Anar al contingut

REIVINDICACIÓ D'UNA ESPECIALITAT

Els filòlegs reclamen preferència per ensenyar llengües

Les facultats critiquen que es puntuï tots els preinscrits de manera única i no es prioritzi l'especialitat en el màster per fer classe a secundària

Carmen Jané

Els filòlegs reclamen preferència per ensenyar llengües

RICARD CUGAT

El màster de Formació del Professorat de Secundària en llengua catalana i castellana és un dels més sol·licitats (304 aspirants per a un total inicial de 210 places) perquè habilita per fer classes en l’Educació Secundària Obligatòria en escoles públiques, privades i concertades. Però no només s’hi presenten filòlegs. Hi poden accedir també graduats en Periodisme, Humanitats o Art Dramàtic, que passen per davant dels filòlegs si tenen una millor nota d’expedient, una condició que és molt criticada pels departaments universitaris de Filologia, que la consideren un menyspreu cap als seus estudiants.

El màster té un caràcter purament pedagògic, centrat a impartir didàctica de la llengua a estudiants amb llengua materna catalana, amb llengua materna castellana i també no romànica. No hi ha, per tant, matèries de continguts lingüístics o literaris perquè se suposa que ja els coneix l’estudiant. I, per aquest raonament, arriben a agrupar els alumnes de català i els de castellà en una única formació, tot i que la UB, per exemple, els separa.

La Xarxa Vicens Vives, que agrupa les universitats de l’àmbit català, ja ha demanat en diverses ocasions que es prioritzi els filòlegs per sobre d’altres titulacions. Ho van tornar a cristal·litzar en l’anomenada Declaració d’Elx, el juliol passat, sense que hagin obtingut resposta.

“Els filòlegs són els que s’han passat anys estudiant les estructures de la llengua i als altres, el seu títol només els garanteix que saben escriure sense faltes”, afirma Xavier Vila, director del departament de Filologia Catalana de la UB i membre de la xarxa. “A més, com es treballa per grups, he tingut queixes d’exalumnes que comenten que acaben aportant el coneixement lingüístic que no tenen els seus companys. Cal anar amb compte perquè podem enviar a les aules a fer classe gent que no coneix el contingut”.

“El Govern ens ha donat llargues perquè diuen que no hi ha prou professors. Els vam proposar muntar una espècie de curs pont perquè altres graduats almenys tinguessin coneixements bàsics però van dir que no, i s’ha quedat el màster amb continguts només pedagògics. A València i les Balears, en canvi, es requereix que tinguin filologia”, afirma Francesc Feliu, exvicerector de política acadèmica de la Universitat de Girona i membre de la xarxa.

Baix nivell d’expressió

La proposta dels degans catalans és que per al màster de formació del professorat es fes una prova d’accés que garanteixi un nivell mínim, com es fa en matemàtiques per a aquelles carreres tècniques en les quals les matemàtiques són importants però no clau. “Això depèn de l’ocupador, que és la Conselleria d’Ensenyament”, afirma a aquest diari Josep Pallarés, director general d’Universitats. A Ensenyament, per la seva part, no ho creuen necessari i justifiquen l’obertura a altres titulacions en el fet que falten professors de Llengua i Literatura.

“Fan anys que saben que faltarien professors i no han fet res”, afirmen els degans, que es troben, a més, amb estudiants amb serioses llacunes. “Hi ha estudiants que tenen faltes d’ortografia, que no saben escriure bé, a qui els falta maduresa per expressar-se, per argumentar, per estructurar un discurs, tot i que també hi ha gent molt bona”, assenyala Joan Carbonell, degà de la facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

El màster docent en llengües també té un altre tipus de crítiques de caràcter econòmic, ja que al ser obligatori per exercir llasta la formació posterior de l’estudiant. “Va ser una decisió política amb què molts no estem d’acord. Crec que perjudica el desenvolupament de màsters d’investigació i coneixement, entre altres coses, perquè matricular-se d’un segon màster resulta més car”, recorda Marisa Sotelo, directora del departament de Filologia Hispànica.