Així són les mesures europees per lluitar contra la bretxa salarial a la UE

Els empresaris estaran obligats a dir al treballador, abans de la seva contractació, el nivell i la franja salarial inicial que percebrà. A més, hauran de posar a disposició dels treballadors una descripció dels criteris utilitzats per definir la seva retribució i la seva progressió professional mentre que els treballadors i els seus representants tindran el dret de sol·licitar informació sobre el seu nivell salarial individual i informació sobre els nivells salarials mitjans dels treballadors que fan la mateixa feina o una d’igual valor, amb la qual cosa s’acabarà amb el secret salarial. La norma també prohibeix les clàusules contractuals que impedeixin als treballadors revelar quant guanyen o buscar informació sobre altres categories professionals o la seva pròpia.

La directiva obligarà les empreses de més de 100 empleats –la Comissió Europea va proposar inicialment fixar el llindar en els 250– a publicar informació sobre la bretxa salarial entre homes i dones dins de l’empresa i internament proporcionar informació sobre la bretxa per categories de treballadors que fan la mateixa feina o una d’igual valor. En el cas que aquestes anàlisis revelin que la bretxa és superior al 5% estaran obligades a fer una avaluació salarial, en cooperació amb els representants dels treballadors, i adoptar mesures correctores en els casos en què la diferència no es pugui justificar per factors objectius. Segons els càlculs de la Comissió Europea el cost anual d’informar la plantilla.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

La normativa també estableix que els governs europeus hauran d’instaurar sancions efectives, proporcionades i dissuasòries, incloses les multes, per als ocupadors que infringeixin les normes. A més, els treballadors que hagin patit danys com a resultat d’una infracció tindran dret a demanar una indemnització. Serà responsabilitat dels estats membre establir la naturalesa de les sancions i posar en marxa les mesures necessàries per garantir que aquestes sancions s’apliquin efectivament a la pràctica.

Els negociadors del Consell i del Parlament Europeu van arribar a un acord polític a finals de desembre. Després de l’aval de l’Eurocambra, l’última etapa en el tràmit d’aprovació serà la ratificació de la norma per part dels governs europeus. La directiva entrarà en vigor 20 dies després de la publicació al Diari Oficial de la UE tot i que els estats membre tindran tres anys per traslladar les seves disposicions a la legislació nacional, fins a gairebé mitjans del 2026, enfront dels dos anys habituals. «No s’ha d’interpretar com un precedent. L’únic que volem és que s’acabi amb la discriminació i que quan arribi el moment de la transposició tot estigui en ordre», ha explicat la comissària d’igualtat, Helena Dalli.