Un jutge condemna l'Administració per no aturar l'assetjament d'un alumne de P-4 a Barcelona

Un jutge ha condemnat el Consorci d’Educació de Barcelona a indemnitzar amb 3.800 euros, més els interessos legals,  la família d’un alumne d’una escola pública per la "passivitat" de la direcció del centre per aturar una situació d’assetjament escolar que va patir el menor durant tres cursos, des dels 4 fins als 6 anys. 

En la sentència, el titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 15 de Barcelona estima parcialment la demanda que van presentar els pares del menor, representats per l’advocada Noelia Liduina, després que la Generalitat rebutgés indemnitzar-los per l’assetjament escolar que el nen va patir dels seus companys. La mare va arribar a escriure en un diari els episodis de fustigació que va patir l’infant, que, segons la denúncia, incloïen, cops, insults i amenaces. 

La sentència condemna el Consorci de Educació (organisme format un 51% per la Generalitat i un 49% per l’Ajuntament de Barcelona) a indemnitzar la família per la conducta "ineficaç" del centre per impedir l’assetjament escolar que va patir el nen durant els cursos de P-4, P-5 i primer de primària a una escola de Barcelona, en què va estudiar entre el 2013 i el 2016, any que va ser traslladat a un altre centre. El jutge estima que va hi va haver "un rerefons de certa inactivitat-passivitat de la direcció i del centre i/o la inspecció educativa", ja que no van adoptar "totes les mesures possibles i mitjans al seu abast per aturar" la situació que patia el menor.

Per al magistrat, "el fet preocupant i insòlit del cas és que no s’activés un protocol d’actuació contra un possible assetjament escolar a un menor, malgrat la insistència de la mare", quan la finalitat d’aquests programes és "evitar que es perpetuïn aquestes possibles situacions i la prevenció de riscos sobre aquests fets". I és que la mare del nen s’havia queixat en diverses ocasions, tant verbalment com per escrit, des del 2014. El nen arribava a casa, segons la resolució, amb morats i cops.

El jutge afirma que hi ha prou indicis que el menor va patir assetjament "continuat", tot i que admet que és "infreqüent", però versemblant, que el 'bullying' es produeixi de ben petits. Així mateix descarta l’argument de la Generalitat que les queixes presentades per la mare contra el centre educatiu volien que el nen fos canviat d’escola i retreu a la direcció que no activés el protocol contra assetjament escolar malgrat que hi havia un informe d’un pediatre que alertava de possibles indicis d’assetjament escolar.

Segons la sentència, la direcció del centre es va limitar a afirmar que respectava l’opinió del pediatre, tot i que no la compartia, sense tenir en compte l’informe mèdic ni tan sols per "constatar que la situació de ‘bullying’ era inexistent".

Lesions físiques

Altres indicis que per al jutge sustenten la hipòtesi que el nen va patir assetjament escolar és que se l’apuntés a una activitat de defensa personal i que la direcció del centre acabés per extremar les mesures de prevenció i detecció de l’assetjament a instàncies de la inspecció educativa.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Per al jutge, "és difícilment creïble que uns pares (en especial, la mare del menor) efectuïn queixes constants, continuades en el temps (durant tres anys) a un mateix centre educatiu, sense fonamentació, per caprici, o amb recerca de finalitat i canvi de centre (...)". Segons la sentència, dos menors van marxar d’aquesta escola per motius similars.

La sentència, que no és ferma, descarta indemnitzar el menor per danys morals, ja que no pateix seqüeles en l’actualitat i no hi ha informes físics de les lesions. Els pares havien reclamat 15.000 euros. El 2016, un jutjat de Tarragona ja va condemnar, però aquesta vegada la Conselleria d’Ensenyament, per un cas d’assetjament escolar d’un alumne a P-4 en una escola del Vendrell (Baix Penedès).