Anar al contingut

Sense beca d'estudis per un euro

Una família perd una beca de 2.500 euros després de rebre una ajuda del 'pla Pive' per canviar de cotxe

JULIA CAMACHO / SEVILLA

Sense beca d'estudis per un euro

Un euro pot fer anar en orris els plans de Christian Postigo, un estudiant malagueny de 20 anys amb expedient d’excel·lent a qui el Ministeri d’Educació denega una beca perquè al comptabilitzar una ajuda del pla 'Pive' (un incentiu per a la compra d’automòbils) els ingressos familiars superen el límit fixat per poder accedir a les ajudes a l’estudi que ofereix el Govern. La família Postigo supera per 1,04 euros el límit d’increment de patrimoni, un dels barems fixats per acollir-se a la beca.
    

El noi estudia el segon curs del Grau Superior d’Educació Infantil a Màlaga, on es desplaça cada dia des d’Álora, el municipi on resideix. Cent quilòmetres diaris que pagava gràcies a la beca anual de 2.500 euros que li han donat els últims tres anys. La nota mitjana de 9,4 li va obrir la possibilitat de començar Magisteri, el seu somni, el curs vinent.

CANDIDAT PERFECTE

La renda anual de la família Postigo no supera els 8.500 euros –el pare, paleta autònom, sobreviu com pot després de l’esclat de la bombolla immobiliària–, de manera que, tant per nota com per renda, Christian és el candidat perfecte per rebre una ajuda governamental a l’estudi.
    

Davant l’escassetat de feina a Álora, i la mala salut del progenitor, el 2015 van decidir comprar un cotxe nou –«Un de modest, no un article de luxe»–, perquè el que tenien es-
tava «inservible». Per fer-ho van necessitar fins i tot l’aval d’un familiar i, a l’adherir-se al pla Pive, van rebre un descomp-te de 750 euros del concessionari i un altre, també de  750 euros, del Govern.
  

 Però no van ser conscients que aquestes ajudes computaven en la declaració de la renda com a increment de patrimoni, una de les caselles que es miren a l’hora de concedir les beques. «El meu pare va estar durant l’any 2015 pràcticament a l’atur. I és igual quants diners guanyi la meva família, perquè si superes els 1.700 euros d’increment de patrimoni, et deneguen la beca», va explicar Christian.

«LA LLEI ÉS AIXÍ»

A principis d’any va rebre per carta la notícia que no tindria beca. Per això es va veure obligat a afrontar pels seus propis mitjans els trasllats i altres despeses escolars. Van pensar a tornar l’ajuda del cotxe, però a Hisenda els van dir que no estaven segurs que ni així l’aconseguissin. Temien que si tornaven l’ajuda acabessin sense beca i sense cotxe. Van presentar una queixa, i els van respondre que «la llei és així».
    

La normativa estableix una sèrie de límits «que no es poden superar per ser beneficiari d’una beca», entre els quals hi ha que «la suma dels rendiments nets del capital mobiliari més els guanys patrimonials de la unitat familiar no poden superar els 1.700 euros durant el 2015». El criteri s’aplica fins i tot a un sol·licitant amb un expedient d’excel·lent i zero euros de renda anual.
  

 Ara, Christian està en contacte amb Hisenda perquè creuen haver trobat un error en la declaració que permetria tornar a reclamar i exigir la beca. Ni tan sols es planteja demanar beques a altres administracions per temor que l’hi bloquegin de cara al curs 2017-18. Per ara, tiraran amb el que tenen i no descarta treballar a les tardes, encara que hi ha hagut qui s’ha ofert a pagar-li la matrícula. «Som una família humil i treballadora, i no vull aprofitar-me de la situació. A qui correspon pagar-me els estudis és a l’Estat», afirma. I llança un missatge als polítics: «L’educació s’ha convertit en un luxe».