Els gelaters preveuen un 2026 de rècord gràcies al turisme i a un consum que ja s’allarga tot l’any

«El gelat ha deixat de veure’s com un producte que es pren només a l’estiu i s’associa cada vegada més a moments en què ve de gust un snack o una cosa dolça, per això els productors estem oferint formats més petits i racions individuals», explica Elías Santín, director a Espanya d’R+D i Regulacions a The Magnum Ice Cream Company, l’empresa que fa un any es va segregar d’ Unilever per dedicar-se exclusivament a la producció gelatera.

Així, tot i que tradicionalment prendre un gelat havia sigut un acte molt lligat a l’estiu i al que es denomina el consum d’ impuls (fruit d’una decisió immediata i poc premeditada), en els últims anys ni les gelateries tanquen ja a l’hivern ni són només establiments que busquen atraure els qui busquen sufocar la calor durant les seves vacances en localitats de platja. «El sector continua escalant posicions en el consum per càpita, però el més atractiu és el canvi de mentalitat: el gelat ja no és només un caprici, és un producte de conveniència i plaer diari», constata David Saiz, director general i fundador de Latam Network, una consultora que va assessorar la marca de gelats Summi en la seva implantació a Espanya.

El mercat espanyol, detalla aquest expert, que combina un clima privilegiat i una cultura gastronòmica que valora el bon producte, ésinteressant també per la seva capacitat com a pol d’atracció turística i per un tiquet mitjà a l’alça, amb consumidors cada vegada més disposats a pagar a canvi de qualitat. «El client està demostrant que està disposat a pagar un preu més alt per una marca que li doni confiança, cosa que ha elevat els preus finals de forma sostinguda», comenta.

«Les tècniques d’elaboració i els ingredients són claus per a l’èxit i la qualitat del producte», remarca per la seva banda Steffano Rosso, directorde Màrqueting i tercera generació de l’empresa Gelati Dino, amb seu a Empuriabrava (Girona) i una cadena de 38 establiments repartits entre Espanya, França, Marroc i Qatar. I és que, a més, en els últims temps hi ha hagut una ‘premiumització’ del producte, «amb l’ús de matèries primeres més nobles, la reducció de greixos i l’ús de mètodes d’elaboració que permeten que el gelat tingui menys aire», detalla Rosso. Això ha sigut possible gràcies a un cert procés d’italianització del sector a Espanya, «que aposta, cada vegada més, perquè cada punt de venda tingui el seu propi obrador», una cosa que fins fa poc era complicat per les normatives sanitàries.

Auge del iogurt gelat i les versions saludables

A finals de l’any passat, a Espanya hi havia 642 establiments especialitzats en iogurt gelat, amb Madrid i Barcelona concentrant una part significativa d’aquesta oferta. El producte, que va néixer als Estats Units durant la dècada de 1970 com una alternativa més lleugera que el gelat tradicional, va aterrar aquí fa més de 15 anys i avui és una opció molt popular, gràcies, en bona mesura, al públic jove que adora poder personalitzar-lo amb els seus ‘toppings’, les seves salses i les seves amaniments.

S’hi suma un consumidor que busca també opcions saludables al gelat. «Els que són baixos en sucre i les opcions veganes han atret un nou consumidor (el client fitnes i el preocupat per la salut) que abans no entrava a les gelateries», destaca el consultor Saiz. Dins del panorama espanyol destaquen diverses franquícies de gelats i negocis de iogurt gelat amb forta implantació com llaollao, originària de Dénia (Alacant), que s’ha convertit en un dels referents més grans del sector, o smöoy, amb arrels a Múrcia, vinculat a ingredients funcionals i una xarxa de franquícies repartida per diferents comunitats autònomes.

Notícies relacionades

Els experts coincideixen: «Treure diners del caixer d’aquesta manera és posar-ho fàcil als estafadors»

La cara b de l’operació

En el segment de gelat artesanal i prèmium ha cobrat força en els últims tipus franquícies internacionals comAmorino, d’origen italianofrancès, Häagen-Dazs, que opera a Espanya amb establiments propis i acords de llicència o franquícia en ubicacions estratègiques, i les marques Carte d’Or i Ben&Jerry’s, totes dues del grup The Magnum Ice Cream Company. Aquesta última destaca per la seva forta identitat de marca i els seus sabors diferenciats, present a Espanya tant en retail com en alguns formats de botiga.

A nivell nacional, a més de la ja citada Gelati Dino, el principal referent (pels anys que porta) és Jijonenca, una de les ensenyes més tradicionals, amb una àmplia xarxa de punts de venda i una forta vinculació al gelat clàssic espanyol. Hi ha també marques que diversifiquen, com La Menorquina, que comercialitza la meitat dels gelats que elabora al mercat nacional sota alguna de les seves marques pròpies (la pròpia de La Menorquina i Farggi). En el cas d’aquesta companyia catalana, que acaba de presentar una inversió de 15 milions d’euros a la planta de Palau-solità i Plegamans, un terç de la producció es destina a l’exportació, un negoci en el qual la companyia es troba en fase d’expansió amb vendes a prop de 40 països. El 20% restant, són gelats que es fabriquen per encàrrec de distribuïdors, com Mercadona, o per encàrrec d’altres empreses glaçadores.