L'escola pública iguala per primera vegada en alumnes la concertada a Barcelona

Barcelona és una de les poques grans capitals d'Europa -per no dir l'única- amb una xarxa d'escoles amb un pes dels centres privats més gran que el dels públics. La privada (una bona part, concertada) ha controlat, històricament, un 60% del mercat educatiu de la ciutat, mentre que el 40% restant d'estudiants han quedat per a la pública. Aquest any, per primera vegada, aquesta "anomalia del sistema educatiu", com l'anomenen els experts, està a punt de ser corregida: un 49,6% de les famílies que han sol·licitat plaça perquè els seus fills estudiïn P-3 el curs que ve, 2016-2017, han escollit fer-ho en escoles de titularitat pública, davant el 50,4% que han optat per col·legis concertats. En el conjunt de Catalunya, la preinscripció escolar s'ha repartit pràcticament al 50% per a cadascun, com passa des de fa anys.

"Hi ha, efectivament, un canvi de tendència clar en les preferències educatives dels pares barcelonins", corrobora Mercè Massa, gerent del Consorci d'Educació de Barcelona, l'organisme participat per la Conselleria d'Ensenyament i l'ajuntament de la capital catalana que planifica i organitza el mapa escolar de la ciutat. ¿I quines són les causes d'aquest gir? "La crisi econòmica, que va fer que alguns estudiants anessin cap a la pública, va ser un primer detonant fa uns anys, però ara, amb els canvis pedagògics que han introduït alguns col·legis i després d'un temps en què ha funcionat el boca-orella entre les famílies, estem segurs que els que elegeixen la pública ho fan perquè estan convençuts de la seva qualitat", subratlla Massa.

No es pot oblidar, a més, l'escàndol de pederàstia que els últims mesos ha esquitxat els centres educatius dels Maristes, que només al seu col·legi de Sants-les Corts han registrat un descens de sol·licituds de preinscripció pròxim al 16%, segons va confirmar recentment la Fundació Champagnat, que regenta aquelles escoles. Davant d'aquesta situació, amb les dades actuals, els col·legis concertats de la ciutat perdrien una vintena de classes (o línies) de P-3, al no arribar al nombre mínim de 20 alumnes per aula. "Però això no és definitiu -adverteix, amb tot, la gerent del Consorci-, perquè encara s'ha d'esperar uns mesos fins que es formalitzin les matrícules".

ONZE CLASSES ADDICIONALS

A la pública, i malgrat que a la ciutat, com a la resta de Catalunya, ha disminuït la població escolar que el pròxim curs començarà P-3, les administracions hauran d'augmentar el nombre de places inicials. "S'habilitaran 11 grups nous per poder donar resposta a les demandes familiars, que en alguns barris han superat àmpliament les previsions", admet Massa. És el cas, per exemple, del districte de l'Eixample, on hi ha col·legis que han tingut "allaus" de peticions. Segons detalla la responsable del consorci, "hi ha hagut sobredemanda, és a dir, s'han superat les 30 peticions per classe, en un total de 42 escoles de les 165 públiques que hi ha a la ciutat".

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Una bona part són escoles que han apostat per les noves metodologies pedagògiques, col·legis innovadors que cada vegada estan més demanats (i no només a Barcelona). "Estem convençuts que el procés que han iniciat aquests col·legis no té ja marxa enrere", clama Eva Maria López, una de les promotores de la nova plataforma Volem una Escola Activa. El col·lectiu, que agrupa uns 300 pares que inicialment s'han quedat sense plaça en aquests centres, reclama mesures perquè els seus fills no es quedin fora d'aquest procés "que avança molt lent". 

El consorci, però, és més partidari de propiciar "una oferta equilibrada", assenyala la gerent. "Que hi hagi col·legis innovadors a Barcelona, i que aquests tinguin tant d'èxit, no significa que els altres no siguin centres de gran qualitat", insisteix Massa. El consorci, explica, està treballant perquè els col·legis de nova creació "es vagin orientant en la línia de les noves metodologies docents, però no es poden fer col·legis a la carta per a cada família", avisa. "En tot cas, quan una família escull escolaritzar el seu fill en un col·legi públic sempre té la possibilitat d'incidir en la vida d'aquell col·legi, cosa que no passa en la concertada, on les famílies elegeixen un model determinat", indica.