Catalunya va créixer el 5,5% el 2022 i va superar el nivell prepandèmia

Catalunya va tancar l’any passat amb un creixement que es va disparar fins al 5,5%, igual com la mitjana espanyola. Segons l’avanç publicat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquesta evolució va suposar una alça de dos punts per sobre de la mitjana de la zona de l’euro (3,5%). Aquesta xifra deixa obsoleta l’estimació inclosa en els pressupostos de la Generalitat entregats dijous al Parlament (4,4%)

Aquesta evolució, conseqüència d’un creixement del 0,3% al quart trimestre en comptes del 0% i fins i tot una caiguda del producte interior brut (PIB) que pronosticaven alguns serveis d’estudis, es deu essencialment a la recuperació del turisme estranger i l’evolució favorable del mercat de treball. Tot això en un «context advers» per la guerra a Ucraïna, la crisi energètica, les tensions inflacionistes, la pujada dels tipus d’interès i el debilitament de les principals economies de l’entorn.

Notícies relacionades

Tesla i Chery, imatge contra preu

Les marques xineses treuen rèdit de la frenada del cotxe elèctric a Europa

El quatre trimestre, el creixement en termes interanuals va ser del 3,3%. Amb aquesta evolució, «l’economia catalana supera els valors previs a la pandèmia, amb un volum de PIB d’un 0,4% superior al del quart trimestre del 2019», abans de l’esclat de la crisi sanitària. Aquest ritme de recuperació se situa entre la zona euro (que està un 2,4% per sobre) i l’economia espanyola (que encara se situa un 0,9% per sota dels volums previs).

La informació econòmica més recent suggereix «un debilitament del consum i de l’activitat», segons l’Idescat. En el projecte de pressupostos per a la Generalitat per al 2023 es preveu un augment del PIB de l’1,7% aquest exercici. De tota manera, s’espera que l’activitat guanyi dinamisme a partir de la primavera, «a mesura que les tensions als mercats de l’energia afluixin, continuïn millorant els problemes d’aprovisionament i es reforci el desplegament dels fons Next Generation». Amb tot, la incertesa es manté elevada, sobretot per la possibilitat d’una inflació més persistent i pels efectes de l’enduriment de la política monetària».