Totes les vivendes d’Espanya hauran de tenir almenys un certificat d’eficiència en 10 anys

Totes les vivendes d’Espanya hauran de tenir com a mínim un certificat d’eficiència D el 2033. Aquesta qualificació obligaria la majoria de les vivendes d’Espanya, especialment les construïdes abans de 1979, a grans inversions per ajustar-se a la normativa.  Més del 80% dels edificis i vivendes espanyols en l’actualitat reben una qualificació energètica E, F o G, segons dades de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE). La nova Directiva d’Eficiència Energètica de l’Edificació (EPBD) –que es preveu que estigui aprovada entre finals de 2023 i 2024– preveu també que tots els edificis rebin una qualificació energètica A o B des del 2040.

Però els experts dubten que sigui possible adaptar tan ràpidament els edificis actuals. Rosa Claverol, experta en la inspecció tècnica d’edificis i certificats d’eficiència energètica, assegura que perquè un edifici o vivenda arribi a una qualificació energètica D requereix una qualitat de construcció i acabaments que no tenen la majoria de vivendes a Espanya. Una gran part del parc de vivendes a Espanya és d’abans de 1980, quan la normativa de construcció no exigia ni aïllaments ni mesures d’optimització energètica. «A Espanya és molt difícil implicar les comunitats de propietaris per afrontar les despeses necessàries en reformes per millorar la qualificació energètica», argumenta Claverol com un problema per al compliment d’objectius mediambientals als edificis. En el dia a dia dels certificadors s’analitzen des dels aïllaments de les parets i finestres fins als sistemes de calefacció, per exemple. Atorgar una qualificació D exigeix anàlisis tècniques de transmitància (quantitat d’energia que travessa les parets, la pèrdua de calor) en què la majoria de vivendes suspenen.

Segons l’opinió de Claverol, tenir una caldera de calefacció anterior a l’any 1994, per exemple, implica una baixada dràstica de la categoria energètica de la vivenda. Descriu que les vivendes dels anys 60 o 70 no disposen d’aïllament a les parets i que els sistemes de calefacció suposen emissions que condemnen a qualificacions F o G majoritàriament als immobles.

¿Com millorar la qualificació energètica?

¿Com millorar la qualificació energètica?Per Claverol, una manera de millorar la qualificació energètica de les vivendes és instal·lar aparells de bomba de calor d’alta eficiència, que per les seves baixes emissions poden millorar una mica altres deficiències. Els tancaments, amb vidres amb cambra d’aire de 12 mil·límetres, també són valorats. Les inversions realitzades es recuperen uns anys després amb l’abaratiment de la factura d’electricitat o de gas i es guanya en confort de la vivenda.

«Tots els edificis han de tenir un certificat d’eficiència energètica A el 2050, és a dir, han de ser zero emissions», afirma Dolores Huerta, directora general de Green Building Council España (GBCe), associació sense ànim de lucre que promou la transformació del sector de l’edificació cap a un model sostenible del sector de l’edificació. Ofereix eines per a l’avaluació i certificació d’edificis. 

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Brussel·les exigeix els denominats Estàndards Mínims d’Eficiència Energètica (MEPS, per les sigles en anglès), que inclou objectius intermedis fins arribar a la meta que el 100% dels edificis siguin zero emissions el 2050. Però a Espanya més del 80% dels edificis i vivendes reben una qualificació energètica E, F o G a causa de la seva gran ineficiència constructiva. Aquest percentatge se situa per sobre del 82% a les regions espanyoles que tenen més quantitat d’edificis molt poc eficients, com el País Basc (86,52%), les Canàries (85,48%), les Balears (84,89%), Múrcia (83,84%), València (83,08%) i Cantàbria (82,25%), segons dades de GBC. Abans de 1980 no havien entrat en vigor les normes tecnològiques de l’edificació (NTE), mentre que el Codi Tècnic de l’Edificació que obliga els constructors a complir uns mínims d’eficiència no va entrar en vigor fins al 2006. Els MEPS plantegen per als edificis no residencials que el gener de 2030 es rehabiliti el 15% en més mal estat del parc construït i, el gener del 2034, el 10% següent. Això equival al 25% de la pitjor part del parc de vivenda.

El denominat Passaport de Renovació d’Edificis serà obligatori des de finals del 2025. En ell s’establirà la manera com cada edifici ha de planificar la rehabilitació energètica fins que compleixi la normativa. Aquest passaport ha d’incloure també l’indicador d’escalfament global de l’edifici, que seria obligatori des de gener del 2027 per a edificis grans i el 2030 per a tota la resta. Seria una mena de targeta de presentació de cada edifici en termes d’emissions de carboni en tota la seva vida útil.