Anar al contingut

L'escola pública iguala per primera vegada en alumnes la concertada a Barcelona

La capital catalana reverteix l'històric domini de la concertada i s'equipara a la resta de Catalunya

La crisi, primer, i la innovació educativa de les escoles públiques són les causants del canvi de tendència

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

L'escola pública iguala per primera vegada en alumnes la concertada a Barcelona

Barcelona és una de les poques grans capitals d'Europa -per no dir l'única- amb una xarxa d'escoles amb un pes dels centres privats més gran que el dels públics. La privada (una bona part, concertada) ha controlat, històricament, un 60% del mercat educatiu de la ciutat, mentre que el 40% restant d'estudiants han quedat per a la pública. Aquest any, per primera vegada, aquesta "anomalia del sistema educatiu", com l'anomenen els experts, està a punt de ser corregida: un 49,6% de les famílies que han sol·licitat plaça perquè els seus fills estudiïn P-3 el curs que ve, 2016-2017, han escollit fer-ho en escoles de titularitat pública, davant el 50,4% que han optat per col·legis concertats. En el conjunt de Catalunya, la preinscripció escolar s'ha repartit pràcticament al 50% per a cadascun, com passa des de fa anys.

"Hi ha, efectivament, un canvi de tendència clar en les preferències educatives dels pares barcelonins", corrobora Mercè Massa, gerent del Consorci d'Educació de Barcelona, l'organisme participat per la Conselleria d'Ensenyament i l'ajuntament de la capital catalana que planifica i organitza el mapa escolar de la ciutat. ¿I quines són les causes d'aquest gir? "La crisi econòmica, que va fer que alguns estudiants anessin cap a la pública, va ser un primer detonant fa uns anys, però ara, amb els canvis pedagògics que han introduït alguns col·legis i després d'un temps en què ha funcionat el boca-orella entre les famílies, estem segurs que els que elegeixen la pública ho fan perquè estan convençuts de la seva qualitat", subratlla Massa.

La pèrdua d'alumnes en P3 supera en 2.000 lo previst

Finalment, i a l'espera que el pròxim 17 de maig es faci pública l'oferta definitiva de places escolars, la disminució d'alumnes de P3 el pròxim curs 2016-2017 a Catalunya serà de més de 9.000 persones, segons dades facilitades aquest divendres per la Conselleria d’Ensenyament. Són gairebé 2.000 alumnes menys que els estimats per la pròpia Generalitat abans d'obrir el procés de preinscripció el març passat. Ja llavors, la 'consellera' Meritxell Ruiz va parlar de la mayor caiguda de la població escolar dels últims 30 anys.

Fuentes d'Ensenyament han explicat que aquest aparent error de càlcul pot obeir a motius de mobilitat de les famílies, encara que han indicat que mentre no es formalitzin totes les matrícules és impossible donar la xifra com definitiva. En primer d'ESO, destaquen, l'augment que s'ha registrat ha sigut del 3,8%, "tal com estava previst".

No es pot oblidar, a més, l'escàndol de pederàstia que els últims mesos ha esquitxat els centres educatius dels Maristes, que només al seu col·legi de Sants-les Corts han registrat un descens de sol·licituds de preinscripció pròxim al 16%, segons va confirmar recentment la Fundació Champagnat, que regenta aquelles escoles. Davant d'aquesta situació, amb les dades actuals, els col·legis concertats de la ciutat perdrien una vintena de classes (o línies) de P-3, al no arribar al nombre mínim de 20 alumnes per aula. "Però això no és definitiu -adverteix, amb tot, la gerent del Consorci-, perquè encara s'ha d'esperar uns mesos fins que es formalitzin les matrícules".

ONZE CLASSES ADDICIONALS

A la pública, i malgrat que a la ciutat, com a la resta de Catalunya, ha disminuït la població escolar que el pròxim curs començarà P-3, les administracions hauran d'augmentar el nombre de places inicials. "S'habilitaran 11 grups nous per poder donar resposta a les demandes familiars, que en alguns barris han superat àmpliament les previsions", admet Massa. És el cas, per exemple, del districte de l'Eixample, on hi ha col·legis que han tingut "allaus" de peticions. Segons detalla la responsable del consorci, "hi ha hagut sobredemanda, és a dir, s'han superat les 30 peticions per classe, en un total de 42 escoles de les 165 públiques que hi ha a la ciutat".

Una bona part són escoles que han apostat per les noves metodologies pedagògiques, col·legis innovadors que cada vegada estan més demanats (i no només a Barcelona). "Estem convençuts que el procés que han iniciat aquests col·legis no té ja marxa enrere", clama Eva Maria López, una de les promotores de la nova plataforma Volem una Escola Activa. El col·lectiu, que agrupa uns 300 pares que inicialment s'han quedat sense plaça en aquests centres, reclama mesures perquè els seus fills no es quedin fora d'aquest procés "que avança molt lent". 

El consorci, però, és més partidari de propiciar "una oferta equilibrada", assenyala la gerent. "Que hi hagi col·legis innovadors a Barcelona, i que aquests tinguin tant d'èxit, no significa que els altres no siguin centres de gran qualitat", insisteix Massa. El consorci, explica, està treballant perquè els col·legis de nova creació "es vagin orientant en la línia de les noves metodologies docents, però no es poden fer col·legis a la carta per a cada família", avisa. "En tot cas, quan una família escull escolaritzar el seu fill en un col·legi públic sempre té la possibilitat d'incidir en la vida d'aquell col·legi, cosa que no passa en la concertada, on les famílies elegeixen un model determinat", indica.

Picaresca amb les intoleràncies alimentàries

El Consorci d’Educació de Barcelona ha rebut consultes d'"exactament quatre famílies" amb sospites de fraus comesos per algun altre pare en la preinscripció escolar. Es tracta, en principi, encara que "de moment cap s'ha materialitzat encara en denúncia", de presumptes falsificacions de dades referides al lloc de residència del menor i a possibles intoleràncies alimentàries, apunta Pere Masó, cap del servei d'Educació i Territori del consorci.

Són diverses les famílies que han referit a aquest diari possibles pràctiques fraudulentes en la sol·licitud de preinscripció, sobretot pel que fa a les intoleràncies. I és que, des de fa uns anys, als alumnes que acrediten "una malaltia crònica que afecta al seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic" se'ls concedeixen 10 punts addicionals a l'hora d'accedir a una plaça.

"Totes les denúncies s'estudien amb el degut deteniment i, en particular en els casos d'intoleràncies, s'exigeixen certificats mèdics als possibles beneficiaris", replica la gerent del consorci, Mercè Massa. Una altra cosa, admet, és que "potser aquest criteri de prioritat hagi de ser ara revisat, perquè quan es va incorporar com a requisit la realitat dels menjadors escolars era molt diferent de la d'ara". 

0 Comentaris
cargando