Manual perquè els fills llegeixin

Mariona Prats explica el cas d'una nena que es va aficionar als llibres quan la seva mare li va regalar una llanterna. «Pots utilitzar-la per llegir d'amagat entre els llençols, com si estiguessis d'acampada», li va suggerir la mare. I la nena ho va fer. Primer, empesa pel plaer d'estar fent una cosa secreta. Després, perquè va agafar gust a la lectura.

«El que és important, en definitiva, és que llegeixin, encara que sigui sempre sobre el mateix tema, encara que ja se sàpiguen la trama de memòria», insisteix Prats. I explica ara el cas del nen que només llegia històries d'animals... O més concretament, de dinosaures. «Els pares m'ho van explicar gairebé preocupats perquè veien que s'estava convertint en una cosa obsessiva», indica aquesta mestra, especialista en biblioteques escolars i foment de la lectura. «Els vaig dir que el deixessin fer», comenta.

Després de l'etapa d'aprenentatge inicial, habitualment entre els quatre i els set anys, en què els estudiants adquireixen la mecànica de la lectura, «és fins i tot recomanable que el nen rellegeixi després els llibres que més li han agradat», afegeix una tècnica del pla d'impuls a la lectura, que a Catalunya segueixen més de 850 col·legis i instituts. Amb la relectura d'un text que ja és conegut, el menor «consolida la comprensió del seu ccontingut i guanya confiança i autoestima, perquè veu que ja entén el que llegeix», afegeix aquesta experta.

El moment decisiu per crear nens lectors és entre els set i els nou anys. «És l'edat en què s'ha d'incidir en l'hàbit de la lectura, igual que es treballen altres hàbits com l'alimentari», defensa Mònica Pereña, subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme de la Generalitat. «El nen que entre els set i els nou anys llegeix per iniciativa pròpia, potser perdrà l'afició en l'adolescència, però molt segurament la recuperarà quan sigui un adult», diu Marta Prims, llibretera i coordinadora de tallers de lectura infantil i juvenil a la seva botiga de La Caixa d'Eines de Barcelona.

La crisi arriba quan acaben la primària i passen a l'institut, coincideixen els experts. «Moltes vegades, i així ho reconeixen els mateixos nois, és perquè tenen tanta càrrega acadèmica que ja no troben temps per llegir», indica Prims. «Conec molts casos de nens que van ser grans lectors infantils i que en l'adolescència redueixen les seves lectures a la meitat», assenyala.

EL MOMENT CRÍTIC / «L'adolescència és, sens dubte, l'edat més crítica... I la de més complexitat en la trajectòria d'un lector», confirma Àlex Cosials, coordinador del programa Lexcit de la fundació Jaume Bofill. El focus s'ha de concentrar, opina Cosials, en «el preadolescent», és a dir, en el menor d'entre 10 i 13 anys, perquè és en aquesta etapa quan els llibres han de competir per obrir-se un espai en un món «en què els joves tenen més oportunitats d'oci que mai».

A l'institut, a més, s'introdueixen en el temari escolar les lectures clàssiques, que moltes vegades exerceixen un efecte dissuasori, de rebuig. «La lectura literària és un autèntic repte per al professorat de secundària, per descomptat», admet la subdirectora general de Llengua. «Però, realment, l'única oportunitat que tindran molts joves d'acostar-se a textos com La Celestina o les obres de Mercè Rodoreda serà a través de l'escola», afegeix Cosials. Per això la mediació dels professors és tan determinant, «perquè han d'aconseguir que lectures canòniques es converteixin en experiències vivencials», recomana.

¿I ho aconsegueixen? «Home, en vista dels resultats en comprensió lectora que ofereixen PISA i les proves de competències bàsiques en nens de 15 anys, jo diria que no, que la majoria dels docents no ho acaben d'aconseguir», respon el tècnic de la fundació Bofill, especialitzada en l'anàlisi del sistema educatiu. En tot cas -i aquí tornen a coincidir els experts-, si algú té verdader poder perquè un adolescent no deixi de llegir, «són els seus iguals, els seus companys de col·legi».

¿QUÈ PODEN FER ELS PARES? / Davant un auditori format per una trentena de pares de nens de segon a quart de primària, a la pedagoga Mariona Prats li han encomanat la compromesa missió d'aconsellar els adults perquè aconsegueixin que els seus fills llegeixin. Prats planteja casos, escolta preguntes i resol dubtes. «Els vostres fills -insisteix- tenen l'edat òptima. És ara quan comencen a comprendre el que llegeixen i, encara que potser encara no disfruten de la lectura, és important que els agradi el que llegeixen». Per això, Prats recomana que un adult dediqui atenció al nen mentre aquest llegeix, «que el petit tingui al costat algú que li respongui a les preguntes que vagin sorgint».

És a aquesta edat, prossegueix, quan s'assenten les bases. «Evidentment, sempre es produeixen excepcions, però el nen a qui agrada llegir als set, vuit o nou anys, molt possiblement seguirà llegint la resta de la seva vida», sentencia la docent, que participa en el programa Suport a la Lectura de l'Ajuntament de Barcelona.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

«¿I com aconsegueixo que la meva filla agafi un llibre quan tant la televisió com internet li expliquen històries molt més atractives per a ella? I a sobre sense esforç», clama un pare. «Si no hi ha dibuixos, no hi ha manera», apunta un altre. «Els nens d'avui són fills de la immediatesa, del que es digereix ràpid i sense gaire esforç, per això és important convertir la lectura en una cosa que sorprèn o que funciona com a premi. Mai ha de ser percebut pel nen com un enemic», els respon Prats.

A vegades -vés a saber-, el rival més pròxim pot actuar com a aliat. És el cas, per exemple, de la nena princesa que va substituir Hello Kitty per Violetta, i que, per a la sorpresa dels seus pares, va començar a llegir quan va caure a les seves mans un Diari del Greg. El llibre, encara molt de moda entre els nois de 9 a 11 anys, narra les desventures d'un pringat d'institut. La princesa el va agafar prestat de la seva germana gran, amb qui s'ha passat tota la vida en eterna competició. I encara segueix llegint.