Nou claus del curs que ve a Catalunya

Malgrat les peticions d’un curs escolar més tranquil després dels esdeveniments derivats delsatemptats de Barcelona i Cambrils, de l’1-O i de l’aplicació del’article 155 de la Constitució, els 1.567.316 alumnes que comencen dimecres vinent les classes a Catalunya es trobaran amb què gairebé cap de les mesures de retallada pressupostària aplicades per la crisi econòmica han sigut revertides. I no ho han sigut, majoritàriament, pels retards administratius en les autoritzacions, decrets i pressupostos, que continuen prorrogats, per les vicissituds polítiques.

Els esforços de l’actual titular de la Conselleria d’Ensenyament, Josep Bargalló, per revertir aquesta situació, des que va prendre possessió el maig passat, xoquen de moment amb un pressupost prorrogat que només ha arrencat una petita partida extraordinària per al seu departament “per garantir l’escolarització”, va dir dijous passat, i amb els terminis legislatius que no han permès arribar a aprovar-los per al setembre.

1. Segregació escolar: batalla per la concertada

La conjura d’Ensenyament i el Síndic de Greuges per combatre la segregació a les aules, tant per sexes (retirant el concert a les escoles que mantinguin separats nens i nenes), com per nivell socioeconòmic, iniciada en el 2017, no es va reprendre fins al juliol, quan en una reunió, Bargalló i Ribó van instar a membres de l’escola concertada a respectar la diversitat dels barris i a no fer distincions. El conseller d’Ensenyament, en l’ínterim, va haver de validar “per una qüestió jurídica” els concerts educatius renovats de forma automàtica durant el 155, aquests que ara espera revisar amb un nou decret d’admissió d’alumnat i un mapa de les “condicions socials, econòmiques i geogràfiques” dels centres concertats per veure si s’hi atenen.

2. Demografia a favor de la ràtio

En general, i per qüestions demogràfiques, aquest serà també el primer any amb un descens d’alumnes a Primària. A Secundària, l’augment ha sigut absorbit majoritàriament per centres públics. El canvi de tendència de l’alumnat i la contractació de 690 nous docents faran baixar la proporció d’alumnes per professor (les ràtios), una reivindicació constant de les associacions de pares i els sindicats.

També hi ha la promesa de contractar nous professors i reforçar la plaça dels existents (com les 5005 que promet Ensenyament, i les 300 del Consorci d’Educació de Barcelona), tot i que les negociacions entre sindicats i Govern estan encara obertes.

3. Beques i ajudes

El decret estatal per millorar l’import de les beques ha arribat a temps per al curs, però es notarà poc. El Govern del PSOE va aprovar d’urgència el juliol passat el reial que el 5 torni a ser la nota mínima per optar a una ajuda, va augmentar en 100 euros les dotacions a les rendes més baixes i va donar un tractament preferent als fills de víctimes de violència de gènere.

Les beques de menjador a Primària, que l’any passat van arrossegar importants retards en la seva tramitació, estan també pendents d’un nou decret de la Generalitat que ampliï les cobertures que ara assumeixen majoritàriament ajuntaments i consells comarcals.

4. El recurs del 'bolet'

El nou curs arriba amb sis nous instituts de Secundària, un altre de Formació Professional, una nova escola d’Infantil i Primària i tres nous Instituts Escola, que són la nova aposta d’Ensenyament. Però altres centres arrossegaran retards a les obres i la seva estrena. 

En un any que la demanda de places per a l’escola pública ha superat a les de la concertada, almenys a Barcelona, el que ha provocat dèficit de places en escoles infantils en alguns barris i la creació d’urgència de grups addicionals en vista de la negativa de les famílies de canviar de districte per escolaritzar els seus fills o de portar-los a la concertada, les noves mesures previstes no han arribat a temps i s’ha optat per crear noves línies en centres ja existents (els anomenats 'bolets').

Tots els instituts que s’inaugurin aquest curs tindran, per decret, espais reservats per a laboratoris de química, física i biologia, a més de menjadors escolars sense que tinguin garantit el seu ús. Feta la caixa, cada centre li buscarà la utilitat a l’espai, que ara reclamen les noves cantines, els laboratoris d’informàtica o espais polivalents per a la nova pedagogia.

La nova aposta d’Ensenyament són els Institut Escola, que acullen els alumnes des de Primària fins que acaben el Batxillerat. Una opció molt valorada en els centres concertats que fins ara no es prioritzava en els públics. Aquest curs se n’inauguren tres de nous: dos a Mataró i un a l’Hospitalet. I espera complir amb les places de guarderia, que també va deixar de pagar amb la crisi.

5. Jornades en revisió

Reformular la jornada compactada de Secundàriaen que ara com ara es concentra la majoria de l’alumnat, també es posposa al pròxim any, tot i que Ensenyament aventura que es podrien fer proves a l’últim trimestre. La jornada compactada creada en plena època de retallades, va servir per eliminar els menjadors escolars, reduir la jornada dels professors per intentar compensar la rebaixa de sou i acomiadar personal, en nom del benefici de reduir la conflictivitat als patis (altres centres addueixen els avantatges de socialitzar amb els àpats) i tenir la tarda lliure. 

Pedagogs, pares i la mateixa conselleria discuteixen ara aquests avantatges i recorden les llargues hores que passen els adolescents sense poder fer un àpat calent i el desgavell respecte als horaris familiars. Totes les parts reclamen una avaluació seriosa de beneficis i problemes abans de revertir-la.

6. Innovació amb tecnologia

La pedagogia innovadora s’obre camí en els centres. A Barcelona, per exemple, en el programa Xarxes pel Canvi, que desenvolupen El Consorci d’Educació de Barcelona, Escola Nova 21, I'ICE de la UAB i Rosa Sensat, participen ja 230 centres (166 públics i 64 de concertats). A més hi ha propostes de formació per a professors en gairebé tots els centres catalans.

Ensenyament, que aposta per aquesta línia de manera clara, preveu crear un mapa de la innovació educativa a Catalunya i catalogar les bones pràctiques per promoure el seu exemple, a través de l’Agència Catalana d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació. I es volen potenciar les competències mediàtiques, tant en ús tecnològic com en comprensió del llenguatge audiovisual i d’internet, en un intent de combatre la propagació de notícies falses.

7. Competències i rúbriques

La Secundària comença aquest any per decret l’avaluació amb competències bàsiques, com ja fa temps que fa la Primària. La implantació del nou sistema ha trobat com sempre, les seves resistències, i ja hi ha hagut advertències de les associacions de pares que reclamen un millor horari per a les tutories i la comunicació amb els professors. Des de Fapaes, per exemple, es reclama que s’expliquin bé les competències bàsiques sobretot als pares, fins i tot amb entrevistes presencials perquè quedi clar com evoluciona l’alumne.

8. Més intercanvis i més idiomes

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Ensenyament vol intensificar el coneixement de l’anglès, amb més ajuts per a estades lingüístiques i activitats extraescolars, i fer-ne més ús a classe per reforçar les habilitats orals, com l’argumentació, l’exposició i el diàleg. També es pretén reconèixer acadèmicament el coneixement dels idiomes d’origen dels alumnes de famílies immigrants.

9. Escola inclusiva

Es prosseguirà amb la lluita per la inclusió amb el desenvolupament d’un nou decret per donar més atenció a la diversitat, però que depèn de l’aprovació dels nous pressupostos de la Generalitat. El Consorci d’Educació de Barcelona ha augmentat els recursos amb sis noves unitats de suport a escoles de la ciutat i un nou centre d’educació escolar. I es persegueix que augmenti l’assignació dels alumnes amb necessitats especials en la concertada.