Anar al contingut

LLENGUA I LITERATURA

Filologia Catalana busca alumnes

Els estudis han experimentat un lleuger repunt, però insuficient per cobrir la demanda de professors de Català

Les facultats comencen a renovar-se i ofereixen titulacions mixtes

Carmen Jané

Filologia Catalana busca alumnes

RICARD CUGAT

“A Filologia Catalana estàvem al nivell d’alumnes matriculats que a Llatí i Grec, tot i que aquest any hi ha hagut un lleuger repunt”, afirma Joan Carbonell, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. La queixa és gairebé constant a les facultats de Filologia Catalana: hi ha molt pocs alumnes i si la tendència continua no està clar que es puguin cobrir tots els llocs de treball o que es puguin mantenir oberts tants departaments universitaris si no és per un interès polític. Hi ha fins i tot qui alerta que el futur de la llengua pot estar amenaçat si falten professors que l’ensenyin.

“No són estudis populars i qui els cursa té una vocació molt gran, però potser no hem sabut explicar, ni a la universitat ni a la secundària, l’atractiu de la llengua i la literatura”, afirma Carbonell. Tot i així, el 79,1% dels estudiants matriculats repetiria, segons un informe de l’Agència de Qualitat Universitària

La corba de matriculació en aquests estudis indica que aquest any s’han matriculat només 173 alumnes a totes les universitats catalanes que els imparteixen presencialment: Barcelona, Autònoma de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Les que tenen més (UB i UAB) no arriben als 60 en primer curs, i a Lleida, on s’imparteix com a Llengua i literatura catalanes i estudis occitans tan sols són quatre.

A aquestes xifres cal afegir els 85 nous matriculats a la UOC, que sumen 257 alumnes més que es tornen a matricular d’assignatures per acabar la carrera. Són estudiants, recorden a la universitat, que “van a un altre ritme, perquè treballen i solen partir la carrera en diversos anys”. “Hi ha gent que ho fa com a segona carrera quan ja estan assentats, o com que han sentit que falten professors, doncs es reenganxen per acabar”, explica Ona Domènech, directora del grau de Llengua i Literatura Catalana de la UOC. La universitat ‘online’ no imparteix hispàniques.

Estudis amb sortides

“Potser hem donat la imatge d’estudis antiquats, de passar-nos la vida regirant pergamins, quan no és cert. Són estudis moderns, amb demanda laboral en ensenyament, editorials, institucions culturals, assessors per parlar en públic...”, afirma Xavier Vila, director del departament de Filologia Catalana de la UB. “Si fins i tot hem fet una pàgina a Facebook per a ofertes laborals. Hi ha gent d’altres graus que intenta accedir a fer classes de català”.

Són estudis moderns, amb demanda laboral en ensenyament, editorials, institucions culturals, afirma Xavier Vila, professor de la UB

“Però també conflueixen diversos factors: la baixada de la natalitat, la diversificació de l’oferta d’humanitats amb llicenciatures que poden competir amb temes lingüístics (nous estudis que vinculen més idiomes, humanitats, literatura comparada...). Hi ha un efecte distracció”, assegura Vila. En canvi, a la Comunitat Valenciana, on també s’imparteix el títol, el curs passat es van matricular 74 alumnes a la Universitat d’Alacant i 43 més a la Universitat de València. Les Balears van més a la baixa.

“Els estudiants són molt sensibles als que els diuen sobre el seu futur laboral, i la possibilitat de tenir feina és decisiva”, afirma Marisa Sotelo, directora del departament de Filologia Hispànica de la UB. Els seus índexs de matriculats en llengua i literatura castellana doblen els de catalana des de fa anys. “Hi ha una raó de mercat –justifica– i és que l’espanyol té molta demanda a més en l’ensenyament a estrangers. El departament de català és relativament jove i les places han sigut ocupades fins fa molt poc”. Les hispàniques es beneficien també de l’augment d’estudiants estrangers, gràcies als Erasmus i als hispanoamericans que arriben a Barcelona per ampliar estudis, recorda.

Hi coincideix Natalia Català, directora del departament de Filologies Romàniques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona: “Els pares marquen molt a l’hora d’escollir”. “Hem fet polítiques de captació d’alumnat i molt treball amb els professors d’institut per anar a explicar què és la filologia i apropar els autors als estudiants. Ens ho hem pres molt seriosament”, afirma.

Redisseny d’ofertes

La URV ja va haver de prescindir del seu màster superior en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per falta d’alumnat. Un màster que, per cert, va cursar l’actual titular d’Ensenyament, Josep Bargalló.

També a la UAB, a més de l’autocrítica, han optat per redissenyar la seva oferta i impartir títols que puguin oferir més opcions laborals. “Hem reformulat estudis per oferir titulacions combinades i s’estan omplint. Si per estudiar llatí i grec eren 20 alumnes, hem creat el grau de Ciències de l’Antiguitat combinat amb història i arqueologia i s’hi han apuntat 62. I no ha restat alumnes a història, que aquest any té 160 matriculats amb 612 sol·licituds.

Els graus més populars, no obstant, són els que combinen l’anglès amb un altre idioma com ara francès, castellà i català. En el grau d’anglès amb català hi ha 30 alumnes, cobrim places”, explica Joan Carbonell, degà de Filosofia i Lletres.