Anar al contingut

ESCOLA PÚBLICA

Ensenyament aparta les famílies de gestionar els menjadors escolars

La Fapac rebutja l'esborrany que negocien amb la Generalitat i els acusa de voler privatitzar el servei

La Generalitat esgrimeix la nova llei de contractació pública per justificar que no el contractin les ampes

Carmen Jané

Ensenyament aparta les famílies de gestionar els menjadors escolars

RICARD CUGAT

La Conselleria d’Ensenyament està discutint amb associacions de pares, centres educatius i empreses el nou decret de menjadors escolars als centres públics que preveu aprovar aquest curs. La proposta preveu apartar de la contractació del servei les associacions de pares (ampes) i les relega només a la supervisió, fixa el nombre mínim de monitors per alumnes, obliga que almenys una persona del claustre estigui present durant el servei, deixa el preu a criteri d’Ensenyament i admet que el menjar arribi com a càtering des d’una empresa externa.

Les reaccions han sigut especialment dures des de les ampes, ja que algunes contractaven directament els serveis de menjador. La federació d’entitats de pares i mares d’alumnes (Fapac) va fer pública una carta la setmana passada en què criticava les propostes d’Ensenyament acusant-lo de voler privatitzar els serveis i apartar-les de la gestió.

“No tenim voluntat de privatitzar res, i encara menys els menjadors, i tampoc de fer canvis si el que hi ha està bé, però ens constreny la llei de contractes del sector públic, que ha marcat un abans i un després en algunes coses. Hi ha la voluntat de fer que el menjador escolar sigui un espai educatiu, d’introduir l’atenció als nens amb necessitats educatives especials també als menjadors escolars i que les famílies participin sobre la gestió dels menjadors”, va explicar públicament el conseller Josep Bargalló en la jornada Educació 360, dimecres passat. Bargalló va definir l’esborrany com “en fase de prenegociació” i que “es modificarà segur”.

La intenció de l’esborrany és, segons el conseller, que el menjador, que ara inclou també les activitats educatives associades, pugui ser gestionat pel centre escolar o per l’ajuntament. “Voluntat de privatització no n’hi ha cap, sinó més aviat la de parar la privatització que alguns agents que tenien la gestió dels menjadors han acabat fent, que hi ha casos”, va afirmar, en referència velada a la gestió d’algunes ampes, que contracten directament el servei. “No patiu més del necessari”, va resumir. 

El text autoritza que hi hagi un monitor per cada 20 nens a P4 i P5

El projecte d’Ensenyament, que s’està avançant també a sindicats i partits polítics, limita al mateix centre (a través d’Ensenyament), els ajuntaments i els consells comarcals la provisió del servei i relega les ampes a tasques de supervisió dins una comissió específica al consell escolar perquè administrativament no poden contractar de manera directa serveis que vagin a càrrec de l’Administració.

També permet que es puguin associar escoles per donar el servei de menjador i que sigui Ensenyament el que cada any fixi el preu del servei.

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), en el qual hi ha integrades la Fapac i la Fapaes, ha donat recolzament aquest dijous a les reivindicacions dels pares, ha advertit de protestes i ha demanat que els menjadors escolars “s’emmarquin en el dret a l’educació pública” i siguin “universals i gratuïts”.

La Fapac també demanava que es redueixi la ràtio prevista (de fins a 30 alumnes per monitor en primària) a nivells més sostenibles i que es garanteixi l’atenció dedicada en casos de nens amb necessitats especials, un punt que no obliga la proposta d’Ensenyament. L’atenció als menjadors, a diferència d’esborranys d’altres titulars del departament, queda fixada en un mínim de 15 alumnes per monitor en P3 i 20 alumnes en P4 i P5. A més, estableix que hi ha d’haver un membre del claustre durant el servei de menjador.

Per a l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec), el decret resoldrà un “buit legal” existent, però critica que el preu màxim del servei, que és des de fa molts anys en 6,2 euros per nen no s’alteri. “En qualitat s’ha millorat molt, però fa més de 15 anys que és el mateix preu, i com a activitat econòmica és inviable. Si Ensenyament vol fixar el preu haurà de tenir en compte el cost de la matèria primera, el cost laboral, la ràtio de monitors, que ara mateix és terrorífica amb un monitor per cada 30 nens a Primària... Això d’ara és irreal”, assenyala Pep Montes, gerent d’Acellec, que proposa arribar als 6,80 euros per nen i dia en escoles petites.