Les ciències demanen pas en la nova revolució educativa

El pati del col·legi s’ha convertit en tota una estació de llançament, un cap Canaveral a petita escala. El coet és, aquesta vegada, una ampolla de plàstic amb la meitat d’aigua, i el propulsor, una manxa de bicicleta amb què s’injecta aire a l’ampolla, fins que aquesta surt disparada i aconsegueix volar a més de 10 metres d’altura. Igual que als centres de control de la NASA a Houston, aquí, al pati del col·legi públic Sant Martí de Barcelona, esclata una ovació majúscula. Els nens udolen d’alegria i s’abracen. «¡Ho hem aconseguit!», es feliciten. 

    L’experiència, recollida el maig del 2012 per aquest diari, havia començat a principis de curs, quan els estudiants de P4 del Sant Martí, a càrrec de la mestra Esther Manchón, van decidir per votació popular que la classe seria la dels Coets. Durant tot el curs, els alumnes van treballar sobre l’univers, van dissenyar els seus artefactes amb paper maixé i fins i tot van entrevistar per videoconferència Serguei Odintsov, investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC, reconegut per Forbes com un dels 10 científics russos més influents. Tot això, amb només quatre anys.

ASSAIG I ERROR // Mai és massa aviat per començar amb la ciència. «La primera condició per aprendre ciències és fer-se preguntes. Si comencem a estimular la curiositat del nen des de molt petit, si deixem que sigui ell mateix qui experimenti i esbrini com és el món al seu voltant, ja estem establint la base», explica Neus Santmartí, professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i una de les investigadores de referència a Espanya dins l’àrea de Didàctica de les Ciències.

    «Com més aviat comencin a experimentar, a aplicar el mètode científic d’assaig i error, millor. Està comprovat que si de petits han après a imaginar com són algunes coses que no poden veure, de grans tenen més capacitat d’abstracció», afegeix Iván Marchán, professor de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals a la Universitat de Barcelona (UB). Les ciències desenvolupen, a més, aspectes del caràcter d’un nen que cada vegada són més escassos. O que no estan de moda, però que no per això s’haurien de descuidar. «Un menor a qui li agrada observar i experimentar aprèn a ser pacient, perquè ha d’esperar a veure què passa amb l’observació o amb l’experiment. Aprèn també a gestionar la incertesa, perquè no sap què passarà fins que passa», destaca Santmartí. Aprenen, en definitiva, a equivocar-se, a portar millor la frustració i a rectificar l’error.

¿COM HO FAN LES ESCOLES? // ¿Què han de fer les escoles per despertar vocacions científiques? Per començar, «han de deixar que el nen toqui, que manipuli objectes, que surti al camp, que es faci preguntes i permetre que sigui el mateix nen el que busqui la resposta, el que anticipi una hipòtesi», indica la professora emèrita de la UAB. 

    El problema, lamenta, és que encara avui, «existeix una majoria de professors que segueixen treballant a classe les ciències sense sortir del que marca el llibre de text», assenyala la investigadora, que n’apunta dues possibles causes. La primera, «la inseguretat que té el docent davant les preguntes que li pot formular l’alumne o el resultat que pot donar un experiment», subratlla Santmartí. La segona, prossegueix, «que els professors reprodueixen el que els van ensenyar a ells, sobretot a secundària».

Notícies relacionades

Astronautes del futur

Activista i pensador

    «Per ensenyar les ciències a un alumne s’ha de saber molt de ciències, s’ha de saber molt de didàctica, però s’ha de saber també molt de l’alumne, de com motivar-lo i captar la seva atenció», afegeix el professor Marchán de la UB. I, desafortunadament, avui «encara se segueixen donant les classes, tret d’honroses excepcions, per memorització, sense que el professor s’adoni que aquest sistema no funciona, però que tampoc funcionava anys enrere, com demostren les escasses vocacions científiques que hi ha hagut històricament a Espanya», observa.

    La veritat és que alguna cosa està canviant. «Aquest any, per primer cop, les proves de competències de quart d’ESO de la Generalitat de Catalunya han avaluat les competències científiques i això, a mitjà termini, implicarà canvis en la manera d’ensenyar les ciències», vaticina Marchán.