Garamendi marca un altre to davant el Govern

Les opinions són antagòniques, fins i tot dins de l’empresariat. «Garamendi va ser massa complaent amb el Govern en els seus primers quatre anys. A veure què ofereix ara» comentava un exvicepresident de la CEOE en un acte de celebració de Nadal a Madrid. De Garamendi també criticava el seu salari, al voltant de 350.000 euros anuals entre fix i variable; tot i que en l’organització el defensen al dedicar-se a la presidència a temps complet.

Els seus crítics consideren que els 14 pactes amb la Moncloa i sindicats d’una confederació que representa 3,5 milions d’empreses i autònoms va ser un excés en concessions. Finalment, el sector crític no va aconseguir el seu objectiu. Garamendi va aconseguir ser reelegit al novembre president de la CEOE amb 534 vots a favor davant els 87 que va obtenir la seva rival, Virginia Guinda. Aquesta és la representant en la patronal de la indústria paperera i de cartonatge. Va ser beneïda per enfrontar-se a Garamendi pel president de Foment del Treball, la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, membre de l’empresa familiar Conservas Dani i expolític de l’extinta CiU.

Les declaracions no enganyen. Garamendi ha intensificat aquestes setmanes les seves opinions contra les últimes decisions i projectes que empenyen des de la Moncloa. Ja sigui per part de les vicepresidentes Yolanda Díaz en l’àmbit laboral (salaris) i Teresa Ribera en l’energètic (impostos) com en les reformes de les pensions i cotitzacions que vol desenvolupar el ministre José Luis Escrivá. La lluna de mel que va poder haver existit durant la pandèmia s’ha tancat. Garamendi ja elogia el nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, tot i que la «relació extraordinària» la té amb el ‘lehendakari’ Íñigo Urkullu, a qui definia de «persona molt moderada» en una entrevista a Euskal Telebista.

Garamendi és el cinquè president de la CEOE, fundada el 1977 sota l’impuls de Foment i que va tenir l’empresari Carlos Ferrer Salat com a primer president. La relació de la CEOE amb els governs ha sigut molt dispar. En el seu informe ‘Empreses i política en la democràcia’, la que va ser exministra d’Educació i Ciència, Mercedes Cabrera Calvo Sotelo del 2006 al 2009, destaca «l’obertura total al diàleg i la col·laboració constructiva» de l’organització empresarial amb aquell primer govern del PSOE que va sortir després de les eleccions del 28 d’octubre del 1982. El ministre d’Economia Miguel Boyer i Ferrer Salat van estar reunits cinc hores. Aquest, junt amb el banquer Emilio Botín, el president de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), Rafael Termes, i el president del Cercle d’Empresaris, Santiago Foncillas, van instaurar fluides relacions amb el Govern de Felipe González que contrastava amb la tibantor que hi havia amb els governs de l’UCD, que estava descomponent-se. 

Ferrer Salat –va començar a implicar-se en la carrera cap als Jocs Olímpics de Barcelona– el va substituir el seu secretari general, José María Cuevas, que acabaria representant els empresaris durant 23 anys al ser reelegit en set ocasions. Després d’esquerdar-se la relació amb el govern socialista a partir de 1992, Cuevas –un tecnòcrata al servei dels empresaris, col·leccionista de consells d’administració i bon relacions públiques– va abraçar amb força l’arribada al poder del PP de José María Aznar el 1996 i va lidiar sense gaires complicacions la primera etapa del Govern de Zapatero. El va substituir el 2007 Gerardo Díaz-Ferran (Viajes Marsans, Aerolíneas Argentinas, Spanair) que va dimitir abans d’enfrontar-se amb la justícia i va acabar a la presó. El seu substitut, Joan Rosell, procedent de Foment, va estar vuit anys en els quals va haver de manejar la crisi econòmica i torejar amb el procés independentista català. Dedicat als seus negocis familiars, es va retirar de la pugna per presidir el FC Barcelona el 2021.

Amb Rosell –va ser reelegit president amb una victòria estreta de 33 vots sobre Garamendi el 2014– es va estipular als Estatuts de la CEOE (article 18.4) que el mandat presidencial no durés més de vuit anys. En els pròxims quatre anys, a més de marcar el to de la negociació empresarial, Garamendi tindrà un altre objectiu: començar a pensar en un substitut. A part dels seus onze vicepresidents, destaquen dos noms més en l’organització: Fátima Báñez, presidenta de la Fundació i exministra d’Ocupació en el Govern Rajoy; i Íñigo Fernández de Mesa, president de la Comissió d’Economia de CEOE, president del consell del banc Rotschild i exsecretari d’Estat del Tresor, també amb Rajoy a la Moncloa.

45 anys de caps patronals

Carlos Ferrer Salat

(1977-1984)

José María Cuevas

(1984-2007)

Gerardo Díaz-Ferran

(2007-2010)

Joan Rosell

(2010-2018)

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Antonio Garamendi

(2018-¿?)