El dèficit de Catalunya es va multiplicar per quatre el 2022, fins a l’1,51% del PIB

El dèficit de les comunitats autònomes va créixer amb força el 2022 fins a arribar als 15.085 milions d’euros (equivalents a l’1,14% del PIB), una quantitat que multiplica per 24 vegades la del 2021 (630 milions, equivalents al 0,05% del PIB). En conjunt, les despeses de les comunitats van augmentar el 5,4% el 2022, mentre que els ingressos van decréixer l’1%.

En particular, a Catalunya, el dèficit públic es va quadruplicar, i va passar de 903 milions el 2021 (0,39% del PIB) a 3.816 milions el 2022; una quantitat equivalent a l’1,51% de PIB que va desbordar amb escreix l’objectiu del 0,8% que s’havia fixat per a les administracions autonòmiques. L’evolució dels comptes catalans és reflex d’uns ingressos que van caure el 4,9% enfront d’unes despeses que van pujar el 2,2%. A més de la caiguda en les transferències provinents de l’Estat vinculades a la pandèmia (que van deixar d’arribar el 2022 a totes les autonomies), Catalunya també va encaixar l’any passat l’absència de les transferències de capital per la reversió d’autopistes que sí que va ingressar, de manera puntual, el 2021.

Els pitjors registres de dèficit autonòmic el 2022 es van anotar a la Comunitat Valenciana (3,11%), Múrcia (2,91%), Castella-la Manxa (1,92%) i Catalunya (1,51%), amb les Canàries (1,24%) i Extremadura (1,26%).

En l’extrem oposat, Navarra i les Balears van tornar a registrar superàvit en els comptes (1,54% i 0,11% dels seus respectius PIB). A més, van tancar amb dèficits per sota de la mitjana de l’1,14% les comunitats del País Basc (0,10%), Cantàbria (0,53%), Galícia (0,60%), Astúries (0,68%), Andalusia (0,68%), Madrid (0,71%), Aragó (0,94%) i la Rioja (1,03%).

Sense fons covid

Segons el Ministeri d’Hisenda, l’augment del dèficit autonòmic es deu als inferiors recursos extraordinaris vinculats a la pandèmia transferits el 2022 al marge del sistema de finançament. En tot cas, Hisenda remarca que les comunitats autònomes van comptar l’any passat amb 7.500 milions addicionals provinents del mecanisme del Subministrament Immediat d’Informació (SII) de l’IVA del 2017 i de la compensació de les liquidacions negatives del 2020.

En total, les transferències rebudes pel sistema de finançament van créixer en un 4%, 3.112 milions més. Per la seva banda, la recaptació d’impostos va pujar el 5,4% (3.961 milions més). En particular, els impostos sobre la producció i les importacions van augmentar el 18,1% i van arribar a la xifra de 19.750 milions, amb un creixement de l’ITP i AJD d’un 14,5%.

Dèficit «tècnic» dels ajuntaments

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

L’administració local, per la seva banda, va presentar un dèficit de 1.647 milions el 2022, cosa que representa un 0,12% del PIB, enfront del superàvit del 0,29% del 2021. Segons el Ministeri d’Hisenda, aquest saldo negatiu «és conjuntural i de caràcter tècnic». En concret, es deu a la liquidació negativa a què es van enfrontar les entitats locals, ja que el 2020, malgrat la caiguda dels ingressos impositius, l’Estat va mantenir inalterades les entregues a compte a les Administracions Territorials perquè aquestes poguessin continuar prestant els seus serveis amb qualitat.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va explicar que el Govern espanyol compensarà aquesta liquidació negativa de les entitats locals en tres anys (2022, 2023 i 2024) seguint la llei de les hisendes locals. En compliment de les regles comptables, la liquidació negativa del 2020, que suma 2.907 milions, s’imputa tota el 2022. En canvi, les compensacions s’imputaran en tres anys. Aquest desacoblament explica que les administracions locals registrin dèficit el 2022. «De fet, si no es tingués en compte aquest efecte, les entitats locals haurien tancat l’any passat amb un lleuger superàvit. Per tant, és una qüestió comptable que el 2023 i el 2024 s’invertirà i l’efecte del pagament de les liquidacions suposarà més superàvit per als ajuntaments», conclou Hisenda en la seva nota de premsa.