Fiscalitat

El nou salari mínim de 1080 pateix una retenció fiscal de només 2,8 euros

Un treballador que cobri l’SMI tributarà a l’any en l’impost sobre la renda entre zero i 41 euros, segons la comunitat autònoma

El nou salari mínim de 1080 pateix una retenció fiscal de només 2,8 euros

Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

La pujada del salari mínim interprofessional (SMI) fins a 1.080 euros bruts (en 14 pagues) aprovada pel Govern aquest dimarts en Consell de Ministres arribarà al voltant de 2,5 milions de treballadors de manera gairebé íntegra, amb una retenció mensual a compte de l’impost sobre la renda (IRPF) de tot just 2,80 euros (39,31 euros en el conjunt de l’any).

És a dir, els 1.080 euros bruts es transformaran en una nòmina neta de 1.077,2 euros, multiplicada per 14 pagues. Una altra qüestió serà la liquidació final de l’impost, quan calgui presentar la declaració de la renda sobre el 2023. Això serà ja el 2024, abans del 30 de juny d’aquell any. Llavors, depenent de cada comunitat autònoma, hi haurà contribuents a qui se’ls tornarà tot o part dels 39,31 euros retinguts al llarg de 2023, segons els càlculs confeccionats per a EL PERIÓDICO pel Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF), del Consell General d’Economistes.

Contribuent solter i sense fills


Els càlculs del REAF es refereixen a un contribuent solter, de menys de 65 anys i sense fills a càrrec. En cas d’haver-hi algun fill, la retenció a compte serà zero: el treballador percebrà íntegres els 1.080 euros i no haurà de tributar Hisenda ni un euro. D’altra banda, la nova quantia de 1.080 euros del salari mínim interprofessional que preveu aprovar el Consell de Ministres amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2023 ja té descomptades les cotitzacions socials corresponents a l’empresa i al treballador, segons el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Primer pas: la retenció

El nou salari mínim interprofessional de 1.080 euros al mes es tradueix en una quantitat bruta anual de 15.120 euros. Amb caràcter general, els primers 15.000 euros d’ingressos del treball no estan subjectes a retenció a compte de l’IRPF, però sí els 120 euros que excedeixen d’aquesta quantitat. Així, segons els càlculs del REAF, les empreses hauran de practicar sobre la nòmina una retenció de 39,31 euros, que, si es divideix entre 14 pagues, suposa un queixalada mensual de 2,80 euros. Per això els 1.080 euros bruts quedaran convertits en 1.077,2 euros.


Segon pas: la declaració

En el primer semestre del 2024, quan calgui presentar la declaració de la renda sobre el 2023, el mateix SMI brut de 1.080 euros tributarà de manera diferent en cada comunitat, depenent del tram autonòmic de la tarifa de l’IRPF, tot i que les diferències no són abismals. Per a uns ingressos bruts anuals de 15.120 euros, l’IRPF més car correspon a Catalunya, amb una quota íntegra de 41,53 euros. D’aquesta quantitat, el contribuent haurà de restar els 39,31 euros retinguts el 2023. Així, la declaració sortirà a pagar, per una quantia de 2,22 euros. Aquest contribuent català, en tot cas, podrà esquivar aquest pagament, ja que, els seus ingressos anuals bruts (15.120 euros) estan per sota dels 22.000 euros que determinen l’obligació de declarar.

Diferències entre comunitats

Igual que la declaració de la renda que es presenti el 2024 sortirà a pagar per als contribuents de Catalunya que percebin aquest any l’SMI (en poc més de dos euros), també serà positiva per a aquest mateix tipus de treballadors d’Aragó, Astúries, les Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura i Múrcia. En aquestes set comunitats autònomes, la quota diferencial, oscil·larà entre uns cèntims i poc més d’un euro. Hi ha altres comunitats on si el contribuent opta per presentar la declaració podrà obtenir una devolució d’entre 39,31 euros (cas de València) i 90 cèntims (Canàries, Castella i Lleó i La Rioja), passant per quantitats intermèdies a Andalusia, Galícia i Madrid.