El jutge investiga el delegat d’Hisenda a Catalunya per perjudicar un grup empresarial

La magistrada Elena Carasol, titular del Jutjat d’Instrucció número 25 de Barcelona, va admetre a tràmit la querella presentada pel grup GM Fuel i del seu màxim administrador, Javier García-Munté, representats per l’advocat Manuel González Peeters, a l’entendre que poden ser constitutius de delicte els fets que es van produir en el procés obert per aquestes empreses per poder tornar un deute amb Hisenda d’uns 38 milions d’euros i amb la Diputació Foral de Biscaia, de 48 milions. És a dir, 86 milions d’euros. Les suposades traves exercides per l’Agència Tributària perseguien, segons els demandants, que l’empresa desaparegués per suposades pressions de la competència.

L’«estratègia», segons la querella, era suspendre i treure al grup el Codi d’Activitat i Establiment (CAU), el permís necessari per poder desenvolupar l’activitat, en aquest cas la comercialització de carburants. Aquest certificat el posseïa una de les empreses del grup, GM Fuel Tank, que és la que gestiona el dipòsit fiscal i la que ha d’abonar els impostos especials. Aquest dipòsit fiscal és el que permet allotjar mercaderies sense necessitat de liquidar els impostos al rebre’ls, sinó en el moment de comercialitzar-los. Sense aquest CAU, GM Fuel no pot funcionar i suposa la «paralització» i la mort de la seva activitat, indica la querella

A causa de la pandèmia de la covid, GM Fuel Tank va presentar concurs de creditors. Les restriccions del Govern per l’estat d’alarma, el març del 2020, van causar un «impacte determinant i decisiu» en la seva facturació, «que va veure dramàticament i dràsticament reduïda», no només perquè el mercat no requeria producte, sinó també perquè els clients no podien pagar, segons la querella. Les dificultats de la insolvència temporal van suposar «la impossibilitat de complir regularment les seves obligacions tributàries». Abans, havia intentat un ajornament dels pagaments, però no va ser possible. L’acusació afirma que llavors van començar les condicions per part de l’Agència Tributària, que les qualifica d’«actuació obstruccionista i absolutament incompatible amb l’ordenament jurídic, i que no té justificació ni interpretació».

Les condicions «irracionals»

La decisió del jutge mercantil de mantenir el CAU perquè l’empresa pogués continuar amb la seva activitat va provocar, segons la querella, que des de l’autoritat tributària s’afanés en el si del curs del procediment concursal a col·locar «irracionals» i «il·lògiques» condicions al jutjat amb «la més que probable segura, fosca i espúria meta de fer desaparèixer un grup que molesta» (als competidors), «en lloc de preocupar-se per la consecució del cobrament del deute». La Diputació Foral i l’Agència Tributària van demanar l’aixecament d’aquesta mesura cautelar, amb la qual cosa es privava a GM Fuel Tank mantenir la seva activitat i, per tant, pagar els impostos que devia. Segons els querellants, aquests organismes van utilitzar arguments falsos, «manipulant la realitat» i «ocultant informació» per enganyar els jutges.

Com que les pretensions d’Hisenda no van sorgir efecte, els querellats, segons precisa l’acusació, no van dubtar en la «ideació i execució del frau», van incoar expedients administratius de «derivació de responsabilitat subsidiària» i d’adopció de mesures cautelars al grup (embargament preventiu) i al seu administrador. La demanda afirma que eren «netament arbitraris» i que formaven part d’«un concert» que no tenia «una altra meta que la d’acabar amb la viabilitat» de l’empresa. Aquests expedients, afegeix la querella, són creats a propòsit amb la intenció d’«esquivar de manera fraudulenta la submissió» a concurs de creditors, utilitzant, segons la seva opinió, arguments falsos.

Notícies relacionades

¿Quan comença la campanya de la declaració de la renda el 2023? Les dates clau

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El 19 de juliol del 2021, el jutjat mercantil que tramita el concurs va ordenar a l’Agència Tributària la «suspensió de les mesurada cautelars» acordades als seus expedients i la restitució dels béns embargats, tràmit que, segons els querellats, Hisenda «no va obeir». Fonts de l’Agència Tributària van assegurar a aquest diari que el Tribunal de Conflictes de Jurisdicció del Tribunal Suprem ja els va donar la raó el desembre del 2021 i que la seva sentència va al·ludir que el jutjat mercantil que va tramitar el concurs de creditors de l’empresa es va extralimitar en les seves funcions i va envair les potestats d’Hisenda a l’hora d’aixecar els embargaments preventius, per la qual cosa no va desobeir.