145 escoles desafavorides tindran menys alumnes de P3 per aula

No és fàcil bregar amb una tropa de xavals de 3 anys. Alguns, fins i tot, ni els han complert encara quan comença el curs escolar. N’hi ha que encara no parlen, i si ho fan, si segons els seus pares ja es comuniquen, no sempre resulta senzill entendre’ls. Alguns arriben a P3 fent servir xumet i bolquers i molts, la majoria, solen menjar amb dificultat el que se’ls posa al plat al menjador. Per no parlar de l’odissea que suposen els primers dies de col·le. A P3, asseguren els mestres, la mida de la classe sí que importa.

    Per això ha sigut tan celebrada la decisió de la Generalitat d’autoritzar una reducció dels 25 alumnes per aula actuals a només 22, en una iniciativa a la qual s’han acollit un total de 145 escoles catalanes. Són, tots ells, col·legis situats en zones desafavorides, el que es denomina centres d’alta complexitat socioeconòmica.

    «Dels 183 centres d’aquestes característiques que hi ha a Catalunya, n’hi ha hagut alguns que han rebutjat aquesta possibilitat», assenyala Lluís Baulenas, director general de Centres Públics de la Conselleria d’Ensenyament. Els que no s’han volgut acollir a aquesta mesura «ho han fet perquè no s’expliciti més la seva situació d’alta complexitat, o es tracta de col·legis amb molta demanda. »Hem tingut molt clar que no volíem imposar una mesura com aquesta i hem deixat que fossin les escoles i municipis els que decidissin», indica Baulenas.

EVITAR L’ESTIGMATITZACIÓ / A més d’aquesta mesura, que inicialment serveix per mitigar l’impacte que el pròxim curs tindrà, previsiblement, la caiguda de la natalitat, la Generalitat s’ha compromès a vetllar, «en consens amb els municipis», perquè si arribés el cas «d’una escola pública de tres grups per curs que es trobés que només se li han matriculat 31 o 35 alumnes, continuï mantenint el nombre de classes, si a partir d’aquí hi ha una distribució equitativa de la població», afirma.

    La decisió no és intranscendent. Investigadors i analistes del sistema educatiu alerten des de fa temps sobre com les concentracions d’alumnes d’un determinat perfil social i econòmic en certes escoles, la segregació escolar, està alimentant, al seu torn, la segregació residencial, i condiciona l’elecció de les noves famílies a l’hora d’escollir domicili.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

    «No és cert que la segregació escolar sigui un mer reflex de la segregació urbana. La segregació escolar és sempre superior a la urbana i això posa en evidència que hi ha un marge important d’acció per a la política educativa», alertava, en un estudi fet el 2013 per a la fundació Jaume Bofill, el sociòleg especialitzat en educació Xavier Bonal.

    La Conselleria d’Ensenyament s’ha compromès, a més, a estar atenta a la matrícula viva, als alumnes que s’incorporen a l’escola amb el curs ja iniciat, perquè el repartiment sigui també equitatiu. «Tant si afecta el sector públic com si afecta el concertat hem de ser coherents amb els criteris», afirma.