Anar al contingut

INFORME ANUAL DE LA CRUE

L'import mitjà de les beques universitàries cau al nivell de fa deu anys

Espanya és el quart país d'Europa amb les matricules més cares, només darrere del Regne Unit, Irlanda i Holanda

El preu d'estudiar a Catalunya, al capdavant a l'Estat, supera fins i tot el dels Països Baixos

MANUEL VILASERÓ / MADRID

Alumnos en un aula de la la Universitat Rovira i Virgili.

Alumnos en un aula de la la Universitat Rovira i Virgili. / JOAN REVILLAS

Un diabòlic còctel està empenyent la universitat pública espanyola a convertir-se en una de les més elitistes del seu entorn. L’import mitjà per alumne de les beques ha caigut a nivells de fa 10 anys, mentre que la pujada de les matrícules ha situat Espanya en el quart lloc dels països europeus on surt més car estudiar. Només darrere del Regne Unit, Irlanda i Holanda. El preu d’estudiar a Catalunya, al capdavant a l’Estat, supera fins i tot el d’Holanda.

Aquest pessimista diagnòstic figura a l’informe 'La universitat espanyola en xifres (2014-2015)' elaborat per CRUE Universitats Espanyoles que va ser presentat ahir a la Biblioteca Nacional de Madrid. En l’acte, el president dels rectors, Segundo Píriz, no va eludir responsabilitzar el Govern espanyol de la política que dinamita la «igualtat d’oportunitats».

DIFERÈNCIES ABISMALS ENTRE AUTONOMIES

El document destaca que diversos països nòrdics, i fins i tot Grècia, segueixen optant per la matricula gratuïta i altres, com França (189 euros) i Alemanya (200 euros), apliquen preus mínims. La mitjana espanyola se situa, en canvi, en 1.100 euros i la de Catalunya és gairebé el doble, 2.011. Com ja es va destacar en l’informe que va ser presentat l’any passat, la decisió del Ministeri d’Educació d’ordenar el 2012 la pujada de les taxes deixant llibertat a les comunitats autònomes per aplicar-les dins d’una forquilla determinada ha convertit en abismals les diferències territorials.

A Andalusia (757 euros), per exemple, és tres vegades més barat matricular-se que a Catalunya. Aquesta última comunitat lidera també la classificació de les autonomies on la matrícula requereix un esforç més gran respecte a la renda mitjana familiar amb un 7,5%. Més del doble que el País Basc, amb un 3,4%. En altres comunitats autònomes de renda baixa, com són els casos d’Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa, l’esforç és també molt alt, superior al 5%.

La quantia de mitjana per alumne de les beques se situa en 2.637 euros, és a dir,un 20% per sota dels 3.256 euros del curs 2012-2013, abans que entrés en vigor el nou model d’ajudes establert per l’exministre d’Educació José Ignacio Wert. Hem de recular 10 anys, concretament al curs 2006-2007, per trobar una xifra semblant, 2.631 euros.

La conseqüència d’aquesta caiguda de l’import de les beques ha sigut, segons assegura l’informe, la «precarització» dels becats. Si el 2008 el 92% dels becaris percebien algun tipus d’ajuda i només un 8% es beneficiava en exclusiva de l’exempció de matrícula, el 2015 el percentatge dels que només podien disfrutar de la gratuïtat de les taxes (sense cap tipus d’ajuda) ja era del 28%. «Hem passat de la beca-salari de 3.500 euros a la qual a més a més s’accedia amb un 5 a un component fix de 1.500 euros», va destacar Píriz.

La caiguda de les ajudes s’explica en bona part per la caiguda de la subvenció pública. «Hem passat de prop de 1.118 milions d’euros a només 814», assenyala l’informe, que també destaca que aquest import és només el 0,11% del PIB, molt per sota del 31% de l’OCDE.

Les universitats s’anoten el punt d’haver pogut destinar 132 milions d’euros dels seus retallats pressupostos a contrarestar la caiguda de la inversió pública en beques.

AUGMENT DE BECARIS

El que sí que hi ha és un augment del nombre de becats del 27%, però això és a causa dels efectes negatius de la crisi, perquè més candidats a les ajudes compleixen els requisits de renda per accedir-hi.

L’informe defensa que no és cert que hi hagi massa universitaris a Espanya –la taxa d’accés als estudis de grau és del 46% davant el 56% de mitjana de la Unió Europea (UE) i el 57% de l’OCDE– i sosté també que, en contra del que s’acostuma a pensar, no hi ha un excés d’universitats. Són 82, «un nombre d’acord amb les dimensions de la població» si es compara amb la resta de països avançats.

Entre el 2010 i el 2014 les universitats públiques han perdut 7.500 professionals (3.486 professors i investigadors) fruit de la no reposició de qui es jubila. Una política que s’ha frenat, però que ha deixat els campus curts de personal i amb una plantilla molt envellida i amb pocs mitjans. La despesa pública universitària ha minvat en aquest lustre un 14% (1.360 milions).

0 Comentaris
cargando