Joaquim Coello: «Avui l'economia està en tot»

Enginyeria i Economia, dos potents motors per a qualsevol país, propulsen junts un nou camí de formació universitària a Barcelona. Industrial Engineering and Economic Analysis és el nou grau que estrenaran el pròxim curs les universitats UPC i UPF. Quaranta alumnes compartiran aules i professors dels dos centres públics d’ensenyament superior amb aquesta proposta sustentada per Barcelona Global i FemCat, grans i petites empreses que a través de la Fundació Best, impulsora del grau, formen tàndem d’acompanyament i pràctiques en aquests estudis impartits en anglès.

¿D’on sorgeix la necessitat de crear aquest nou grau?

D’haver observat que a Espanya, sobretot a partir del 78, amb les ganes de recuperar el retard formatiu respecte a Europa, es van impulsar universitats per tot el territori perquè el màxim nombre de persones poguessin accedir-hi. Aconseguir que el 22% de la població menor de 65 anys hagi anat a la universitat ha sigut coronar un Everest. La cultura és l’eina per a la convivència cívica i el comportament social, per comprendre, analitzar i pensar per un mateix. La falta de cultura ens fa molt més manipulables. Però vam veure una carència en el sistema: fer-ho massiu no ho feia d’elit.

¿Elit amb una base pública?

Sí, havíem d’intentar que la pública fos també d’excel·lència, seleccionant els millors alumnes en aptitud i actitud, sense atendre la renda. Volíem un grau públic en una universitat pública, ni tan sols des d’un centre adscrit, sinó que aprofités la capacitat i força de la universitat pública, que és bona. El nostre sistema educatiu és molt bo. Faltava només la selecció d’alumnes excel·lents per poder oferir una educació excel·lent. 

A més d’aquesta selecció més minuciosa, ¿què més distingeix aquest grau?

Amb ell reforcem en els quatre anys la base de l’enginyeria centrant-nos en les assignatures genèriques, reservant per a qui cursi després el màster les específiques. No pretenem que a l’acabar el grau l’alumne pugui exercir, sinó que consolidi bé les bases dels estudis.

I hi han integrat l’economia.

Exacte. L’enginyeria té dues definicions: convertir les idees en coses i millorar l’eficiència dels processos, i per a això, el cost és un component fonamental. Avui l’economia està en tot. Un molí de vent no s’adquireix pel seu disseny, ni pel cost de fabricació; la clau és el còmput de rendibilitat de l’energia que produeix.

¿Com s’han gestat aquests estudis?

Fa dos anys vam reunir unes 50 persones entre les quals plantegem el problema, aportem idees i concloem la idea. I els rectors de la UPC, Francesc Torres i Enric Foses, i Jaume Casals, de la UPF van creure-hi.

¿Quin és el vincle de les empreses amb el grau?

Elles subvencionen els estudis. La Fundació Best administra els diners que van a la universitat. I des del patronat, del qual són part, vigilen com van els alumnes i les seves pràctiques. També han ajudat a definir el pla d’estudis, en funció de les seves necessitats de mercat.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Entre els 40 matriculats, ¿quantes dones hi ha?

El 43% ho són. Creiem que la introducció de l’Economia és una manera d’atraure-les. Per a nosaltres és un repte social. L’experiència en el món empresarial ens diu que l’eficiència de les dones en la feina és molt més constant que la dels homes. La dona té pressa per resoldre les seves obligacions professionals perquè hi ha molts altres valors fora de la feina que també li interessen.