguts, sinó com es transmeten als alumnes".