Motos i molècules

Una xerrada d’un pilot d’avió, pare d’un company de classe, va entusiasmar Àngel Messeguer quan estudiava primària. Va ser el fet que va inspirar aquest investigador en Química a punt de jubilar-se quan el 18 de febrer passat va anar a parlar de ciència en una classe de tercer d’ESO de l’institut XXV Olimpíada de Barcelona.

    La xerrada és una de les 90 activitats portades a terme aquest any per 25 científics voluntaris, jubilats o a punt de jubilar-se, a molts altres col·legis a Catalunya, dins del projecte Amgen Exper(i)ència, promogut per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i finançat amb 50.000 euros per la farmacèutica Amgen. «Ens agrada que hi participi el teixit empresarial», explica Laura Rubio, directora de comunicació de la fundació, que es va inspirar en experiències semblants als EUA, Austràlia i el Canadà. Cada científic dissenya un conjunt d’activitats en una escola durant un any. «Els científics no substitueixen els docents, és una relació de padrinatge», explica Rubio.

    «Sempre he estat disposat a iniciatives d’aquest mena, però és més difícil en els moments més intensos de la carrera», explica Messeguer, que va ser director de l’Institut de Química de Barcelona del CSIC i ara als 70 anys està a punt de retirar-se. «Em sembla molt lloable aprofitar un dels valors intangibles de la societat», afirma en referència a l’experiència acumulada per investigadors més grans.

    Messeguer preveu recolzar els alumnes de l’escola en els treballs d’investigació i organitzar una visita al seu centre de recerca. Durant la xerrada, els joves el van cosir a preguntes. «¿Has complert els teus somnis?», li va preguntar el Joan. Messeguer li va explicar que, després de desitjar ser campió de beisbol, als 15 anys va començar a apassionar-se per la Química. «Encara vaig a la feina amb il·lusió: feu el que us agradi, perquè la vida professional és molt llarga».

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

SENSE POR D’EQUIVOCAR-SE // «¿Hi ha algun repte que no hagis complert?», li va preguntar l’Èric. Molts, va contestar Messeguer, que els va animar a no tenir por d’equivocar-se. «Hi ha un fàrmac basat en les meves investigacions que està a punt d’arribar a la farmàcia: aquesta satisfacció compensa tota una vida laboral», va explicar. Les preguntes el van portar a parlar des de l’experimentació amb rates fins a si havia hagut de renunciar a alguna «novieta» per estudiar a l’estranger. Messeguer va animar els estudiants a aprendre anglès i a considerar el món com el seu mercat laboral.

    «Tenia una idea diferent dels científics: tancats en un laboratori amb una proveta que explota», va observar una alumna, Carol, a qui li van sorprendre les fotos que Messeguer va ensenyar dels seus viatges en moto. Òscar Peris, el professor de Física i Química de la classe, estava encantat. «Els estudiants segueixen tenint prejudicis sobre els científics. Aquest programa permet trencar-los», va dir. M. C.